[title]
RCR Arquitectes ostenten des d'avui el premi Pritzker d'Arquitectura, un dels guardons més reconeguts de la disciplina. El compromís amb el lloc i les seves narratives, el diàleg constant entre l'espai i el context, la capacitat d'harmonitzar materials i la creació d'una arquitectura emocional i singular són alguns dels elements que ha valorat el jurat.
És la segona ocasió en què un arquitecte espanyol obté el premi –el primer va ser Rafael Moneo– i la primera vegada que es reconeix l'arquitectura "col·laborativa", en aquest cas feta a sis mans: RCR és l'acrònim dels noms de Rafael Aranda i Carme i Ramon Vilalta. Van començar a treballar conjuntament a Olot el 1988, i encara hi són, instal·lats a l'espai Barberí, un edifici fabril de principis del segle XX que ara també funciona com a laboratori d'arquitectura.
Ben arrelats i en sintonia amb l'entorn local, els projectes de RCR Arquitectes –des d'espais públics fins a encàrrecs particulars, passant per institucions i espais culturals– han esdevingut universals. Destaquen el Museu Solages de Rodez, la mediateca Waalse De Krook a Gant, i els edificis d'habitatges a Dubai. Al territori, signen intervencions a l'espai públic com el que supleix el buit de l'antic teatre La Lira de Ripoll, i el projecte d'accés a la zona volcànica de la Fageda d'en Jordà. Olot atresora més intervencions dels RCR, com l'estadi d'atletisme i el restaurant Les Cols.
La biblioteca Joan Oliver, a Sant Antoni, i el flamant restaurant d'Albert Adrià, l'Enigma, també són obra del trio guanyador.
El 2015, l'Arts Santa Mònica ens introduïa als papers creatius dels RCR i el seu evocador univers estètic. "Som somiadors i la nostra especialitat és fer els somnis realitat; aquest és el nostre patrimoni. Arquitectura és l'art de fer visible, físic, allò que imaginem". Per fer-ho realitat primer visiten els llocs, escolten el seu alfabet propi i, a partir d'aquí, decideixen com procedir. Treballen amb materials autèntics i atmosfèrics, des d'acer reciclat fins a plàstics que permeten crear subtileses, textures i matisos. "Es tracta de conquerir el màxim amb el mínim", afirmen a la web del premi Pritzker. Objectiu aconseguit.
