Menús de migdia: els millors de Barcelona!

No n’esteu farts, de sentir allò de la cuina de la mare? Doncs al Mà de Morter hi fan la cuina del fill. En Josep Bonavida (cuina) i la seva germana Mireia (sala) treballen amb l’ajuda de la seva mare Mireia. “Però faig el que em diu el meu fill, que per alguna cosa és el cuiner”, riu la Mireia mare. El Mà de Morter, a les Corts, és a uns baixos d’obra –vista d’aires de protecció oficial–, i per 11 euros arranats ofereix protecció emocional i estomacal a l’assidu. La qualitat-preu és brutal: un 'best' of de la cuina catalana amb coccions lentes, precises i producte fresc.

Vegem-ne alguns itineraris: trinxat i conill confitat. Cigrons amb calamars i botifarra de perol amb samfaina. Amanida de poma caramel·litzada i orada a la brasa amb verdures. “Tinc una petita brasa de carbó i el resultat amb el peix és espectacular”, diu en Josep. Ho certifico: melós i tendre per dins, crosteta per fora. Peix fresc i ben tractat en un menú d’11 euros! “Cada dia vaig a mercat i súpers del voltant i sempre compro fresc. No tot pot ser del mercat, però sempre miro de trobar un equilibri entre frescor i preu”, diu el cuiner.

Aquesta granja familiar, quan va passar de pares a fills, es va modernitzar, amb el resultat final d'oferir un dels millors menús de migdia de la zona de Marina. Per menys de deu euros, cada dia ofereix quatre primers i quatre segons de matèria humil però tractats amb gran saber fer i originalitat. Com els macarrons al revés, farcits de pollastre i beixamel. O un costellam de porc rostit, lacat i tendre que més aviat sembla de dinosaure. Tot un poder fàctic a la zona, aneu-hi amb temps que sempre és ple.

Menú: 11,50 €

Baixem el potenciòmetre del preu fins als 8,90 € i apugem la intensitat del barri: som a La Nova Farga, al cor tranquil de Sants, on cuina en Pere Cardona. És un cuiner nòmada –va passar per Tatau l’Antiquari, entre mil històries– i verbívor: ha escrit un llibre sobre vinagretes d’autor i receptes musicals (va tenir una banda punk).

Ara porta la cuina de La Nova Farga, 'local bar', és a dir, el bar de referència del veí, primer i últim recurs. “Fem un menú de batalla –diu Cardona– però cuinat des de zero i esmerçant esforços en la qualitat en la mesura que es pugui”. Les gambes són congelades, “però la paella del dijous és feta al moment”, riu. Sempre són tres primers i tres segons que canvien cada dia. Un dimecres: ous farcits, amanida italiana (pasta amb pesto casolà i mozzarella, ben bo) o crema de carbassa amb buti negra. Segons: callos de la Rosa –la mare d’en Ramon–, llibrets de llom amb pernil salat o miniburgers de polenta amb mostassa i mel i albergínies confitades, delicioses (sempre hi trobareu un itinerari vegetarià). Per postres, el croCAT: crema cremada casolana amb maduixes ofegant un croissant!

Aquest restaurant clàssic, partint del receptari de les cases de menjars, no ha perdut mai pistonada i ofereix un dels millors menús de la ciutat. El trobareu arrecerat, al costat de la carta a la porta. Només són dos primers i dos segons, però de màxima qualitat: fideus a la cassola mar i muntanya, cigrons amb espinacs i bacallà, i segons com el rap amb all cremat (el peix aquí sempre té aquell punt màgic de melositat lleument crua, que només permet el bon peix fresc). Tot tan bo i abundant com si fos sortit de la carta d’aquesta fonda d’alta cuina. El vi és excel·lent, i les postres també. Si mengeu a la barra, us costarà només 11,80 euros, i és un gust veure per l’espitllera com treballen a la cuina.

15 €. A la barra, 11,80 €

“Qualsevol plat argentí que et passi pel cap el tindrem”. Aquest és el titular del nou Sifó. Pablo Antico i Jorge Runnacles acaben de reconvertir el Sifó de bar de nit –pioners, el van obrir fa 18 anys, quan el Raval semblava Kosovo– en restaurant argentí. Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d’icones argentines (El Eternauta a càrrec del gran Martín Tognola!). Després van oferir durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn. Que abraça, per fi, “l’argentinitat sense complexos”. Mestres de la carn i de la creativitat popular, auguren una graella I+D, pizza argentina –quasi inèdita a Barcelona–, empanades i un tiquet que va “d’allò universal fins al que et vulguis gastar”.

La seva vocació és la tapa gastronòmica, i ho fan la mar de bé, el Graupera i l'Ana Bas. Ara, la seva versió de migdia, si bé és menys original que el seu fantàstic menú degustació, sempre és garantia d'àpat sòlid, fet des de zero i amb plats que sí, en el fons, són soprenents en un menú de migidia en la franja baixa del preu. Un intinerari possible: hummus de remolatxa i lubina al forn amb pèsols. O rigatoni a la siciliana i llom de porc amb salsa de xampinyons. I amb l'afegitó de pocs euros com a extra (3,50 €) us podeu firar un filet amb patates i foie. 

Menú: 10,90 €

Aquest fenomenal restaurant vegetarià, propietat dels presidents de Slow Food Barcelona, té dos fronts oberts: el del migdia, on preparen un menú fantàstic i econòmic, on es pot triar tres variants (un, dos o tres plats) sempre amb intenció gastronòmica, amb sopes i plats que s'escapen del clàssic menjar vegetarià, ja sigui per imaginació o recuperació de receptes en desús. A la nit posen en marxa una carta plena de plats de pasta casolana i de cuines d'arreu del món. La majoria del producte vé del seu hort de Sant Feliu de Llobregat, i té un sabor immillorable, que es nota a la primera queixalada. També tenen vins i cervesa artesanes. A les antípodes del vegetarià avorrit, vaja.

Menú: 13 € (amb pa de massa mare i aigua inclosa)

Totalment renovat, interiorisme en perfecte equilibri entre elegància i modernitat, El Cinco té ara dues facetes. Al pis superior, descansa un magnífic restaurant, conduït pel xef Josep Armenteros. Armenteros ha bastit una visió personal de la tradició catalana sense jocs de mans ni de miralls superflus, sinó assumint riscos en plats que són saborosos i no apel·len a la infantilització del paladar ni a les modes. Exemples: conill
farcit de calçots amb romaní o perdiu amb cols. El menú de migdia també és de primera: per 19,50 €, el xef estira al màxim el producte i la inspiració i ens ofereix plats dels de sucar-hi pa amb un gir modern: de primer uns raviolis farcits de verdures i curri vermell, i de segon un suquet de peix amb picada que és de festa major. Confieu en les postres: Armenteros va rebre el guardó a millor pastisser d'Espanya l'any 2007, i un enunciat com escuma de crema de caramel a les seves mans és una delícia, no pas no una aixecada de camisa.

Menú: 19,50 €

Sens dubte, una de les darreres sensacions de la Gràcia més dinàmica. Un vell bar de mercat (es troba als voltants del de la Llibertat) dóna lloc a una casa de menjars moderna, que combina la cuina de mercat de tota la vida amb aportacions més actuals i racions abastables. Hi podeu fer una amanida, una crema o uns fesols amb botifarra de primer i passar a una tonyina a la planxa, una presa de porc ibèric amb bolets o un capipota de segon. També practiquen el noble art dels esmorzars de forquilla.
Menú: 14 €

Martínez i el seu soci, el també egarenc Marc Ribas (cal presentació? Sí, el xef de 'Cuines'), van de cara a barraca amb un menú de migdia que sembla una carta: set primers i set segons, amb postres, pa i vi: per menys de 16 €. Primers de verdura i cullera amb ànim d’arqueologia reivindicativa, com el poti-poti de Mura, amanida de bacallà amb patates típica del Bages o uns cigronets al dente amb capipota de gelatina celestial. I de segon, entrades del diccionari del corpus català amb algun twist, com ja vam gaudir a l’excel·lent Matís Bar: encara somio amb aquelles mandonguilles de jardinera, aquí reapareix la bola com a mar i muntanya clàssic, però amb retalls de pop en lloc de sípia. O llata de vaca guisada, gruixuda com una sola d’espardenya però tendra i gustosa, aromatitzada i alleugerida amb un remenat de pamplines (herba de marge oblidada i gens sospitosa de superaliment, antic farratge de gallines).

Menú de migdia: 15 €