[title]
Ens havien promès desmais i no n'hi va haver. El públic de Sitges, sempre assedegat de sang, confiava en la promesa que venia del festival de Toronto, segons la qual part del públic que hi havia vist 'Raw (Grave)', el debut en llarg de la realitzadora Julia Ducournau, havia requerit assistència mèdica. Però el públic del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que està avesat a les vísceres i rugeix de plaer davant del gore, no es mareja fàcilment. Es va haver de conformar amb una ració de bon cinema (es va endur el premi de la crítica a la Quinzena dels Realitzadors del festival de Canes el 2016), això sí: sagnant com un tros de carn crua.
Què té 'Raw' que va torbar tant els canadencs? El film explica la història d'una noia, vegetariana estricta, que comença a sentir desitjos per menjar carn després de participar en un ritual iniciàtic com a estudiant de primer curs de veterinària en una universitat de Bèlgica. Un gust per la proteïna animal que inexorablement la va empenyent al canibalisme.
La pel·lícula, un relat 'coming of age', potser no us farà vomitar, però és possible que en alguns moments us regiri l'estómac i us faci remoure a la butaca, especialment si no sou carnívors (ho dic per experiència pròpia: vegetarians, calceu-vos). Curiosament, 'Raw' es fa més digerible com més caníbal es torna, tot i que la seva escena més forta (i la més potent) és quan la protagonista es llança a l'antropofàgia, una mena d'eucaristia sacrílega amb què establirà un vincle únic amb la seva germana, estudiant a la mateixa facultat.
Nota a part mereixen les 'novatades' que els estudiants veterans fan als de primer, d'una salvatjada bastant extrema, i una tradició molt arrelada a les universitats belgues que la pel·lícula no exagera. Et fan donar les gràcies per no haver nascut a Bèlgica més enllà de per estalviar-te la combinació de musclos amb patates fregides. Bon profit!
