De vegades necessites un refugi, sortir de casa, fer una pausa en el combat, trobar un recer. No demanes gaire: un lloc per passar la tarda fent un cafè i llegint el diari assegut en una taula de fusta, a la llum d’uns bons finestrals. Un bar amb història, que t’acompanyi. Les hores s’escolen melangioses, com les fotografies en blanc i negre de la Barcelona d’abans que hi ha penjades a les parets.
T’has instal·lat al Bar Casa Pagès, al cor del barri gitano de Gràcia, a la metafòrica cantonada de Llibertat amb Fraternitat –què millor–. A l’edifici del davant hi va néixer Antonio González, "El Pescaílla", tota una institució rumbera, marit d’una altra força de la natura, la Lola Flores.
De mica en mica, cap al vespre, l’espai diàfan –amb un pilar que sosté la biga principal– i càlidament il·luminat s’omple de veus i la gent et fa de coixí. El rebombori taverner t’agombola tant com el silenci del rellotge solitari. L’ambient és jovenívol, que no adolescent, de diferents estils i pelatges, animat. Juguen a cartes, beuen, miren el futbol, discuteixen apassionadament.
És possible que llavors t’agafi la gana i piquis uns seitons o unes bones mandonguilles o, fins i tot, endrapis un entrepà amb nom de filòsof (el Plató, de botifarra amb escarxofes i pa de xapata, a 4,80 euros és boníssim). Els fan tan bons que han hagut d’obrir una sucursal d’aquest mateix bar a Torrent de l’Olla. Es veu que aquest acollidor local familiar –fa 25 anys que el porta la mateixa família– abans havia estat un magatzem de gel: ningú no ho diria.
