Terrasses secretes de Barcelona on (segurament) mai has estat

On hi hagué el Mató de Pedralbes ara s'hi aixeca el Bistró Mató. I el Grup San Telmo ha fet les coses bé, molt bé. La carta són uns grans èxits infal·libles amb tot el bagatge d'aquest grup de restauració, amb especial èmfasi en la brasa i el producte de temporada. Menjar d'alta gamma i acabat fi sense grans complicacions. 

Tan maco per dins com per fora: la terrassa d'aquest preciós edifici modernista comença allà on s'acaba Barcelona, com qui diu, però ben amagada del brogit de la Ronda de Dalt. En una plaça buida, amb el monestir de les monges de Pedralbes just al davant, t'asseus a menjar en una pau monacal. El viatge dalt de tot de la ciutat val la pena. 

La Graciosa és la casa de la Debora (sarda, filla de vinyes) i Gianluca (sommelier milanès, ex Bar Brutal). En uns baixos de Gràcia, aquests apassionats del vi natural manegen unes cinquanta referències de petits productors, exposades amb el preu pintat a l’ampolla per triar i remenar, amb el focus posat en la selecció afinada més que en l’extensió.

I al cap de deu minuts d’obrir, la gent s’agombola per trobar lloc en un pati interior deliciós. El lloc és rodó: t'expliquen què beus amb tot l'afecte del món, el lloc és una extensió de casa seva, i per ídem de la teva, i si tens gana, doncs una degustació de delicadeses de Sardenya amb vins naturals km 0.  

La gràcia de seure a la terrassa del Magatzem.03 –el bar del camp de futbol de la Barceloneta– és que tens una de les millors terrasses de Barcelona, a un cop de roc del mar. Aquesta és a l’ombra del morro de ciment del camp i d’una frondosa arbreda de pins: una ombra a prova d’onades de calor, davant del majestuós edifici de l’Antiga Catalana de Gas i el seu gasòmetre.

El cafè és bo i les cerveses són barates –tenen tot el catàleg 'mainstream' que us pugueu imaginar– i us hi podeu clavar des d’un fenomenal entrepà de truita de verdures a un capipota, de mig matí a tancament (que pot ser les onze o les dotze, segons el dia, em diuen). Aquí només hi ha locals que es fan seu el bar: estudiants de la residència, obrers i treballadors dels centres d’investigació. I com és que no hi ha turistes? Doncs pel motiu més vell del món: no ho saben. I tu calla, seu i beu.

El restaurant Cantero té una ubicació d'allò més tel·lúrica: just al costat del desnivell de la via de tren que històricament va separar Poblenou de Barcelona, just sota el pont, en un carreró sense sortida. Això que podria semblar sòrdid o incòmode, és tot el contrari. Aquesta singular localització procura al restaurant una beneïda terrassa allunyada de fluxos turístics, sense trànsit, i que només coneixen els residents habituals o treballadors de la zona (que solen ser bastant modernets, val a dir).

I el menjar està a l'altura. Aquest és un enclavament de gastronomia veneçolana tradicional. Tant et pots cruspir un bon plat de 'pabellón criollo' com unes 'arepas' farcides de pollastre i alvocat de cremositat brutal. I per si no n’hi hagués prou, aquest també és punt vermuter de primer nivell. Tenen tiradors de cervesa artesana i saben com utilitzar-los.

No és un restaurant de cuina índia: la Paula Ospina –fotògrafa i restauradora a Les Filles– s’ha inspirat en la utopia urbana que Le Corbusier va construir a l’índia. En una casa amb jardí a Pedralbes i lluny dels tòpics d’interiorisme, això és una festa del cromatisme alegre, amb un pati d’arbres meravellós (hi corren esquirols!) i un interior ple de disseny clàssic, com cadires Chandigarh dissenyades per Jeanneret, col·laborador de Le Corbusier. La terrassa és una meravella: un pati de vegetació frondosa, amb palmeres incloses, que emergeix de sobte entre les granítiques façanes de maó vermell de Pedralbes. I la cuina del xef Hervé Escobar és excel·lent, fresca i precisa. 

Com qui troba un match a Tinder que dura més d’una cervesa i un clau, així et sents quan entres al Samba Brasil. Un bosc exòtic i sense fum, on pots omplir els pulmons d’aire, una sensació quasi inimaginable entre els bars atapeïts de Barcelona.

La terrassa et convida a prendre’t alguna de les especialitats de la casa: mojitos, caipirinhes o un combinat amb fruites que no trobes a qualsevol supermercat. Les falgueres, palmeres i l’heura són un embolcall perfecte per a les taules del jardí i la bassa plena de carpes, que s’amaga al bell mig del pati interior, on els somiadors desorientats han llençat cèntims.

El positivisme del nom ens agrada, i també el seu increïble pati, que va guanyar el primer premi als Restaurant & Bar Design Awards de 2016 en la categoria d’interiors. És una antiga casa noble del segle XVI amb un pati descobert –els edificis que l’envolten ens recorden les 'corralas'– i una part coberta amb sostres selvàtics, molta vegetació arreu i uns cubicles de fusta d’inspiració nòrdica a manera de privats. El disseny el signa Jordi Ginabreda. La proposta gastronòmica comprèn bones tapes, carns, una bona carta de vins i menú de migdia. Dos passets cap a dins, i apa, ets allunyat del soroll del món, però alhora el veus passar. 

Ara ja no pots entrar al món d''Alícia al País de les Meravelles', però a canvi us hi trobareu un jardí digne de conte: després d'un canvi de mans, el local que fins ara estava decorat com el conte de Lewis Carroll acull un nou projecte amb una terrassa secreta perfecta per fer-hi un còctel, mentre t'oblides que estàs en ple centre de la ciutat.

En aquest pati interior ple de verd i pedretes a terra us hi serviran un brunch, còctels, smoothies o un cafè amb gel de tota la vida. Entre diverses formes de taules, cadires i sofàs, tothom hi pot trobar el seu racó perfecte, tant qui vol anar-hi a llegir tranquil·lament com qui vol passar una estona amb amics en un petit oasi de la ciutat. A més, els dijous a partir de les 18 h hi fan música en directe!

Belbo Terrenal posa molt d'èmfasis en la temporada i la proximitat del vegetal: car que una part del verd que hi menjareu s'abasteix de l'hort urbà de la terrassa; un impressionant espai de 1000 m2 que ocupa, com qui diu, tot un interior d'illa de l'Eixample.

Podeu menjar o prendre un còctel a recer d'arbres fruiters i de la frescor d'espècies i enciams. Belbo Terrenal, a l'hotel Me, es caracteritza per oferir una cuina mediterrània molt cuidada al centre de Barcelona, a preus assumibles. Hi trobareu tapes bones amb innovació prudent –que bones, les braves, amb una mescla de varietats de tubercles i salses– amanides contundents i amb bona fulla, i un apartat de peixos i carns a la brasa molt recomanable, així com un breu apartat d'arrossos.

Trobar un lloc per menjar al voltant de la Sagrada Família és una tasca descoratjadora, si no estàs disposat a sotmetre't al pollastre cruixent greixós o a les hamburgueses orella de gat. Hi ha una opció, però: Casa Madre és una taverna urbana de guisats a foc lent i tapes tant aptes pel barceloní com pels admiradors d'aquella mena de decorat de Batman que en un inici va projectar Gaudí. 

A més, té una terrassa difícil de creure –des de l'avinguda Gaudí, que fa baixada, s'hi domina tot el panorama– on et porten plats clàssics amb un toc creatiu: mandonguilles, calamars a la romana, arrossos (del senyoret, sense feina, o el de botifarra negre amb bolets) i pseudoarrossos –cal tastar el socarradet de quinoa amb verduretes– i sobretot una cua de bou melosa on t'hi quedaries a viure.  

A la banda més feréstega de Pere IV, la que frega amb Sant Adrià, hi trobareu aquest discret bar-restaurant. La seva terrassa és meravellosa: és davant del centre de jardineria Ca l'Agustí –com qui diu, us arriba la flaire de verd– i encara que la terrassa sigui una franja de vorera, el pas de vehicles és anecdòtic i gaudiu d'una panoràmica de tot el carrer, de dalt a baix, amb tot el gloriós i decadent 'skyline' fabril del 'deep' Poblenou. S'hi esmorzen entrepans calents i bons a un preu ridícul. Un altre plus és que el local, impecable i net, sembla que no tingui cap reforma d'ençà 1983 (el calendari de chatarras Sánchez! El karaoke a la tele!). Un bon pla de matí de dissabte és anar a comprar plantetes i esmorzar-hi. 

Qui no hagi visitat aquesta antiga fàbrica tèxtil –dissenyada per Puig i Cadafalch, una de les obres mestres del modernisme– és un marcià. I a part de la seva potentíssima oferta cultural, té una gens menyspreable terrassa interior deliciosa. Prendre una canya entre els seus venerables murs de maó, a l'ombra d'un tendal, és una manera fenomenal de passar la tarda (mentre la teva parella gaudeix de l'exposició de gerros de la dinastia Ming de torn). Les tapes, a 5 euros, són força decents. Valor afegit: la majestuositat de l'espai –i la inquietud cultural dels visitants– afavoreixen que no hagis de sentir les bestieses habituals de terrasses concorregudes, que més que diàlegs humans semblen lletres de Georgie Dann.

Al Poblenou feia falta un local de tapes d'estil creatiu i jove, però sense jocs de mans. Aquí hi trobarem un bon producte i algunes receptes imaginatives com la broqueta de llagostí amb xili dolç, però sobretot bon producte a preu assequible com les gambes a la planxa. I unes braves fenomenals, que són homentage-variació a les del Bohèmic. El local és molt, molt agradable, i com alguns dels establiments entre la Rambla i Marià Aguiló, té un pati interior. Però aquest és esplèndid: un ampli jardí que combina parets d'obra vista i plantes en abundància, i on els nens poden jugar tranquil·lament.