Actualment, és el nou Centre de Cultura i Educació de Barcelona, però a la segona meitat del segle XX aquest edifici, símbol del racionalisme català, va ser la seu de l'Editorial Gustavo Gili. L'obra arquitectònica va ser signada pels arquitectes Joaquim Gili (net del fundador de l'editorial) i Francesc Bassó entre els anys 1954 i 1960. Només un any després de finalitzar el treball, la innovadora proposta arquitectònica va guanyar el premi Foment de les Arts Decoratives d'Arquitectura (FAD), l'any 1961. Malgrat que l'editorial es va traslladar a la Casa Heribert Salas l'any 2016, l'edifici ha quedat com a joia de la ciutat i patrimoni arquitectònic del Moviment Modern.
Quin interès té l'antiga seu de l'Editorial Gustavo Gili?
L'edifici va ser totalment innovador quan es va inaugurar i la seva riquesa arquitectònica ha perdurat fins avui en dia. Només un any després d'obrir les portes al públic, l'edifici ja va rebre el premi FAD d'Arquitectura. Malgrat que els premis no ho són tot, van ser moltes les institucions que van reconèixer la riquesa de la construcció amb materials tan innovadors com el formigó armat.
Que l'emblemàtic edifici acollis la seu de l'editorial Gustavo Gili tenia molt de sentit. L'empresa era una de les principals editorials d'Europa especialitzada en arquitectura i art, raó per la qual va apostar per traslladar les seves oficines a un edifici amb un disseny tan innovador, apostant per un projecte arriscat i modern.
Com és l'edifici de l'antiga editorial?
La construcció es manté tal com la van construir fa més de seixanta anys. L'edifici està format per tres seccions que formen un pati interior que facilitava l'entrada i la sortida dels vehicles als magatzems de l'editorial, que estaven situats a la planta soterrada. Per seguir la idea inicial del Pla Cerdà, les tres seccions formen patis exteriors amb jardins, un aspecte que va permetre que l'espai fos freqüentat per dinamitzar i reflexionar sobre la cultura i educació a través de diverses activitats.
L'interior també destaca. Tot i que la planta superior estava dedicada a les oficines, el vestíbul es va convertir en un espai característic de l'edifici influenciat per l'arquitectura d'Alvar Aalto. L'estructura és la característica que més crida l'atenció, un aspecte que també estava present a altres edificis rellevants de l'època, com el vestíbul del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona.
