[title]
Quins són els objectius municipals per als propers anys en matèria de cultura? Berta Sureda, comissionada de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona, ha presentat aquest matí les línies bàsiques del departament, que té com a objectiu convertir l'ICUB en un "instrument facilitador en el desenvolupament de les cultures de Barcelona". Aquí detallem els punts principals del pla.
1. Consolidar en lloc de construir. Un dels grans projectes del consistori anterior tenia com a epicentre Montjuïc, on s'havia de desenvolupar l'Esplanada dels Museus; aquesta no forma part de les prioritats del consistori, almenys de moment. "La prioritat és omplir de contingut el que ja hi ha i no situar nous equipaments al mapa". En aquest sentit es vol repensar el projecte de Fabra i Coats, també reforçar el DHUB com a museu i col·lecció de disseny, i també replantejar el projecte del Museu de les Cultures del Món i l'Etnològic, entre d'altres.
2. Potenciar les fàbriques de creació. El circuit de les fàbriques de creació, lleugerament oblidat en els darrers anys, segons Sureda, és un dels eixos que concentrarà els esforços del consistori. "Els creadors se'n van perquè no tenen mitjans, recursos ni espais", ha dit la comissionada. La prioritat és recuperar la coherència d'aquests projectes i dotar els creadors d'infraestructura perquè segueixin treballant a la ciutat. La Fabra i Coats de Sant Andreu, que combina espais d'exhibició i producció, funcionaria com una fàbrica de creació més i en estreta comunicació amb el territori.
3. L'autonomia dels museus. Des de l'ICUB també es vol treballar per la progressiva autonomia dels museus i altres institucions municipals per tal que tinguin forma jurídica pròpia i puguin programar de forma eficaç. S'assenyala, com a exemple, la fórmula del Museu Picasso.
4. El Museu de les Cultures i l'Etnològic. "Un museu amb dues seus". Així és com ha definit Sureda el Museu de les Cultures del Món i el Museu Etnològic; un grup d'antropòlegs seran els encarregats de definir un concepte global, i decidir quin paper ha de jugar l'espai de Montcada i la seu històrica de Montjuïc, que té previst obrir portes aquesta tardor.
5. Virreina Centre de la Imatge. Es pretén que el centre ampliï la seva tasca i, més enllà de seguir com a espai d'exhibició, esdevingui un centre de recerca vinculat a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i altres arxius. Sureda s'hi ha referit com al "lloc on ajuntar la memòria fotogràfica de Barcelona". A l'espera que es materialitzi el Centre Nacional de Fotografia, un dels puntals del Pla Nacional de Fotografia de la Generalitat, Sureda ha valorat que "deixar la ciutat durant dos o tres anys sense una institució dedicada a la fotografia seria una pèrdua".
6. Educació, mediació i cultura de base. L'ICUB aposta per reequilibrar esforços i cedir protagonisme a la cultura de base. "No deixarem de pensar en equipaments però la cultura de base, que és la que crea espais més crítics i transformadors, tindrà un paper protagonista", ha dit Sureda. Igualment, la comissionada ha fet èmfasi en l'estudi de l'oferta educativa de les diferents institucions, i ha situat com a referències la programació d'espais del Mercat de les Flors i l'Auditori.
7. Barcelona, ciutat literària. La candidatura de Barcelona com a Ciutat de la Literatura de la UNESCO se situa entre les prioritats del comissionat de cultura. Sureda ha parlat de fomentar les llibreries, i evitar-ne el tancament, i potenciar el sector a més d'espais de contacte entre el món literari i la ciutadania.
8. Codis ètics i bones pràctiques. Revisar i pactar les dotacions de recursos de cada equipament, fixar nous calendari per a les subvencions (i avaluar-ne detalladament els resultats) i convocar concursos amb les condicions adequades són algunes de les propostes per fer front a la precarietat laboral del sector cultural. "No hem de fer ulls clucs a concursos que no corresponen a la realitat", ha dit Sureda.
9. El Consell de Cultura i el pla estratègic. El Consell de Cultura de Barcelona vol ser reformulat en comissions per treballar de manera transversal; així, en comptes dels tretze grups de treball existents fins ara, s'ha proposat la creació de comissions de cultura de proximitat, recursos i sostenibilitat, nova institucionalitat i cultura oberta. Tot plegat ha d'ajudar a bastir el Pla de Cultures 2016-2026, que ha de marcar el desplegament de les polítiques culturals a mig i llarg termini.
10. Cultures, amb minúscula i plural. Per la varietat de disciplines, tendències i talents presents a la ciutat, Sureda ha manifestat que no es pot parlar d'una única cultura. Més enllà de l'impacte econòmic del sector, i de la cultura com a mercaderia, es vol apostar per un retorn social de la cultura: "L'entenem com a feta i viscuda per la ciutadania", ha afirmat. La comissió aposta pels processos participatius i formes de treball inclusives que contribueixin a reduir la distància entre els equipament, els agents culturals i la ciutadania.
