Els millors menús de migdia de Barcelona

Amb aires de bar d'esmorzars de barri molt polit, en els darrers anys l'Artesana s'ha consolidat com a un dels millors restaurants neotradicionals de Barcelona: allà on la cuina catalana popular agafa un pessic d'imaginació i tècnica i es converteix en alta cuina de barri.

En Pau Pons, l'Héctor Barbero –cuiners– i la somelier Romina Reyes tenen experiència en temples com Mas Pau, Monvínic o Gresca. I això ho vehiculen en un menú de migdia substanciós i modèlic, a 13 euros, on els plats de tota la vida es renoven –sempre amb primers sans com una crema de coliflor al curri– i t'hi trobes segons de peix fresc i guisats a foc lent, com un capipota d'alta cuina. 

Aquesta granja familiar, quan va passar de pares a fills, es va modernitzar, amb el resultat final d'oferir un dels millors menús de migdia de la zona de Marina. Per 12,50 euros, cada dia ofereix quatre primers i quatre segons de matèria humil –o no tan humil: bacallà, vedella de la Boqueria, tonyina fresca hi sovintegen– però tractats amb gran saber fer i originalitat. Com els macarrons al revés, farcits de pollastre i beixamel. O un costellam de porc rostit, lacat i tendre que més aviat sembla de dinosaure. Tot un poder fàctic a la zona, aneu-hi amb temps que sempre és ple. I si no teniu lloc, doncs aneu a...

En Jordi Rufino, factòtum de la Granja Mabel– dirigeix la cuina de l'Actiu, el restaurant de Barcelona Activa, l'organisme municipal dedicat a fomentar la petita empresa i l'emprenedoria. I han exportat la mateixa fórmula que ha convertit la Mabel, de petit bar de plat combinat heretat dels pares, a tot un poder fàctic a la zona: cada dia fan un menú  diferent, creatiu, amb producte senzill i ben tractat i fins i tot amb algun luxe.

Un dia qualsevol, a l'Actiu hi pots menjar una poderosa escalivada molt ben confitada i molta tonyina, o arròs chaufa –cuina nikkei!– o amanida verda, i de segon tonyina vermella amb salsa kimchi ('bluefin' en un menú de preu popular!). Exactament la mateixa teca que a la Mabel al mateix preu: 12,50 euros el menú, amb la diferència que aquí hi ha un menjador enorme i una terrassa entre plantes, adeu a les entranyables estretors de la casa mare. 

A Can Boneta hi fan bona cuina! Tapa i platillo creatiu amb regust de tradicional. El restaurant d’aquest arquitecte reconvertit en cuiner presenta una carta de platets clarament basats en el receptari català. Els anomenen “guisadets” i només de llegir-los a la carta ja ve salivera.

I el seu menú de migdia és per fer-los un monument: ajustant cada euro, per només 13, us porten a taula una fórmula de migdia que sobrepassa la categoria de menú de migdia, amb tres tapetes, plat principal i postres. I tot amb el millor producte de temporada possible i un bon gust i tècnica dignes d'alta cuina. Saliveu: de primer, trio crema de carbassa, tapeta de costellam a baixa temperatura, amanida amb escarola, xató i anxova. De segon, a triar entre pop amb cremós i panxeta cruixent o un 'steak' tàrtar. I per postres, trufes de xocolata o formatge de llet crua La Xiquella. 

Mitja Galta, amb un peu a l'Hospitalet i l'altra a Barcelona, es dedica a la nova cuina de barri. És a dir, a dignificar els menús de migdia a base de tractar bé el producte i altes dosis de creativitat. Alguns exemples podrien ser l'arròs bomba amb tripes i zamburiña, o una galta de vedella, desossada, amb una salsa en el seu punt de xocolata.

Cal tastar el seu menú de migdia, proposa una oferta setmanal de dimarts a divendres tan inspirada que venen ganes de fitxar-hi cada dia. Parteixen de la filosofia que hi ha molt camp per córrer dins la tradició. I ho demostra cada dia amb plats sorprenents com el taco de xai amb guacamole. Sempre, sempre, hi trobareu un entrecot filetejat amb un toc d’autor, i els seus arrossos de dijous són de traca. 14 euros són poca cosa per gaudir d'una cuina catalana d'alt voltatge 'gastrocreatiu'. 

“Qualsevol plat argentí que et passi pel cap el tindrem”. Aquest és el titular del nou Sifó. Pablo Antico i Jorge Runnacles van reconvertir el Sifó de bar de nit –pioners, el van obrir fa 18 anys, quan el Raval semblava Kosovo– en restaurant argentí. Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d’icones argentines (El Eternauta a càrrec del gran Martín Tognola!). Després van oferir durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn. Ara, amb divuit anys de feina, segueixen essent una potència del migdia amb un menú saborós, casolà i ben fet a 11,90 euros... que no distingeix primers i segons! Pots menjar cap de llom amb salsa barbacoa de primer i pollastre a la graella de segon! 

No n’esteu farts, de sentir allò de la cuina de la mare? Doncs al Mà de Morter hi fan la cuina del fill. En Josep Bonavida (cuina, amb experiència amb Santi Santamaria) i la seva germana Mireia (sala) treballen amb l’ajuda de la seva mare Mireia. “Però faig el que em diu el meu fill, que per alguna cosa és el cuiner”, riu la Mireia mare. El Mà de Morter, a les Corts, és a uns baixos d’obra –vista d’aires de protecció oficial–, i per 15 euros arranats, ofereix protecció emocional i estomacal a l’assidu. La qualitat-preu és brutal: un 'best' of de la cuina catalana amb coccions lentes, precises i producte fresc.

Ja no fan menú de migdia, sinó que ofereixen una carta curta i precisa, on cap plat rarament sobrepassa els sis euros. O sigui que et pots fer un recorregut per pèsols amb bacallà (5,5 euros), conill confitat amb xampinyons (6 euros) i una mel i mató per 1'80 i surts content com un gínjol. Sí, d'això en deien casa de menjars. 

Barrets de mariachis? No. Ranxeres al fil musical? No. Parets pintades de colors kahlonins? Tampoc. El Puerto Escondido no és un restaurant-postal mexicà; és un restaurant mexicà real i contemporani. Aquí no es mengen 'nachos', sinó 'totopos'; res de clares, només 'micheladas'; i ni rastre de salses envasades ni de tortillas industrials perquè es fa tot des de zero. L’Elena i l’Herme s’ha entestat a demostrar-nos que una cosa és la teca estereotipada tex-mex i l’altra la variadíssima cuina regional mexicana.

I per l’amor de la verge de Guadalupe, no us perdeu tampoc el seu menú de migdia. Per 13 euros, és d'aquells que creen addicció per qualitat-preu i generositat. S'hi deixen la pell en cada plat: jo ja no concebo els dimecres sense cruspir-me, per exemple, uns deliciosos 'totopos' de la casa –generosa racció amb guacamole casolà, pico de gallo i 'frijoles negros'– i un segon com quatre 'tacos de bistec' abundants, tendres, sucosos... La festa arriba al final: les postres són casolanes –aquells pastís de xocolata, que de tant cremós, desfet i negre, és lasciu!– i la copa de birra és de bar bo de Madrid. Fitxeu.

Sens dubte, la que va ser una de les sensacions 'hipster' de la Gràcia més dinàmica ara és tot un clàssic. Un vell bar de mercat (es troba als voltants del de la Llibertat) dóna lloc a una casa de menjars moderna, que combina la cuina de mercat de tota la vida amb aportacions més actuals i racions abastables.

El menú és breu (dos primers i dos segons), exquisit i afrancesat. Com per exemple, de primer, casoleta de fesolets, pèsols, carxofa, porro i buti negra, i de segon bou a la borgonyona amb xampis Portobello, els De Niro dels xampinyons. També practiquen el noble art dels esmorzars de forquilla. Amb postres, aquesta exquisidesa surt per 19 euros. 

En moltes ocasions menjar de menú no és pas una situació social ni un moment per a la descoberta gastronòmica, sinó una situació –generalment solitària– més o menys forçada per la feina o per una nevera tristament buida. Per això reconforta saber que encara hi ha llocs senzills com l’Escairon que no han cedit als dictats de la nova cuina i el minimalisme, i que ofereixen, a més d’un menú de plats honestos i assequibles, un ambient familiar i un a reveure a la sortida. A vegades és tan simple com això. Carxofes al forn i truita fresca a la navarresa, vi i postres, per 11,40 euros de res, per esmentar un recorregut.