[title]
L’ensalada russa, les carxofes a la brasa i les sardines en escabetx troben el seu hàbitat natural a la barra del Bartolí, aquest celler que va obrir Vicenç Bartolí just després de la guerra. De fusta, pintada a franges beix i marró, la barra ha anat creixent en longitud. Quan van aixecar la persiana per primer cop, el taulell, que llavors era de marbre, només era una petita cantonada per omplir ampolles de vi als traginers i veïns de Sants.
Per la demanda creixent d’alguns clients, el celler es va convertir en casa de menjars i la família va necessitar un taulell més gran. Si un s’hi asseu avui, encara es veuen les tres ampliacions que li donen l’aspecte actual. Sorprèn la delicadesa de cada afegitó, que conserva les motllures i l’ordre original. D’alguna manera, tot el que hi ha al Bartolí manté aquest respecte pel passat.
Les taules amb les estovalles de quadres vermells i blancs, les fotos en blanc i negre del club ciclista on Bartolí pare va voler ser professional de la bicicleta, el cartell de fusta que anuncia la venda d’“anisados y coñac”, tots els detalls juguen al mateix equip. Ara, el negoci el porten els seus dos fills, l’Albert i en Vicenç, aquest parell de xavals que van aprendre a matar conills gairebé abans que a fer sumes i restes. Eternament joves.
