La llei de la terrassa és tan dura com la llei del carrer: per trobar espai vora del mar has de ser un professional (un guiri, vaja) o un trèvol de quatre fulles humà. La gràcia de seure a la terrassa del Magatzem.03 –el bar del camp de futbol de la Barceloneta– és que tens una de les millors terrasses de Barcelona, a un cop de roc del mar. Aquesta és a l’ombra del morro de ciment del camp i d’una frondosa arbreda de pins: una ombra a prova d’onades de calor, davant del majestuós edifici de l’Antiga Catalana de Gas i el seu gasòmetre.
El cafè és bo i les cerveses són barates –tenen tot el catàleg 'mainstream' que us pugueu imaginar– i us hi podeu clavar des d’un fenomenal entrepà de truita de verdures a un capipota, de mig matí a tancament (que pot ser les onze o les dotze, segons el dia, em diuen). Aquí només hi ha locals que es fan seu el bar: estudiants de la residència, obrers i treballadors dels centres d’investigació. I com és que no hi ha turistes? Doncs pel motiu més vell del món: no ho saben. I és una assegurança de vida: perquè obre cada dia de matí a nit, i la qualitat de les tapes i el menú de migdia és més que decent.
