Sortir per l'Eixample

Aquesta sala va viure un moment esplendorós que va deixar enrere. Ara es manté viva gràcies a les sessions fetes fora del cap de setmana. L'oferta se centra en una electrònica de qualitat amb artistes nacionals i internacionals. El públic és més aviat jove però varia en funció de la nit.

L'antic i mític Bailén 22 fa temps que funciona com a discoteca. És un club elegant i sofisticat on es reuneix gent 'guapa' i diversa amb ganes de passar-s'ho bé.  Els més moderns no es perden les festes del dissabte, capitanejades per personatges i DJ com ara Jordi Chicletol, Arnau Obiols o Gerad Estadella.

The Passenger obre totes les nits del món. És el vagó d'un tren esgarriat en un carrer que s'aigualeix en l'abundància de terrasses delicades i 'cool'. El vagó esventrat de The Passenger és un fantasma de llum que apareix i desapareix amb la insígnia de la cervesa negra clavada al pit. La filera de làmpades plomades que es veuen des de la vorera reciten velles cançons de rock'n'roll entre cartells de concerts de Ramones i Iggy Pop, on cap dels que som aquí hi vam anar.

Recorda un d'aquells bars clandestins que hi havia a Chicago durant la Llei Seca. Per entrar-hi, heu d'accedir a una mena de soterrani i baixar unes escales penombroses que augmenten l'excitació del fetge a mesura que arribeu al vostre destí. Un cop a dins, descobrireu un espai molt ampli, amb butaques vermelles i llums esmorteïdes que posen la rúbrica a una deliciosa estètica dels anys quaranta. Juanjo González (ex-Boadas) interpreta els incomptables beuratges de la carta (més llarga que un llibre de Stephen King) amb una elegància hipnòtica.

Amb l'intrèpid bàrman Javier de las Muelas no s'hi juga. Ni tampoc amb la llegendària barra d'aquesta cocteleria reconeguda internacionalment com una de les millors del planeta. Aquí es venera el còctel. No goseu sortir sense haver provat el Dry Martini –sense competència a Barcelona– i alguna de les creacions magistrals de De Las Muelas. Tot i la seva popularitat i el 'punch' mediàtic del seu bàrman, el Dry Martini continua sent una referència ineludible. I és que, senyors, això no és una cocteleria, és una església.

La imponent cocteleria del restaurant Boca Grande és una de les parades nocturnes més chic de Barcelona. Tot i els preus parisencs, només tinc paraules d’emoció etílica per al gintònic de Hendrick’s amb rodanxa de cogombre que em van servir: dels millors que he tastat en molt de temps. Haureu de escanyar la Visa, d’acord,  però l’aposta és segura; les barres d’aquest Olimp només facturen ambrosia per decret. Als alcohols de primera categoria, s’hi afegeix una decoració luxosa, inspiradíssima, irresistible per als cool hunters. El local aixopluga una clientela selecta i adinerada; no resulta difícil enxampar algun prohom de la faràndula catalana, algun esportista d’elit o alguna model. I l’interiorisme està a l’alçada de les circumstàncies pecuniàries del personal. Animals dissecats, mobiliari d’autor, teles de qualitat, miralls victorians, fotografies antigues... Tot repartit en diferents nivells i amb l’afegitó d’una terrasseta miraculosa per als esclaus de la nicotina. Un prodigi del disseny, en definitiva, que no us acabareu en una sola visita: obligatori tornar-hi per descobrir tots els racons. Fins i tot han cuidat els detalls en el que es podria considerar el millor lavabo de Barcelona, un espai màgic ubicat a les catacumbes del local que recorda, per estètica, als decorats d’Eyes Wide Shut. Un WC cinc estrelles amb programació de DJ i música dance –heu llegit bé- que fusiona els conceptes de latrina i pista de ball amb originalitat i elegància. Boca Grande? I tant qu

Fins fa quatre dies un dels bars lumpen més entranyables de Sant Antoni, ara s'ha convertit en un dels locals que donen vida nova al barri, a base de cuidada cocteleria i un estil sofisticat. Té solera: va ser local d'assaig de grups de rock com els Rebeldes, celler, i s'aixequa en l'illa de cases on hi havia el circ Olimpia.

El germà petit de El Cangrejo del Raval és un dels locals que millor funcionen del Gaixample. Hi podreu ballar èxits recents i música nacional en bona companyia. No és tan 'kitsch' com el seu parent més pròxim però déu n'hi do..

Suposo que les cortinetes de la porta contribueixen a conferir a aquesta cocteleria un aire d'intimitat i de petit comitè que agrada molt als sibarites de la copa. Tandem és una cocteleria exquisida. Bàrmans joves vestits a l'antiga, col·lecció interminable de destil·lats i canells preparats per executar qualsevol recepta amb una punteria de franctirador. Compte amb el Gin Fizz: després del segon et caurà bé fins i tot la teva sogra.

Qui no hagi anat mai a Luz de Gas no pot dir que ha sortit per Barcelona. Està situat a l'antic cabaret Belle Époque, i conserva la decoració elegant i juganera amb grans làmpades de cristall i cortines vermelles. És un dels pilars de la música en directe i un clàssic de la nit barcelonina. A més d'artistes internacionals i concerts benèfics, cada nit hi ha residències de jazz, disco, pop-rock, soul i vintage.