Els millors menús de migdia de Barcelona

Al cor del 22@, el xef Rafa Zafra (Amar, Estimar) hi comanda un restaurant de menús, o una casa de menjar, com en vulgueu dir, com una catedral (també per la seva enormitat). Per Feina és un restaurant de menú diari al·lucinant, a preu popular –per la franja alta del preu popular de migdia, esclar–  que en realitat és una carta encoberta: primers dividits en amanides, salaons i envinagrats, sopes i cremes, verdures i llegums, i segons dividits en pasta i arròs, carn i peix. Divuit plats a triar a 18 euros. L'oferta és molt generosa: el menú (sense extres) inclou una copa de vi, aigua, aperitius, cafè i una tria ¡del carro de postres!, i el servei, ràpid, eficaç i nodrit, és més propi d'un hotel cinc estrelles que d'un restaurant de menú. El menjar és excel·lent: per exemple, un arròs a la cassola amb costella de porc desossada, trompeta de la mort i cama-secs, i que porta uns pessics d'allioli fins i suaus. 

Amb aires de bar d'esmorzars de barri molt polit, en els darrers anys l'Artesana s'ha consolidat com a un dels millors restaurants neotradicionals de Barcelona: allà on la cuina catalana popular agafa un pessic d'imaginació i tècnica i es converteix en alta cuina de barri.

En Pau Pons, l'Héctor Barbero –cuiners– i la somelier Romina Reyes tenen experiència en temples com Mas Pau, Monvínic o Gresca. I això ho vehiculen en un menú de migdia substanciós i modèlic, a 13,90 euros, on els plats de tota la vida es renoven –sempre amb primers sans com una crema de coliflor al curri– i t'hi trobes segons de peix fresc i guisats a foc lent, com un capipota d'alta cuina. 

L'Ever Cubilla, ex-xef de l'Espai Kru, ha posat casa pròpia a Pau Claris, 118. La seva filosofia és la d'estirar al màxim allò que pot oferir un menú de migdia, per 14 euros (amb copa de vi bo, pa i postres). I encara que disposa d'un únic menú setmanal, és d'aquelles fulles de paper exuberants, plenes de bifurcacions i algun suplement extra que val la pena exercir. Per exemple, un dilluns qualsevol, de primer ens hi trobem vuit primers i vuit segons, que passen per un variat de tomàquets de temporada amb vinagreta de garum, tiradito de bonítol amb 'leche de tigre d'ají amarillo' – suplement de dos euros, aquí s'aprecia el poder Kru del Cubilla més 'gastro'–  i segons com arròs mariner –fins el dimecres–, tacos de lletó estofat (més 1,50 €) o ploma ibèrica a la brasa (extra de 2,50).

Tot deliciós, abundant, i fet amb mà de mestre d'alta cuina. I, oh, deliri: per 22,50 teniu un menú de migdia degustació amb dos entrants, tres primers i tres segons, un rere l'altre. 

A Can Boneta hi fan bona cuina! Tapa i platillo creatiu amb regust de tradicional. El restaurant d’aquest arquitecte reconvertit en cuiner presenta una carta de platets clarament basats en el receptari català. Els anomenen “guisadets” i només de llegir-los a la carta ja ve salivera.

I el seu menú de migdia és per fer-los un monument: ajustant cada euro, per només 15, us porten a taula una fórmula de migdia que sobrepassa la categoria de menú de migdia, amb tres tapetes, plat principal i postres. I tot amb el millor producte de temporada possible i un bon gust i tècnica dignes d'alta cuina. Saliveu: de primer, trio crema de carbassa, tapeta de costellam a baixa temperatura, amanida amb escarola, xató i anxova. De segon, a triar entre pop amb cremós i panxeta cruixent o un 'steak' tàrtar. I per postres, trufes de xocolata o formatge de llet crua La Xiquella. 

Aquesta granja familiar, quan va passar de pares a fills, es va modernitzar, amb el resultat final d'oferir un dels millors menús de migdia de la zona de Marina. Per 14,30 euros, cada dia ofereix quatre primers i quatre segons de matèria humil –o no tan humil: bacallà, vedella de la Boqueria, tonyina fresca hi sovintegen– però tractats amb gran saber fer i originalitat. Com els macarrons al revés, farcits de pollastre i beixamel. O un costellam de porc rostit, lacat i tendre que més aviat sembla de dinosaure. Tot un poder fàctic a la zona, aneu-hi amb temps que sempre és ple.

En Jordi Rufino, factòtum de la Granja Mabel– dirigeix la cuina de l'Actiu, el restaurant de Barcelona Activa, l'organisme municipal dedicat a fomentar la petita empresa i l'emprenedoria. I han exportat la mateixa fórmula que ha convertit la Mabel, de petit bar de plat combinat heretat dels pares, a tot un poder fàctic a la zona: cada dia fan un menú  diferent, creatiu, amb producte senzill i ben tractat i fins i tot amb algun luxe.

Un dia qualsevol, a l'Actiu hi pots menjar una poderosa escalivada molt ben confitada i molta tonyina, o arròs chaufa –cuina nikkei!– o amanida verda, i de segon tonyina vermella amb salsa kimchi ('bluefin' en un menú de preu popular!). Exactament la mateixa teca que a la Mabel al mateix preu: 13,90 euros el menú, amb la diferència que aquí hi ha un menjador enorme i una terrassa entre plantes, adeu a les entranyables estretors de la casa mare. 

En una cantonada desèrtica de Meridiana amb el Clot, en Ricardo García i la seva parella, la Rika Nakahori, fan el miracle de servir un menú diari gurmet i creatiu, de cinc plats (dos aperitius, entrant, principal, postres i una beguda) a 17,50 euros. Tot fet des de zero: des del pa i els croissants d'esmorzar (que amassen a les tres del matí!) fins a la mantega amb coriandre que acompanya el pa. Veure Garcia –un xef rodamon que ha passat per Michelins de París, Londres, Barcelona o Dinamarca– treballar en el seu primer negoci propi és un espectacle: ell davant de la 'mise en place', controlant-ho tot amb una eficiència metòdica de tiralínies.

Un menú tipus: puré de tomàquet amb xili, botifarró de Burgos i amanida de colinap, i seitons amb fonoll i amanida de remolatxa. Xiitake amb maionesa al carbó i pecorino. I un final de traca amb un pit de pollastre a la Royal i puré de coliflor, fet a baixa temperatura, rematat en brasa sobre un fons de la mateixa au, amb una sublim interacció entre el puré i el pollastre, i préssec amb farigola i 'crumble' d'avellana per postres.

Posar-li a un restaurant del barri Gòtic un nom extret del 'Llibre del Sent Soví' –el receptari català més antic conegut, del 1324– és tota una declaració de principis i intencions. En Marc Garcia –cuiner de The Greenhouse i La Esquina– i la Tània Doblas a sala han posat un negoci propi de cuina catalana de veritat: sense tacos ni potes de pop amb parmentier. Situat on hi hagué Mercè Vins, una tasca catalana del Gòtic amb 35 anys de servei, la intenció de La Sosenga –sofregit medieval– és oferir una cuina catalana arrelada al territori i fins i tot amb certs aires medievals, sobretot en els contrastos entre dolç i salat.

I ho fan amb vocació popular: amb un excel·lent menú de migdia que canvia cada setmana, a 18 euros. Amb plats de traca, dignes de carta: com per exemple, una amanida amb caqui, stracciatela fumada, espatlla de porc i festucs, i de segon mandonguilles amb moniato i bolets, meloses, acariciades per la dolçor del moniato i la potència del bolet. El pastís de formatge –amb caramel salat– és imprescindible.

Mitja Galta, amb un peu a l'Hospitalet i l'altra a Barcelona, es dedica a la nova cuina de barri. És a dir, a dignificar els menús de migdia a còpia de tractar bé el producte i altes dosis de creativitat. Alguns exemples podrien ser l'arròs bomba amb tripes i zamburiña, o una galta de vedella, desossada, amb una salsa en el seu punt de xocolata.

Cal tastar el seu menú de migdia, proposa una oferta setmanal de dimarts a divendres tan inspirada que venen ganes de fitxar-hi cada dia. Parteixen de la filosofia que hi ha molt camp per córrer dins la tradició. I ho demostra cada dia amb plats sorprenents com l'amanida barbacoa, amb pollastre marinat, o un arròs de caldereta de xai. Sempre, sempre, hi trobareu un entrecot filetejat amb un toc d’autor, i per aclamació popular fan un arròs al dia. 15 euros són poca cosa per gaudir d'una cuina catalana d'alt voltatge 'gastrocreatiu'. 

Sembla que els anys no passin en aquest restaurant barceloní. Segurament és un dels espais més emblemàtics de la ciutat i alhora un dels que passa més desapercebut. L’Agut és un oasi, entre la multitud de restaurants que poblen el Gòtic, on encara avui en dia es pot gaudir de la millor cuina tradicional de fonda posada al dia. És així com ha sobreviscut. 

La família Castellví va tancar el restaurant el 2020, forçada per la pandèmia. El 2023 l'ha reobert el grup de restauració Pitapes, que té el restaurant Pitapes a Mollet del Vallès i el Pitapes Granollers. Clients habituals, podeu estar tranquils:  mantenen un menú de migdia excel·lent: per 18 euros, un primer i un segon amb cara i ulls, com una amanida amb favetes baby i pernil ibèric ben bona, i un capipota amb mongetes de Santa Pau modèlic, i un tiramisú de la casa d'alta escola. Per 22 euros, el menú porta tres plats i dues copes de vi. Ja no pots menjar a la barra a preu reduït, però noi, què hi fotrem. 

El Cierzo es troba en els antípodes de la carta de menú llarg. Només hi ha dos primers i dos segons (com només hi ha dues persones al local, el cuiner Adrián Rubio i el cambrer-cap de sala Javier Valls). Però cadascuna de les dues opcions és d'una delicadesa casolana d'orfebre creatiu. Per exemple: amanida de pasta, amb vinagreta de pesto, tomàquets i ruca, o 'nuggets' de carabassó amb salsa tahini. De segon, lluç fresc en tempura amb parmentier de moniato o galtes de porc guisades. Opto pels 'nuggets', que en realitat són croquetes de carabassó amb un lleuger toc de comí, calentes i cremoses, que tempero en tahini fresquet. I de segon, unes galtes al vi ranci tan ben guisades que cedeixen davant la més mínima pressió de la forquilla. Delicioses. 

Tot està fet de zero. Fins a l'extrem que la nata que acompanya el púding, m'informen, s'acaba de fer muntant la mantega. El local és petit, fresc, espaiós i agradable, i el dia que hi vaig anar –que era un divendres– no hi havia aquella desesperació agombolada del restaurant de menú que ho peta. Per 14 euros, una delícia. I reserveu, perquè això és un petit secret ple d'assidus. 

“Qualsevol plat argentí que et passi pel cap el tindrem”. Aquest és el titular del nou Sifó. Pablo Antico i Jorge Runnacles van reconvertir el Sifó de bar de nit –pioners, el van obrir el 2002, quan el Raval semblava Kosovo– en restaurant argentí. Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d’icones argentines (El Eternauta a càrrec del gran Martín Tognola!). Després van oferir durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn. Ara, amb divuit anys de feina, segueixen essent una potència del migdia amb un menú saborós, casolà i ben fet a 12,90 euros... que no distingeix primers i segons! Pots menjar cap de llom amb salsa barbacoa de primer i pollastre a la graella de segon! 

Barrets de mariachis? No. Ranxeres al fil musical? No. Parets pintades de colors kahlonins? Tampoc. El Puerto Escondido no és un restaurant-postal mexicà; és un restaurant mexicà real i contemporani. Aquí no es mengen 'nachos', sinó 'totopos'; res de clares, només 'micheladas'; i ni rastre de salses envasades ni de tortillas industrials perquè es fa tot des de zero. L’Elena i l’Herme s’ha entestat a demostrar-nos que una cosa és la teca estereotipada tex-mex i l’altra la variadíssima cuina regional mexicana.

I per l’amor de la verge de Guadalupe, no us perdeu tampoc el seu menú de migdia. Per 14 euros, és d'aquells que creen addicció per qualitat-preu i generositat. S'hi deixen la pell en cada plat: jo ja no concebo els dimecres sense cruspir-me, per exemple, uns deliciosos 'totopos' de la casa –generosa racció amb guacamole casolà, pico de gallo i 'frijoles negros'– i un segon com quatre 'tacos de bistec' abundants, tendres, sucosos... La festa arriba al final: les postres són casolanes –aquells pastís de xocolata, que de tant cremós, desfet i negre, és lasciu!– i la copa de birra és de bar bo de Madrid. Fitxeu.

Si teniu entre 38 i 45 anys, és ben possible que us hàgiu anestesiat moltes nits de dissabte a base de cerveses d’importació al Piper’s Tavern. Obert el 1987, el Piper’s era un bar de tapes amb biaix nocturn; tant servia per clavar-t’hi un bon plat combinat com per encarar la primera tanda de la nit a base de gintònics. Després d’una etapa de decadència –seva i vostra– l’heu evitat. I un dia hi entreu (per nostàlgia) i us adoneu que la cervesa està ben tirada i que la fusta lacada torna a brillar.

El grup La Confiteria, especialistes a revifar bars clàssics, l'han reobert. I una de les marques d'identitat de la casa, el menú de migdia, és per arrencar a córrer (de bo). Per 14,50, et fires una fideuà de marisc, amb gambot i allioli fi, i un fricandó de llata de la bona ben greixoseta, amb una copa de cervesa ben tirada, i un geladet de stracciatella. Sí, hi ha recorreguts de primer i segon més cardiovascularment saludables, però aquí l'esperit és de festa. I alerta: menú de cap de setmana a 17! 

Des de finals de la dècada dels 70, la Maria Xandri està al càrrec d’uns fogons que continuen fidels als plats i a l’essència d’una casa de menjars clàssica, i fins i tot els preus són del segle passat: tres plats i postres per només 11. Són versions humils però digníssimes de clàssics de la cuina catalana: canelons, capipota, llenties guisades... 

En consonància, també decoració i mobiliari ens fan una sensació pretèrita absoluta i, no obstant això, l’estricta netedat fa que sembli acabat d’inaugurar. Aquest lloc hauria d'estar inclòs com a servei públic: per 11 euros no et poden oferir més. Un exemple: una amanida d'enciam bo –i no pas la púrria d'iceberg– un dijous paella de manual (que és tot un gènere, diferent de la valenciana), i un capipota amb samfaina bo, bo, bo, a més de dues peces de fruita de temporada, pa i vi. Com a bon menú casolà, permet fer festa grossa o bondat amb verdura i peix (fresc) a la planxa.   

En moltes ocasions menjar de menú no és pas una situació social ni un moment per a la descoberta gastronòmica, sinó una situació –generalment solitària– més o menys forçada per la feina o per una nevera tristament buida. Per això reconforta saber que encara hi ha llocs senzills com l’Escairon que no han cedit als dictats de la nova cuina i el minimalisme, i que ofereixen, a més d’un menú de plats honestos i assequibles, un ambient familiar i un a reveure a la sortida. A vegades és tan simple com això. Carxofes al forn i truita fresca a la navarresa, vi i postres, per 13,90 euros de res, per esmentar un recorregut. O un altre: caldo gallec i ous trencats amb encenalls de pernil. I per un afegitó de set euros, entrecot de vedella gallega! 

Una de les opcions vegetarianes més variades, àgils i saboroses de la ciutat. I a bon preu. Aquí hi trobaràs plats casolans que t'alimentaran l'ànima i el cos, amb un esperit de cuina de cullera, salses per sucar-hi pa i bons sofregits. Per exemple, un remenat de bolets amb alls tendres, i de segon medallons de soja –de producció pròpia– amb unes delicioses patates al forn. Tot plegat, per 12,45 euros, amb unes postres bones i abundants. (demaneu l'aigua de l'aixeta, que no us hi posaran pegues). 

Baixem el potenciòmetre del preu fins als 11'90 € i apugem la intensitat del barri: som a La Nova Farga, al cor tranquil de Sants, on cuina en Pere Cardona. És un cuiner nòmada –va passar per Tatau l’Antiquari, entre mil històries– i verbívor: ha escrit un llibre sobre vinagretes d’autor i receptes musicals (va tenir una banda punk).

Ara porta la cuina de La Nova Farga, 'local bar', és a dir, el bar de referència del veí, primer i últim recurs. “Fem un menú de batalla –diu Cardona– però cuinat des de zero i esmerçant esforços en la qualitat en la mesura que es pugui”. Les gambes són congelades, “però la paella del dijous és feta al moment”, riu. Sempre són tres primers i tres segons que canvien cada dia. Ous farcits, amanida italiana (pasta amb pesto casolà i mozzarella, ben bo) o crema de carabassa amb buti negra. Segons: coca de costella de porc amb formatge de cabra o mandonguilles de carn i rap... També per emportar, però ells prefereixen dir que fan un menú per empotrar! Caps de setmana, menú a 14'90! 

Si no ho saps, no hi pares. El Transatlàntic passa desapercebut en un barri on despuntaven els locals guiri friendly. Tombes la cantonada i quasi piques de morros amb aquest fabulós bar-restaurant, refugi del curriqui i el jubilat. És restaurant de menús de treballadors, d’aquells autèntics, sí! Als matins, entrepans quilomètrics per atipar els estómacs famolencs. Al migdia, menús dignes dels fogons més casolans, a 13 euros. Consell: afanyeu-vos cap a dins si veieu al cartell (totalment DIY) de la porta que avui hi ha patates de pobre–amb xoriço, boníssimes–, macarrons generosos o lasanya casolana. I segons com, bacallà amb samfaina, fricandó o una excel·lent entranya, tendríssim tall de vedella.