Sortir pel Born i Sant Pere

Discoteca rock a Barcelona? Un nom: Magic Club. És l'antre al qual acudeix la fauna roquera de la ciutat en massa, quan noten que se'ls cauen a sobre les parets de la modernitat imposada, les decepcions vitals o senzillament tenen ganes d'agafar un bon pet escoltant els Dictators i ballant. D'ençà de l'obertura l'any 1976, el Magic ho ha vist passar tot: ona laietana, contracultura, punk, new wave. Ara, per imposició municipal, només funciona com a discoteca i assisteix impassible a l'aparent declivi del rock'n'roll.

En una cantonada d’un carreró del barri vell hi ha un catau càlid que et crida com si tu fossis orfe i aquella llumeta la teva única possibilitat de salvació. Un bar que fa cantonada ja té, d’entrada, molt de guanyat –els xamfrans són llocs ideals des del punt de vista tel·lúric i psico-geogràfic: tenen un encant especial. El Mercaders té això i més: és un cop de puny familiar, fet d’amor i rock’n’roll.

Upiaywasi no és un vocable klingon. És una paraula quítxua que vol dir 'la casa del mam'. Vaja, que no us ho posen gaire fàcil. Perquè aquest bar és un rara avis, un cau amb un look dispers que fusiona arrels llatines, reciclatge bohemi, aromes de barri i esperit alternatiu. Però el bar disposa d'un avantatge que li atorga molts punts: la magnífica terrassa, un asteroide zen que flota al buit del passeig de vianants de l'Allada Vermell i convida, sense embuts, a mandrejar tota la tarda com truges silvestres.

Té el look atrotinat de les associacions culturals alternatives. Si el que vols són cambrers amb cos d'Adonis, David Guetta a tota llet i Absolut amb Red Bull a preu de petroli, millor que vagis a l'Opium Mar. L'Antic Teatre és un espai vell i reciclat, però té una de les millors terrasses interiors que he vist en la meva vida. Un pati gegantí amb brots anàrquics de vegetació per prendre la fresca, agafar el puntet a base de quintos i fer temps abans de les activitats culturals que hi celebren. Mourinho no podia tenir més raó: teatre del bo.

Que aquesta cocteleria s'anomenés Gimlet i enlluernés el carrer amb el seu rètol blau cel i lletres de mirall, ja apuntava una tendència a la desaparició. Ara es fa dir Cocktail Bar Juanra Falces. Qui era aquell home? Era el mateix Juanra, el bàrman de sempre? Per què aquell canvi? Aparentment tot era al mateix lloc, la barra de caoba, els tamborets un pèl massa elevats que sempre em deixen les cames penjant, les cortines darrere el vidre, els còctels de sempre...

Segurament, l'últim que un espera trobar al soterrani d'un restaurant grec és una festa. Però al Dionisos del Born cada divendres i dissabte a la nit hi ha sarau, i a més d'entrada lliure. Bona música i ambient fresc per als que volen treure el cigne negre que porten a dins.

El futur de la cocteleria ja és aquí i es troba dins un hotel. L'Ohla Boutique Bar aposta per el bàrman com a artista i l'alta gastronomia que es beu. Us sembla pretensiós? Doncs aconsegueixen el seu objectiu, donant la volta als clàssics a la seva manera.