La Federica

Els Alberts van decidir fer-se seva La Federica al 2015 i l'han convertit en un dels bars emblemàtics del l'ambient barceloní. I quin són els Alberts? En Villaplana és dissenyador gràfic i en Macaya ve del món dels safaris —no m’ho invento! Amics dels amos de La Federica, quan es van assabentar que es traspassava no s’ho van pensar dos cops i van decidir que un local tan xulo no podia quedar en altres mans que les seves. I la veritat és que la col·lecció de mobles vintage dels seixanta —la majoria, cobejades peces d’autor— que hereten els va com anell al dit: les camises que duen els Alberts en són el correlat de vestuari —acolorides, estrepitoses, sense vergonya i amb molta alegria.

Al Poble-Sec triomfa el model carrer Blai —moren d’èxit, perquè s’omple com un ou i ara ja comença a fer de mal passejar-hi— i els Alberts no volen pas lluitar-hi. Ells ofereixen tota una altra cosa: un bar amb glamur i disbauxa glam on també s’hi pot picar bona teca. Fan festes temàtiques cada setmana, que representen el bo i millor de les performativitats més drag i queer de la ciutat, així com activitats benèfiques, projeccions de cinema, exposicions d'art LGBTIQ, tómboles les tardes dels diumenges xurreros, presentacions de revistes i molt més.

L’oferta de begudes està feta amb amor i senderi: tenen carta de vins i de gintònics i una ginebra gallega, la Nordés, molt aromatitzada, «molt marica», detallen, enriolats... També hi fan sopars, però especialment per a grups i amb reserva, així que si us voleu endinsar en el seu univers de ple millor que hi truqueu.

Obren al vespre, a les set de la tarda, i en aquests cinc anys de vida La Federica dels Alberts ja s'ha convertit en el punt de trobada queer del Paral·lel.