Terrasses secretes de Barcelona on (segurament) mai has estat

La Graciosa és la casa de la Debora (sarda, filla de vinyes). En uns baixos de Gràcia, aquesta apassionada del vi natural manega unes cinquanta referències de petits productors, exposades amb el preu pintat a l’ampolla per triar i remenar, amb el focus posat en la selecció afinada més que en l’extensió.

I al cap de deu minuts d’obrir, la gent s’agombola per trobar lloc en un pati interior deliciós. El lloc és rodó: t'expliquen què beus amb tot l'afecte del món, el lloc és una extensió de casa seva, i per ídem de la teva, i si tens gana, doncs una degustació de delicadeses de Sardenya amb vins naturals km 0.  

Què és una facultat de lletres sense un bar? Els que vam passar anys a la Universitat de Barcelona sabem que al bar de la facultat s'aprenia tant de la vida com a les aules. I l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona ha canviat aquell soterrani d'aires funeraris pel Bar Bernat Pescaire. Es tracta d'un xiringuito de fusta a l'aire lliure, instal·lat a la zona de pícnic dels jardins, que s'ha batejat en homenatge a la majestuosa au que va saltar a la fama en devorar els peixos de l'estany del Pati de Ciències el 2023. 

La imatge del bar és obra del dissenyador Alex Orlich, que al·ludeix a la picardia de la bestiola amb un disseny actual i senzill. L'empresa Core Coffee presta el servei de restauració. A la carta s'hi poden trobar begudes fredes i calentes, pastissos, dolços d'elaboració pròpia, i entrepans tant tradicionals com embolicats, productes vegans i cafès d'especialitat. El servei està prou bé, però seure a esmorzar o berenar entre la vegetació exuberant del vivíssim jardí de Ferran Soldevila és la mare dels ous (de bernat pescaire, per descomptat). Quan passeu pel merder humà de plaça Universitat, esquivant manifestacions, skaters i eixams de turistes conduint autos de xoc-panerola, recordeu que a una passa teniu aquest recer verd. 

On hi hagué el Mató de Pedralbes ara s'hi aixeca el Bistró Mató. I el Grup San Telmo ha fet les coses bé, molt bé. La carta són uns grans èxits infal·libles amb tot el bagatge d'aquest grup de restauració, amb especial èmfasi en la brasa i el producte de temporada. Menjar d'alta gamma i acabat fi sense grans complicacions. 

Tan maco per dins com per fora: la terrassa d'aquest preciós edifici modernista comença allà on s'acaba Barcelona, com qui diu, però ben amagada del brogit de la Ronda de Dalt. En una plaça buida, amb el monestir de les monges de Pedralbes just al davant, t'asseus a menjar en una pau monacal. El viatge dalt de tot de la ciutat val la pena. 

Després de conquerir Sant Gervasi des de Vil·la Urània, Kasa Hanaka el 2025 va fer el salt al centre cívic Mas Guinardó. I si ja coneixeu el seu estil –una cafeteria de barri amb ànima esperit de casa de menjars japonesa– aquí s'hi suma un extra que talla l'alè: una terrassa enorme, insospitada, que domina el paisatge d'Horta-Guinardó amb vistes que fan justícia a la paraula panoràmica. Poc coneguda, tranquil·la i assolellada, la terrassa de Kasa Hanaka al Guinardó és un secret de domini públic que funciona per dissuasió: cal fer l'esforç de pujar-hi. 

Però paga la pega per esmorzar amb calma, fer el vermut amb perspectiva o quedar-s’hi a dinar mentre es contempla el cel canviant sobre Collserola. La carta segueix la fórmula que els ha funcionat tan bé. Cuina japonesa casolana, senzilla però afinada, amb tocs de producte local i preus humans. 

Alerta, que aquesta és bona. La llibreria La Central del carrer Mallorca disposa d'una bufona cafeteria estil nòrdic al capdamunt de l'edifici, situada en el celobert de l'immoble. Ara bé, la cirereta del literari pastís és la deliciosa terrasseta que colonitza un petit pati interior de l'Eixample: tres tauletes i un sofà d'exteriors on poder abraonar-vos a devorar la lectura amb tota la calma del món. Mirar el mòbil aquí hauria de comportar una multa automàtica. Cada dia de 10 a 21 h. Diumenges tancat. 

No és un restaurant de cuina índia: la Paula Ospina –fotògrafa i restauradora a Les Filles– s’ha inspirat en la utopia urbana que Le Corbusier va construir a l’índia. En una casa amb jardí a Pedralbes i lluny dels tòpics d’interiorisme, això és una festa del cromatisme alegre, amb un pati d’arbres meravellós (hi corren esquirols!) i un interior ple de disseny clàssic, com cadires Chandigarh dissenyades per Jeanneret, col·laborador de Le Corbusier. La terrassa és una meravella: un pati de vegetació frondosa, amb palmeres incloses, que emergeix de sobte entre les granítiques façanes de maó vermell de Pedralbes. I la cuina del xef Hervé Escobar és excel·lent, fresca i precisa. 

El que fa que aquest establiment santsenc sigui la bomba, mai millor dit, és la seva oferta. Reduïda però clavada; pa de massa mare, pizza al tall, focaccia i 'cinnamon buns'. Res més. L'Alberto Montobbio i en Francesco Gottardo són del club del 'menys és més', però que no us enganyi la seva humiltat; el Forno Bomba és més que un forn italià.

Tenen un petit pati darrere la botiga amb taules i bancs, ideal per quedar-vos a petar la xerrada i fer-hi un mos i un cafè (de Morrow Coffee), una cervesa artesana, un vermutet o una copeta de vi natural, podreu.

A principis del 2003, un grup d’artistes que buscaven un espai per a les arts escèniques van trobar un lloc que ja havia estat la seu del Teatre del Cercle Barcelonès de Sant Josep, fundat l’any 1879 i espai de teatre amateur fins al 1976. Avui, l’Antic Teatre i la seva enorme terrassa anàrquica és un autèntic oasi: un dels espais del centre urbà amb més encant de Barcelona, i que el barceloní no té massa en compte quan passa per allà. Obre tot el dia, de dilluns a diumenge, i els caps de setmana a la nit s’hi fa música en directe. És un dels principals punts de trobada d’artistes, veïns i col·lectius del barri que s’hi apropen a fer una birra, un cafè o un entrepà. Meravellós.

Els barcelonins tenim fama de ser discrets i de voler anar a lloc discrets. Doncs ens podem treure del cap aquest complex de discreció a l’excessiu i divertidíssim Gala, la sumptuosa aposta del Grup Isabella's per l’estètica surrealista. Obert cada dia de l’any, del migdia a la matinada, Gala és un macroespai que porta l’homenatge a l’estètica daliniana i el surrealisme fins a les darreres conseqüències (i on es fa realitat aquell tòpic de mirar i que et mirin).

Un carrusel de cavallets a l'entrada, un menjador enorme que entrecreua 'Alicia al País de les Meravelles' amb Dickens... Però el premi gros se l'emporta la terrassa del restaurant: un pati interior dominat per una font en forma de nas gegant! Una variant del terrasseig exquisida: asseure el cul contra un nas dalinià del qual brolla aigua refrescant.  

La gràcia de seure a la terrassa del Magatzem.03 –el bar del camp de futbol de la Barceloneta– és que tens una de les millors terrasses de Barcelona, a un cop de roc del mar. Aquesta és a l’ombra del morro de ciment del camp i d’una frondosa arbreda de pins: una ombra a prova d’onades de calor, davant del majestuós edifici de l’Antiga Catalana de Gas i el seu gasòmetre.

El cafè és bo i les cerveses són barates –tenen tot el catàleg 'mainstream' que us pugueu imaginar– i us hi podeu clavar des d’un fenomenal entrepà de truita de verdures a un capipota, de mig matí a tancament (que pot ser les onze o les dotze, segons el dia, em diuen). Aquí només hi ha locals que es fan seu el bar: estudiants de la residència, obrers i treballadors dels centres d’investigació. I com és que no hi ha turistes? Doncs pel motiu més vell del món: no ho saben. I tu calla, seu i beu.