Carrers de Barcelona on fer un bon esprint

Montjuïc és una delícia en tots els sentits. En res, arribem fins a una muntanya màgica de Barcelona que ens aïlla completament de la ciutat. Pugeu fins a la zona del Castell! Per sort, encara no és una ruta molt –molt- transitada, així que podreu córrer sense problemes. Si sou d'Strava, veureu que hi ha un KOM força cotitzat i que us guiarà i us indicarà quin és el millor tram per fer sèries i esprintar com bojos.

El Front Marítim és carn d'esprint. Us recomanem anar-hi a primera hora del dia o a última de la nit. No hi ha semàfors –gràcies!-, així que teniu un tram d'asfalt –i al final sorra- pràcticament infinit per córrer. Ara, si hi aneu a hora punta, prepareu-vos per fer-vos un fart d'esquivar turistes, barcelonins, bicis, patinadors... i altres despistats que es deixen caure per la zona marítima de Barcelona.

Si parlem de ciutat i d'asfalt, aquests dos passejos que uneixen Sarrià i Sant Gervasi, reuneixen cada dia a un bon grapat de runners. Si arranqueu des de la Plaça Bonanova, fins a Sarrià podreu córrer amb poc desnivell i ràpid i només us destorbaran els semàfors. A tocar del Mercat de Sarrià, l'únic tram conflictiu: a banda de mar, un carrer que s'aprima i que és estret fins passat Carmen Karr. Ara, després: tindreu una bona baixada gairebé sense interrupcions per agafar empenta i seguir fins on aguanti el cos: el carrer Bisbe Català o l'Avinguda d'Esplugues.

Això sí que és la mare dels esprints. És la meca on ha de peregrinar qualsevol corredor amb fusta d'Speedy Gonzales. Per què? Entre el Pont de la Pota Nord de Santa Coloma de Gramenet i el del Ferrocarril a Sant Adrià del Besòs, trobareu 5 km on donar-ho tot i cremar tots els vostres registres. Primer una franja asfaltada i, al costat, una àmplia zona de gespa trepitjable. Vosaltres trieu però... correu!

Aquí trepitgem sí o sí camí de terra però si seguim l'itinerari marcat –i més transitat- correrem pràcticament al 100% en pla. Les Aigües és una de les zones de Barcelona que més runners aplega cada dia. Normal! Tot i això, sempre hi podreu córrer amb tranquil·litat i sense sentir-vos com en un dia de rebaixes. El millor? Les vistes, l'aire –un pèl més pur- i la possibilitat d'accelerar i pujar el ritme sense que ningú us aturi.

La Diagonal és mooooolt llarga. I té coses que no ens agraden: la pol·lució, els cotxes, els semàfors... Ara, hi ha dies en què cal ser pràctics. Queda a prop de casa i en un plis hi som! Nosaltres ens quedem amb el tram que va de Glòries al Fòrum: hi ha menys cotxes i menys gent i és una bona zona per engegar l'Strava i mirar si us acosteu a la velocitat de la llum. A més, just a tocar de la plaça teniu, fins i tot, sis carrils on fer el 3, 2, 1 i engegar a córrer com autèntics professionals.

No poseu el crit al cel! Passeu Ildefons Cerdà i, per Déu, trepitgeu L’Hospitalet. Superada aquesta barrera, trobareu una nova Gran Via: la que passa per Europa Fira, té un carril bici sobre la vorera i compta amb zones àmplies –i fins i tot, amb gespa- per córrer com si no hi hagués un demà. Sou a prop de la carretera però, amb sort, la majoria dels cotxes aniran per baix i no per dalt. I, vaja, els caps de setmana, trobareu el camí força lliure per accelerar.

Es nota que som a tocar d'un gran gimnàs. Us sona, oi? Té una piscina d'escàndol. Centrem-nos, però. Si us calceu les vambes i veniu fins aquí, al passatge d'Andreu Nin us espera una vorera ben ampla i força llarga per fer sèries i practicar –i augmentar la vostra velocitat-. Quan ja estigueu traient la llengua... feu un kit-kat i aprofiteu les taules de ping-pong i el bàsquet per esbargir-vos una mica.

És el parc dels parcs de Barcelona i sempre hi trobareu bona companyia runner. Són molts els que hi van per fer sèries i donen voltes i voltes entre la sorra i els arbres de la Ciutadella. Els reconeixereu ràpid: van sols o en grup i estan molt atents al rellotge per marcar l'inici i el final del seu esforç. De fet, en alguns dels laterals del parc trobareu unes zones planes i amples ideals per practicar l'esprint.

Sort en té el Fòrum dels esportistes, de la Mercè i del Primavera Sound. Que, per què? Som els únics que pensem en ell! És ple de zones àmplies, planes i molt poc transitades. Vaja, que és perfecte per marcar-se unes bones accelerades. Això sí, un avís: si hi aneu a l'estiu, feu-ho a primera hora del dia. Si no, us torrareu perquè d'arbres tampoc n'hi ha gaires!