Els millors bars i restaurants de Poble-sec i Montjuïc

Margarit està liderat per en Stefano Balis (grec, ex Bardot, Rilke i Informal) i en Jordi Fenoll (il·licità, ex Dos Pebrots), i proposa un restaurant de base grega que s’obre a l’amplitud culinària del Mediterrani. La seva cuina neix d’un diàleg natural entre els diferents extrems de la mar i es materialitza en plats com l’albergínia amb formatge tyrokafteri, harissa i festucs, o la galta de vedella amb nyoquis i ladorigani (oli i orenga).

La tradició hel·lènica es reinterpreta amb tècnica i creativitat en elaboracions com la tarama —amb bonítol en escabetx i garrofa— o la verat amb espinacs i salsa pescador. També ofereixen pites canviants i una acurada carta de vins, amb protagonisme de vins naturals grecs.

On: Margarit, 58

El restaurant peruà Pueblo Libre, a Sant Antoni, està dirigit pel xef Pablo Ortega (ex Astrid y Gastón, Tanta de Gastón Acurio) i s’inspira en les tradicionals cases de menjars de Lima. El seu 'germà petit', Mercado Central, creat juntament amb Addy Pedraza i Dani Polo, recupera l’esperit de les 'cebicheries' populars dels anys 90 als mercats peruans.

Aquí la carta inclou entrants com causa, croquetes o wantans, una àmplia selecció de cebiches i 'tiraditos', i plats calents com 'lomo saltado', ànec guisat, 'jalea mixta', arrossos o 'seco' de rap. El seu menú de migdia per 16,90 euros és una de les millors opcions del barri.

On: De la Creu dels Molers, 4

On abans hi havia Pakta d’Albert Adrià, ara hi ha una izakaya mediterrània o un celler tradicional amb visió asiàtica, segons com es miri. El dirigeixen en Jaume Marambio i la Vicky Maccarone. Ell va cuinar a St. Rémy, Saüc, Gaudir i Tickets, i ella va ser cap de sala a Hoja Santa i Niño Viejo. Aquí fusionen la gastronomia mediterrània amb la japonesa, a través de plats per compartir en parella elaborats amb producte local i de temporada, precisió, sensibilitat i creativitat.

Alguns exemples són el montadet de sashimi de calamar amb panceta ibèrica, el yakitori de molles de vedella amb kimchi, la rajada al wok amb el seu suquet i, de postres, mochi a la brasa farcit de xocolata amb gelat d’oli d’oliva.

On: Lleida, 5

Denassus té un nom evident que ens encanta perquè no enganya. Ja us ho podeu imaginar: aquí es menja de nassos! En Sergi Ruiz (Nariz de Oro 2014) i l’Alejo Mailan són sommeliers, i en Eduardo Orionda és el cuiner. És clar que la seva unió neix del bon menjar i el bon beure.

A la vostra disposició teniu els clàssics (braves, croquetes, truites), a més de platets de temporada per compartir i un parell d’opcions de brasa. L’Edu, asturià, té molt bon ull per al peix i el marisc; qualsevol plat de mar que us proposin, demaneu-lo. Un exemple: els calamars amb mongetes de Santa Pau i botifarra negra. Tampoc s’obliden de les postres, com el milfulls de festuc. Excel·lent selecció de vins nacionals i internacionals i un ambient desenfadat.

On: Blai, 53

Una mica de món a la cuina d’aquest petit i íntim restaurant de la França Xica. En realitat, és una mena de passaport gastronòmic per viatjar sense moure’t de la cadira al Poble-sec. Raquel Blasco i Marc Santamaria, els seus propietaris, van decidir plasmar a la carta tot el que han après en els seus viatges, sobretot pel sud-est asiàtic.

Potser no cal parlar de fusió, però sí d’una carta plena de sabors adquirits en aquest recorregut. La fórmula de l’èxit: elaboracions d’inspiració oriental amb producte local i un peu en la tradició catalana. Alguns exemples són els nigiris de truita del Pirineu amb carbassa o les gyozes de gambes i foie de bacallà. La carta de vins ecològics està a l’altura dels plats.

On: França Xica, 20

Un restaurant d’hotel d’impacte: al capdavant hi ha el xef Víctor Torres, que amb Les Magnòlies d’Arbúcies va ser el cuiner més jove d’Espanya a obtenir una estrella Michelin; el 2018, amb només 25 anys. Aquí practica una cuina catalana d’autor molt similar a la d’allà, basada en l’excel·lència del producte i la puresa dels sabors, amb petites influències franceses. S’abasteixen de l’horta i la fauna del Maresme i del Baix Llobregat en la mesura del possible.

Als dos menús degustació (de 110 i 160 euros) destaquen plats com el fricandó, les mandonguilles de rap amb picada i ratafia, o les potes de porc amb llamàntol. Només ofereixen sopars i únicament de dimarts a dissabte. Amb una estrella Michelin. 

On: Av. de Rius i Taulet, 1-3

Al costat de la plaça d’Espanya, aquest clàssic del marisc i el peix serveix des del 1998 producte marí fresquíssim i de primera qualitat, que arriba cada dia directament de la llotja. Percebes, turbot, cigales de costa, gamba vermella de Palamós, calamars de platja i navalles del Delta són només algunes de les més de trenta referències que llueixen a la vitrina i a la carta.

Si dubteu, la graellada de peix és una aposta segura. La cuina és poc intervencionista, basada sobretot en la planxa i el forn. Entre els plats més emblemàtics destaca l’esqueixada de bacallà. En Tomàs i la Montse ja s’han jubilat, però la Núria Espallargas i en Josep Ribot han agafat el relleu i tot continua igual.

On: Lleida, 3

No és el mateix dir 'avui hem sopat en un italià' que 'avui hem sopat en un venecià'. Encara hi ha categories! Quan Xemei va obrir al Poble-sec, aquest matís es va tornar imprescindible. Els bessons —'xemei' en dialecte venecià— Stefano i Max Colombo van portar una cuina transalpina que anava molt més enllà dels macarrons a la bolonyesa i les pizzes quatre estacions.

Avui s’han convertit en xefs icònics d’Itàlia i del producte de màxima qualitat a Barcelona, però Xemei manté intacta la seva ànima veneciana: és el lloc on cal anar per entendre què és el fetge de vedella a la veneciana amb polenta, perquè en realitat és com entrar a casa seva. L’espai té glamur, l’ambient és de taverna vintage i els plats són buoni, buoni, buoni.

On: Pg. de l’Exposició, 85

Taberna Noroeste és on el oest i el nord d’Espanya s’uneixen gastronòmicament en aquesta taberna de David López i Javier San Vicente, xefs i propietaris. Entre tots dos sumen dècades d’experiència en grans cases de la tapa refinada, com Tapas24 de Carles Abellán, i en l’alta gastronomia del nord, com Akelarre de Pedro Subijana.

En el seu restaurant han optat per deixar-se de floritures i apostar per la millor cuina espanyola, amb influències del nord (López és gallec) i de l’oest (San Vicente té orígens salmantins). El resultat és una carta curta, basada en producte excel·lent i amb esperit hedonista, amb plats com una caldeirada de lluç a la romana i pil-pil de les seves caps. Cuina oberta, poques taules i moltes ganes de fer gaudir el client.

On: Radas, 67

Després de la pandèmia, Rías de Galicia, marisqueria oberta el 1986, va reobrir com a RíasKRU. Abans pujaves les escales de Rías i et trobaves amb l’Espai Kru, on predominaven les porcions exquisides de producte marí cru i marinat amb elaboracions d’alta cuina moderna. Els germans Iglesias van optar per unificar la carta en tots dos espais.

En una mateixa taula podeu triar entre Rías, amb el millor de l’ortodòxia gallega (percebes, cloïsses, caixetes), o Kru, amb poc foc i molta influència asiàtica, amb meravelles com el nigiri de calamar amb miso negre o la ventresca de tonyina amb ponzu de pera. A cuina hi ha el xef Robert Gelonch, barceloní que ha treballat colze a colze amb grans noms com Gaig, Adrià, Freixa i De Muelas.

On: Lleida, 7

La família Iborra es va traslladar a Catalunya fa més de 50 anys i la seva maleta ja portava receptes il·licitanes. Pioners a Barcelona en la importació de cuina valenciana, ja compten amb dos restaurants més on es poden trobar tota mena d’arrossos impecables: un és el mític Cheriff de la Barceloneta (Ginebra, 15) i l’altre el Torreón de Gavà. En tots tres, l’arròs és el plat estrella.

A Elche destaca l’arròs negre d’Elx amb calamars i carxofes, una explosió de mar fosc i suggeridor, amb verdures de sabors antics, talls de cefalòpodes que desprenen intensitat i, com a secret, una base d’arròs Bayo Extra de l’Ebre, híbrid entre llarg i bomba que aporta consistència i reté el sabor.

On: Vila i Vilà, 71

Aquest és un dels pocs restaurants especialitzats en gastronomia caribenya veneçolana de Barcelona. Obert el 2023, ofereix plats tradicionals com 'tequeños', iuca fregida, 'arepas', 'empanades', 'tostones' i l’emblemàtic 'pabellón criollo', així com cebiches i sopes.

Atenció a la seva aposta caribenya: tostones 'playeros', vuelve a la vida (un cosí proper del ceviche al qual s’atribueixen propietats afrodisíaques) i 'rompecolchón' (barreja de marisc, arepa fregida de blat de moro, ceba morada en escabetx i llagostí fregit). A la barra, guarapita (aguardent amb sucs de fruites tropicals) i roms veneçolans com Cacique, Santa Teresa Gran Reserva i tota la col·lecció de Carúpano.

On: Tapioles, 14

Hammer és un restaurant que reivindica amb orgull la cuina sichuanesa, deixant enrere l’època en què la gastronomia xinesa s’afluixava per adaptar-se als paladars barcelonins. La seva proposta és intensa, aromàtica i atrevida.

La carta reuneix clàssics regionals com el 'mapo tofu' amb salsa picant, l’albergínia 'yuxiang' melosa, el 'mao xue wang' —un festival de callos, tofu de sang i embotits—, el 'fuqi feipian' de fines làmines de vedella en oli especiat i el pollastre 'mala' amb bitxos secs i pasta de soja fermentada.

On: Av. Paral·lel, 99

Un restaurant de cuina gallega que feia falta a Barcelona. No perquè no hi hagi oferta en aquest sentit, sinó perquè ofereix un bon punt intermedi per assaborir la gastronomia d’una taverna gallega sense el soroll ni la incomoditat habitual d’aquests espais, i sense haver de gastar massa. Els cambrers són atents i s’hi menja francament bé.

Es defineix com a pulperia, i el pop no falla: a la brasa, guisat o el clàssic a feira. Criden l’atenció les olles que hi ha just a l’entrada per coure’l. Tampoc deceben el lacón, els peixos salvatges a la brasa amb carbó d’alzina, la vedella rossa i la resta de clàssics gallecs (incloent-hi el pastís larpeira i la tarta de Santiago).

On: Av. del Paral·lel, 159