Terrasses secretes de Barcelona on (segurament) mai has estat

Amagat al Born, dins la Fundació Joan Brossa, el Bar Trampolí és molt més que un bar amb una terrassa secreta. Inaugurat l’abril del 2026, està impulsat per l’equip de La Cañada del Poble-sec i compta amb la direcció artística de Neus Masdeu. El projecte neix amb la voluntat de fusionar gastronomia, art i cultura popular en un mateix espai de trobada i experimentació.

Entre les seves activitats més singulars destaquen les Olimpíades Gastronòmiques, amb proves tan curioses com concursos de truites, llançament de pinyol d’oliva, competicions de menjar flam o de beure amb porró. Però aquesta és només una part de la programació, que també inclou àpats populars performatius, concerts, cercaviles i altres propostes obertes a la improvisació i la participació.

On: Flassaders, 40 (Born)

Tiberi Kiosk és la terrassa ubicada al pati del Museu Frederic Marès, un dels racons més encantadors del barri Gòtic de Barcelona. Situat molt a prop de la Catedral, l’espai ocupa un jardí tranquil amb arbres tarongers i una font ornamental. La proposta també dialoga amb l’entorn cultural del museu, incorporant a la vaixella imatges de les seves peces i col·leccions.

La carta manté l’esperit creatiu de Tiberi Club, reinterpretant la tradició amb una oferta pensada per a tot el dia. Hi trobareu cafès de Nomad, brioixeria, bikinis, carxofa a la planxa amb stracciatella i una selecció de productes per al vermut. De postres destaquen dos clàssics populars: pa amb xocolata i pa amb vi i sucre.

On: Plaça Sant Iu, 5 (Gòtic)

Seieu al jardí de Decameron, el bar de La Central del Raval gestionat per l'equip de Baldomero, i descobriu un espai flipant al centre de Barcelona. Esteu en un jardí interior dividit en dues zones: un pati principal d’estètica gòtica amb palmeres, troncs nuosos, tarongers, llambordes i rajoles centenàries, i un segon pati limítrof amb les Germanetes de la Caritat. Un refugi de calma monacal.

Hi podreu esmorzar, fer el vermut o berenar amb brioixeria, pastisseria, xapates, entrepans planxats, tapes, amanides i truites. El cafè és d’especialitat i també hi tindreu bons vins. L’espai és obert de 10 a 20.30 h, admet gossos i no accepta reserves.

On: Elisabets, 6 (Raval)

Amotineu-vos a la terrassa del Magatzem.03, el bar del camp de futbol de la Barceloneta, i gaudiu d’una de les millors terrasses de Barcelona, a un pas del mar. Esteu a l’ombra del morro de ciment del camp i d’un bosc de pins que us protegeix de la calor, davant l’Antiga Catalana de Gas i el seu gasòmetre, en un entorn industrial i molt local.

Demaneu un bon cafè o cerveses barates amb tot el catàleg mainstream, i mengeu des d’un entrepà de truita de verdures fins a capipota. Podeu esmorzar, fer el vermut o sopar fins al tancament. Aquí us barregeu amb estudiants, obrers i investigadors, en un espai sense turistes perquè encara no el coneixen. 

On: Dr. Aiguader, 58 (Barceloneta)

Un refugi romàntic i discret al barri Gòtic? El restaurant Contraban, dins l’hotel Wittmore. Entreu en un espai elegant amb un pati interior espectacular dominat per un mur vegetal de 19 metres. Allà, envoltats de verd exuberant, podeu sopar en taules íntimes amb fusta fosca i vellut, en un ambient pensat per a la calma i la complicitat.

Deixeu-vos guiar per la cuina de l’Alain Guiard, que combina creativitat i 'comfort food' en una carta estructurada en apartats com Llibertat, En Blanc o Frustració. Tasteu des d’una pizza brioix amb fonoll i pepperoni fins a una albergínia escalivada amb mel de pi o uns macarrons del cardenal. Racions generoses i plats sorprenents.

On: Riudarenes, 7 (Gòtic)

La Greca és la nova guingueta dels jardins del Grec, impulsada per quatre veïns del Poble-sec i els equips de Casa Xica i Eat Street. Us trobeu en un espai obert i relaxat que funciona tot l’any, cada dia de 12 a 20 h, pensat per gaudir sense presses enmig dels jardins. És un lloc molt còmode per anar-hi en família, amb espai perquè els infants juguin lliurement mentre vosaltres us quedeu tranquil·lament a taula.

A la carta hi ha tres planxats, platets de temporada com calamars a l’andalusa, macarrons de l’àvia, cigrons amb botifarra negra o fricandó, a més de conserves i xarcuteria. Els caps de setmana hi sumen arrossos de roca, muntanya o verdures. Per acabar, postres artesanes com el braç de nata o l’ensaïmada farcida de crema catalana del Forn Mistral.

On: Passeig de Santa Madrona, 38 (Poble Sec)

Bitxo, al costat de la Plaça Osca, cor dels restaurants joves de Sants, es defineix com a una taverna catalanoindonèsia. Al capdavabt hi ha el xef Jordi Bernú, que ens va robar el cor amb Sants Es Crema. No té cap mena de sentit parlar d'allò tant antiquat de cuina de fusió: senzillament són plats de cuina catalana integrats perfectament amb elements indonesis, d'una manera natural, coherent... I deliciosa.

Ull a la seva terrassa interior. És un deliciós espai inesperat entre dos immobles, i sota el passeig de Sant Antoni, un petit recer urbà a l'ombra de tot el brogit de l'estació de Sants, sovint concorreguda per clientela indonèsia, que sap que aquí hi trobarà el millor dels dos mons gastronòmics.    

Qui no hagi visitat aquesta antiga fàbrica tèxtil –dissenyada per Puig i Cadafalch, una de les obres mestres del modernisme– és un marcià. I a part de la seva potentíssima oferta cultural, té una gens menyspreable terrassa interior deliciosa.

Prendre una canya entre els seus venerables murs de maó, a l'ombra d'un tendal, és una manera fenomenal de passar la tarda (mentre la vostra parella o amics gaudeixen de l'exposició de gerros de la dinastia Ming de torn). Les tapes són força decents. Valor afegit: la majestuositat de l'espai –i la inquietud cultural dels visitants– afavoreixen que no hàgiu de sentir les bestieses habituals de terrasses concorregudes, que més que diàlegs humans semblen lletres de Georgie Dann.

On: Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 (La Font de la Guatlla)

A poques passes de l'estació de Sants, aquest forn italià juga a la simplicitat ben entesa: oferta reduïda, però tot molt ben fet. Tot gira al voltant del pa de massa mare, la pizza al tall, la focaccia i la brioixeria. L’Alberto Montobbio i en Francesco Gottardo defensen el lema del menys és més, però el resultat va molt més enllà d’un forn convencional.

Darrere la botiga hi trobeu un petit pati amb taules i bancs on podeu asseure-us sense pressa. Hi podeu fer un cafè de Morrow Coffee, una cervesa artesana, un vermut o una copa de vi natural mentre piqueu alguna cosa. Les espirals de canyella amb cardamom són el gran imant.

On: Vallespir, 24 (Sants)

Els amics del Calders de Sant Antoni ho han tornat a encertar. La Europea és una petita delícia: una vermuteria, cerveseria i bar de tapes instal·lat en una caseta de Sants, amb tocadiscos, vinils, decoració vintage i un pati diminut. Per als amants del llúpol, hi trobareu sis cerveses artesanes d’Espiga d'aixeta i unes quantes més en ampolla.

Per acompanyar-les, ofereixen tapes clàssiques de casa nostra —croquetes, bunyols de bacallà, ensaladilla russa—, d’altres amb influències de l’Orient Mitjà —hummus de remolatxa i muhammara—, i les patates La Europea, servides amb mojo verd picant i maionesa d’all negre.

Direcció: Vallespir, 96 (Sants)

A La Fuga la gastronomia i el ciclisme van plegats. La Graciela i en Miguel van reconvertir un antic local industrial amb un pati en desús en un espai viu que funciona com a cafeteria, restaurant, botiga i punt de trobada pels fanàtics de les dues rodes. 

A la carta hi teniu opcions per a qualsevol moment del dia: brunch, pastisseria, pasta fresca i seca, gnocchi, pizza al tall, focacce, plats de carn, peix i algun guisat. També sucs i smoothies fets al moment, cerveses artesanes Hopsters, vins i còctels. A més, hi organitzen activitats com tallers de cuina, concerts i sortides en bicicleta pels voltants de Barcelona. 

On: Consell de Cent, 350 (Eixample Dret)

A Gala s'ha de deixar enrere qualsevol rastre de discreció barcelonina per entrar de ple en un univers exagerat, teatral i obert tot l’any, des del migdia fins a la matinada. El projecte del Grup Isabella’s converteix el surrealisme en experiència quotidiana, amb un espai pensat perquè tot sigui visual, excessiu i deliberadament provocador. A dins hi trobeu un menjador de grans dimensions que sembla una cruïlla entre Alícia al país de les meravelles i un relat victorià. 

Però el gran protagonista és el pati interior: una terrassa dominada per una font en forma de nas gegant d’on brolla aigua, on us podeu asseure literalment sota l’estètica daliniana mentre mengeu i beveu. A la carta, opcions internacionals i molta presència italiana. 

On: Provença, 286 (Eixample Dret)

Solomillo és el restaurant de l’hotel Alexandra, un temple dedicat a la carn on la proteïna és la reina. Aquí podreu triar entre diferents races bovines d’origen internacional i nacional, amb un sistema que us permet personalitzar cada plat fins al detall: pes, punt de cocció, salsa i acompanyaments, en una experiència molt precisa i gastronòmica. A la planta baixa, el bar funciona com una xarcuteria refinada amb embotits ibèrics i catalans de qualitat i una selecció de fins a 25 formatges.

A l’estiu, la terrassa interior es converteix en el millor escenari per deixar-vos portar per l'hedonisme carni.

On: Mallorca, 251 (Eixample Dret)

Trobar un lloc per menjar al voltant de la Sagrada Família és una tasca descoratjadora, si no estàs disposat a sotmetre't al pollastre cruixent greixós o a les hamburgueses orella de gat. Hi ha una opció, però: Madre Taberna Moderna és una taverna urbana de guisats a foc lent i tapes tant aptes pel barceloní com pels admiradors d'aquella mena de decorat de Batman que en un inici va projectar Gaudí. 

A més, té una terrassa difícil de creure –des de l'avinguda Gaudí, que fa baixada, s'hi domina tot el panorama– on us porten plats clàssics amb un toc creatiu: mandonguilles, calamars a la romana, arrossos (del senyoret, sense feina, o el de botifarra negre amb bolets) i pseudoarrossos –cal tastar el socarradet de quinoa amb verduretes– i sobretot una cua de bou melosa on us quedaríeu a viure.

On: Avinguda de Gaudí, 11 (Sagrada Família)

El jardí secret de l’Alice és un refugi inesperat a l’Eixample Dret. El seu encant principal és una terrassa amagada en un pati interior perfecte per desconnectar del ritme de la ciutat. La vegetació abundant, el terra de pedreta, el mobiliari vintage i la decoració inspirada en l’univers d’Alícia al país de les meravelles creen una atmosfera acollidora i singular. 

A la carta hi trobareu propostes de brunch, aperitius, formatges, embotits, amanides, smoothies, tes, cafès i còctels. També s’hi organitzen activitats diverses i concerts en directe que aprofiten al màxim aquest entorn privilegiat.

On: Pau Claris, 90 (Eixample Dret)

Quantes vegades hem sentit allò de “cal apropar el vi als joves”? Doncs en un moment que la cervesa artesana cada cop s’eslititza més, La Graciosa ho fa. No en digueu 'wine bar': aquesta és la casa de la Debora (sarda, filla de productors de vi). En uns baixos de Gràcia, aquests apassionats del vi natural manegen unes cinquanta referències de petits productors, exposades amb el preu pintat a l’ampolla per triar i remenar, i centrats en la selecció afinada més que en l’extensió.

Tenen un pati interior que és una joia: al cap de deu minuts d’obrir, la gent fa cua per gaudir dels seus vins i d’un pica-pica amb formatge i embotits de Sardenya.

On: Milà i Fontanals, 88 (Gràcia)

Un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen (més de 40!), però la qualitat i el bon gust queden. Una cuina sense trampes, hereva dels sabors de la cuina catalana tradicional, però revisada i posada al dia per ajustar-la als gustos actuals. Tòfones, bolets i espàrrecs són alguns dels productes que compren directament als productors. Tota l’oferta de la carta és important, però hi destaca la bona cocció i la presentació d’uns peixos salvatges que provenen dels millors proveïdors. 

I quin pati...

La cuina palestina, segurament força desconeguda entre l’expansió d’altres cuines internacionals molt més reconegudes a casa nostra i amb representació en multitud de restaurants de la ciutat, té un enclavament a Gràcia. A l’Askadinya tastareu receptes casolanes autèntiques com el maqluba, un plat vegetal que porta arròs, pastanaga, albergínia, coliflor, ceba, xampinyons, ametlles i pinyons, hipersa! O l’adlaá jaruf, costelles de xai lletó a la brasa amb una crema a base de sèsam i amb ceba: una delícia. 

Darrere el menjador, hi ha un petit pati semi-cobert amb un forn de pedra on una parra estesa ho banya tot amb ombra i frescor verda. Una meravella!

On: Verdi, 28 (Gràcia)

Si els 'linguine alle vongole e bottarga' d’aquest restaurant sard fossin una cançó, serien Sapore di sale de Gino Paoli. La pasta de sèmola de blat amb cloïsses, ous de llissa dessecats, tomàquet i all us portaran raigs de sol encegadors als ulls, salnitre als llavis i el Mediterrani directament al paladar. Voldreu vendre la vostra 'nonna' per poder capbussar-vos a la salsa del fons del plat, però us conformareu sucant-hi pa 'guttiau', làmines fines i cruixents de sèmola de blat dur. En Salvatore, l’amo i cuiner, ho prepara al moment i segons la disponibilitat del mercat del barri.

Els veïns de La Salut ja saben que el Terra Mia va de bona teca a una terrassa la mar d'agradable situada en un petit pati d’arbres i plantes. I vosaltres?

On: Ana María Matute Ausejo 31 (La Salut)

Després de conquerir Sant Gervasi des de Vil·la Urània, Kasa Hanaka el 2025 va fer el salt al centre cívic Mas Guinardó. I si ja coneixeu el seu estil –una cafeteria de barri amb ànima esperit de casa de menjars japonesa– aquí s'hi suma un extra que talla l'alè: una terrassa enorme, insospitada, que domina el paisatge d'Horta-Guinardó amb vistes que fan justícia a la paraula panoràmica. Poc coneguda, tranquil·la i assolellada.

A la carta hi veureu cuina japonesa casolana amb tocs locals i preus assequibles: 'udon' en brou o cremós, tapes com hummus d’edamame o braves amb soja, i pastisseria nipona com el matcha 'cheesecake'. Entre setmana, us espera un menú complet i equilibrat, i per beure podeu triar tes, sakes o lattes especials com el de matcha o 'kurogoma'.

On: Plaça de Salvador Riera, 2 (El Guinardó)

Busqueu un oasi tropical enmig de Barcelona, un espai verd i sense fum on poder respirar amb calma? Sou al lloc correcte. La terrassa del Samba Brasil és un jardí exuberant de falgueres, palmeres i heura, que envolta les taules d’un pati interior amb una petita bassa de carpes que li dona un aire gairebé oníric. 

Demaneu-hi mojitos, caipirinhes o còctels amb fruita fresca mentre gaudiu d’un entorn que no sembla urbà. Si voleu, podeu apuntar-vos a classes de ball brasiler els diumenges o simplement moure-us al ritme de la samba fins a la matinada. 

On: Plaça de Santes Creus, 20 (Horta)

Als peus del Turó de la Rovira, el club de petanca del Carmel funciona com un petit univers paral·lel on el temps va més lent. Si les boles i el joc del bolig no us diuen res, no patiu: el veritable atractiu és el seu bar, amb una terrassa enorme, una carpa improvisada i banderoles de plàstic que li donen un aire de festa major eterna.

Asseieu-vos i feu-hi parada, sobretot quan arriba el bon temps, perquè s’hi està de meravella amb una cervesa freda o un vermut a la mà. La carta és senzilla i efectiva: braves, seitons, calamars arrebossats o una taula de formatges per picar sense pressa. I el millor de tot és l’ambient obert, sense portes ni etiquetes: hi caben habituals de la petanca, veïns del barri i qualsevol que hi vulgui entrar.

On: Gran Vista, 27 (El Carmel)

Al bell mig de Can Baró hi ha una plaça el·líptica que fa una mica de pendent. Té dos nivells, una mica com una cinta de Moebius, i en una cantonada hi ha la Bodega Montferry. Una altra Montferry?, us preguntareu. Sí, n’hi ha unes quantes a la ciutat: era una franquícia que es va treure de la màniga en Pere Virgili, de Montferri de l’Alt Camp, per donar feina a gent del seu poble i distribuir la producció de vi de la seva zona.

Aquesta la porten la Laura De Muller i en Fabio Lapignola. Ella amb cognom de vermut de Reus, ell un cuiner napolità amb mà experta per al guisat català. Aquí s’hi menja i s’hi beu molt bé i a bon preu: capipota, calamars guisats amb fesols i ou ferrat, croquetes excel·lents o botifarra negra amb vi blanc... Un autèntic festival de cullera i de carta, pensat per compartir sense pressa a la terrassa, que potser és un secret per a molts barcelonins però no pas per als veïns del barri.

On: Baró de Sant Lluís, 39 (Can Baró)

El Centre Cívic Can Deu té una cafeteria on hi fan concerts de jazz, hi ha senyors jugant al dòminó i nens tocant allò que no sona. Hi ha famílies, joves ressacosos i senyores que tornen del mercat. Hi ha cosetes per menjar i beure que vosaltres mateixos heu d'anar a buscar a la barra.

A l'exterior, un dels patis més bonics de la ciutat. Enmig hi ha una font rodejada per bancs i moltes taules. A l'interior de l'edifici s'hi fan tallers, exposicions i altres activitats tradicionalment associades als centres cívics de barri, que és el que, després de tot, és això. 

On: Plaça de la Concòrdia, 13 (Les Corts)

Un bistrot situat en una torre noucentista, a tocar de la Diagonal, que converteix el pati de la casa en un petit oasi urbà. Hi podeu dinar al pati interior, a l’ombra d’un gran lledoner històric, o quedar-vos-hi a sopar i arrodonir la vetllada amb un còctel en un ambient tranquil i agradable. Oblideu-vos de les presses i envolteu-vos de verd.

Gràcies també a la seva barra i a la terrassa, situada a l’animada plaça de la Concòrdia, Fragments és tot un referent gastronòmic del barri. Ofereix una carta de cuina catalana i mediterrània actualitzada, amb tapes, truites, plats de xup-xup i opcions a la brasa. El 2023 va rebre un Solete Repsol. Forma part del Grup Xarcuteries Margarit.

On: Pl. de la Concòrdia, 12 (Les Corts)

On hi hagué el Mató de Pedralbes ara s'hi aixeca el Bistró Mató. I el Grup San Telmo ha fet les coses bé, molt bé. La carta són uns grans èxits infal·libles amb tot el bagatge d'aquest grup de restauració, amb especial èmfasi en la brasa i el producte de temporada. Menjar d'alta gamma i acabat fi sense grans complicacions. 

Tan maco per dins com per fora: la terrassa d'aquest preciós edifici modernista comença allà on s'acaba Barcelona, com qui diu, però ben amagada del brogit de la Ronda de Dalt. En una plaça buida, amb el monestir de les monges de Pedralbes just al davant, t'asseus a menjar en una pau monacal. El viatge dalt de tot de la ciutat val la pena. 

On: Bisbe Català, 10 (Pedralbes)

No és un restaurant de cuina índia: la Paula Ospina –fotògrafa i restauradora a Les Filles– s’ha inspirat en la utopia urbana que Le Corbusier va construir a l’índia. En una casa amb jardí a Pedralbes i lluny dels tòpics d’interiorisme, això és una festa del cromatisme alegre, amb un pati d’arbres meravellós (hi corren esquirols!) i un interior ple de disseny clàssic, com cadires Chandigarh dissenyades per Jeanneret, col·laborador de Le Corbusier.

La terrassa és una delícia: un pati de vegetació frondosa, amb palmeres incloses, que emergeix de sobte entre les granítiques façanes de maó vermell de Pedralbes. I la cuina del xef Hervé Escobar és excel·lent, fresca i precisa.

On: Av. d'Esplugues, 105 (Pedralbes)

Què és una facultat de lletres sense un bar? Els que vam passar anys a la Universitat de Barcelona sabem que al bar de la facultat s'aprenia tant de la vida com a les aules. I l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona ha canviat aquell soterrani d'aires funeraris pel Bar Bernat Pescaire. Es tracta d'un xiringuito de fusta a l'aire lliure, instal·lat a la zona de pícnic dels jardins.

Esmorzars i berenars amb cafès d’especialitat, begudes fredes i calentes, pastissos, dolços artesans i entrepans variats, incloent opcions veganes. Quan passeu pel merder humà de plaça Universitat, recordeu que a una passa teniu aquest recer verd. 

On: Gran Via, 585 (Eixample Esquerre)

El centre esportiu Ubae Aiguajoc amaga, rere un passatge discret que recorda l’entrada d’un pàrquing, una cafeteria-bistrot càlida i agradable, amb un ambient relaxat. La terrassa-solàrium és un dels punts forts del lloc, un espai obert perfecte per banyar-se amb els raigs de sol.

A l’hora de dinar, us espera un menú de migdia d’inspiració francesa a preu ajustat, amb plats clàssics i ben executats. Hi podeu trobar quiche de porro i gorgonzola, amanida d’arengada amb patates, bou a la borgonyona o tagín de pollastre. També hi ha opcions veganes com la 'veggie burger' amb brioix casolà. No deixeu passar l'amanida 'noisette'.

On: Comte Borrell, 33 (Sant Antoni)

La terrassa interior és un dels grans atractius d’aquest restaurant amb història. Amagada de l’enrenou del carrer, és un racó ideal per gaudir d’un àpat a l’aire lliure. Especialment agradable durant les nits de primavera, estiu i tardor, quan es tenen ganes d'allargar la sobretaula fins a l'infinit.

La carta, dissenyada pel xef Jordi Vilà (Alkimia), aposta per una cuina de mercat basada en producte de qualitat, tècnica i creativitat. Entre les propostes destaquen l’assortiment de terrines de la casa, la galta de senglar amb nyàmeres i castanyes o el tronc de lluç amb sofregit i romesco de patata. Una oferta variada, ben executada i amb preus raonables que ha consolidat el restaurant com una referència gastronòmica.

On: Major de Sarrià, 134 (Sarrià)

Un local petit i encantador amb un pati interior sorprèn al bell mig del Sarrià vell. Amb horari ininterromput, és un lloc versàtil on fer una parada a qualsevol hora del dia: des d’un cafè al matí fins a unes tapes al migdia o unes copes al vespre.

La carta, senzilla però ben resolta, se centra en brioixeria de Foix de Sarrià, tapes, taules d’embotits, entrepans i platets per compartir. Ambient distès i acollidor. Amb un Solete Repsol. 

El Cantero es troba en un punt gairebé secret del Poblenou, just al costat del desnivell de les vies del tren i sota un pont, en un carreró sense sortida. El que podria semblar un espai marginal es transforma en un petit refugi tranquil, amb una terrassa allunyada del trànsit i dels circuits turístics.

De la cuina en surten palts veneçolans tradicionals: des del 'pabellón criollo' fins a les 'arepas' farcides de pollastre i alvocat, especialment cremoses i saboroses. I per si no n’hi hagués prou, aquest també és punt vermuter de primer nivell. Tenen tiradors de cervesa artesana i saben com utilitzar-los.

On: Pujades, 27 (Poblenou)

A la banda més feréstega de Pere IV, la que frega amb Sant Adrià, hi trobareu aquest discret bar-restaurant. La seva terrassa és genial: davant del centre de jardineria Ca l'Agustí –com qui diu, us arriba la flaire de verd– i encara que la terrassa sigui una franja de vorera, el pas de vehicles és anecdòtic i gaudiu d'una panoràmica de tot el carrer, de dalt a baix, amb tot el gloriós i decadent 'skyline' fabril del 'deep' Poblenou.

S'hi esmorzen entrepans calents i bons a un preu ridícul. Un altre plus és que el local, impecable i net, sembla que no tingui cap reforma d'ençà 1983 (el calendari de 'chatarras' Sánchez! El karaoke a la tele!). Un bon pla de matí de dissabte és anar a comprar plantetes i esmorzar-hi.

On: Pere IV, 462 (Poblenou)

Local de referència del barri del Congrés i els Indians (Sant Andreu), des del 1987 que la Torre Rosa endolceix les nits dels veïns. Considerada una de les millors cocteleries de la ciutat –amb una cinquantena de referències de còctels–, ocupa l’edifici i el jardí de Villa Jazmines, una imponent casa indiana de començaments del segle XX, gairebé un escenari de pel·lícula de Fellini.

L’interior és curiós i bucòlic, però la seva terrassa, ubicada en un jardí de pedres i envoltada de vegetació, és una delícia de silenci. Una nit d’estiu amb un gintònic de cítric de la casa, i ja es pot acabar el món. 

On: Francesc Tàrrega, 22 (Sant Andreu)

Si sou de Nou Barris segur que coneixeu La Cholita i, molt probablement, més d'un cop us heu quedat sense taula a la seva preuada (i petita) terrassa.

Aquí hi fan cuina mediterrània de fusió amb girs forans; albergínia rostida amb shiro-miso i virutes de formatge de cabra Monte Enebro, calamarcets a l’andalusa amb ratlladura de llima, petxines variades amb llet de coco, brioix amb broqueta de botifarra i morcilla a la brasa, allioli fumat i ceba cruixent. Carta de vins curiosa; deixeu-vos aconsellar pel personal, molt atent. El local és més aviat minúscul, reservar és imprescindible els caps de setmana. Amb un Solete Repsol.

On: Felip II, 244 (Nou Barris)