Els concerts de La Mercè i el BAM 2019

Plaça dels Àngels. Dl. 23, 23.15 h.
Autèntics clàssics de l'indie rock britànic, els de Leeds seran al BAM per celebrar el trentè aniversari del seu disc 'Bizarro', el segon de la seva carrera. Serà un caramel per als nostàlgics dels temps en què no calia ser un virtuós per penjar-se una guitarra al coll i fer petits clàssics de pop instantani com 'Brassneck' i 'Kennedy', del disc que homenatgen, o 'My favourite dress' i 'Everyone thinks he looks daft', del seu debut 'George Best' (1987). En 30 anys han passat moltes coses, però sempre és bo tornar a les guitarres jangle i les melodies David Gedge, cantant, compositor i únic membre original d'un grup que ha marcat època i que continua evolucionant amb discos com 'Going going...' (2016).

Av. Catedral. Dg. 22, 22 h.
Un dels grans concerts de Mercè Música 2019 serà el comiat dels escenaris de Pascal Comelade a l'avinguda de la Catedral. El de Montpeller ha decidit posar final a les gires i concerts en directe per concentrar-se en altres aspectes de la seva música i la seva vida. Després de dir adéu al país veí, amb dos concerts a Lió i a Perpinyà, ara s'acomiadarà com cal de Barcelona, amb la Cobla Sant Jordi i altres convidats molt especials: Jaume Sisa, Pau Riba, Albert Pla, Pep Pascual, Víctor Nubla, Xarim Aresté, Gerard Quintana i Ivette Nadal. A més, Max dibuixarà en directe i Xavier Theros farà de mestre de cerimònies.

Plaça dels Àngels. Dv. 20, 23.25 h.

[CANCEL·LAT] El californià Duckwrth actuarà en substitució de la rapera britànica.

Nadia Rose és un dels noms a tenir en molt compte de la nova música urbana que ve de Londres. La rapera de Croydon –i cosina de Stormzy!– ja va ser al Sónar fa un parell d'anys, quan el seu hit 'Skwod' encara era recent, però ara aterra al BAM amb un nou single, 'Airplane mode', que podria anticipar la continuació de 'Highly flammable', el seu debut discogràfic de 2017. Si voleu saber com sonen els carrers de Londres el 2019, no us perdeu el seu concert. A més, abans descobrireu la veu de la també britànica Arlo Parks –en un registre més soul– i ballareu amb el duet català Playback Maracas i l'Electronic Moon Orchestra.

Plaça dels Àngels. Ds. 21, 21.45 h.
'I wanna be Jay Jay Johanson', que cantaven The Tea Servants, un grup de guitarres que veien com, pels voltants del canvi de segle, la música electrònica s'enduia tot el glamur. Aleshores, el suec jugava a la mateixa lliga que Björk, Portishead o Massive Attack. Ara, passats els anys, no diríem que el Jay-Jay Johanson sigui part de l'avantguarda musical, però sí un clàssic modern de la cançó europea. El seu àlbum més recent, 'Kings Cross' (2019) és una delícia feta de melodies melancòliques, paisatges sonors cinematogràfics i atmosferes de jazz plenes de sensibilitat i elegància. Un crooner del segle XXI.

Plaça dels Àngels. Dg. 22, 20.15 h.
Amb pas lent però ferm, María José Llergo s'està convertint en una de les grans renovadores del flamenc. Original de Pozoblanco (Còrdova), va aprendre a cantar al camp, escoltant el seu avi, però ha perfeccionat el seu cant a Barcelona. Fins no fa gaire, se la coneixia per 'Niña de las dunas', però aquest 2019 ha afegit una nova cançó a les poques que circulaven d'ella per Internet: 'Me miras pero no me ves', amb una sonoritat expansiva que ens dona algunes pistes de per on anirà el seu imminent àlbum de debut. Actuarà dins la festa dels 25 anys de la revista 'Mondosonoro', al costat de Mattiel i Derby Motoreta's Burrito Kachimba.

Moll de la Fusta. Dv. 20, 22 h.
Pau Riba continua celebrant els 50 anys de 'Dioptria', que no només va introduir la psicodèlia al panorama musical català, sinó que va esdevenir un puntal del rock fet en la llengua de Verdaguer. Mai prou reivindicat, Riba continua sent referent per artistes actuals com El Petit de Cal Eril i Ran Ran Ran, que actuen la mateixa nit al Moll de la Fusta. Riba es farà acompanyar de De Mortimers per tornar a interpretar les peces d'aquest doble disc fonamental. Serà una delícia tornar a escoltar cançons tan emblemàtiques com 'Taxista' i 'L'home estàtic' i veure que, mig segle després, continuen plenes de vigència: és el que té avançar-se al teu temps.

Antiga Fàbrica Damm. Ds. 21, 16.30 h.
Si us agrada la música d'arrels nord-americana feta amb una perspectiva actual, heu de conèixer Courtney Marie Andrews, una veu captivadora i plena de soul, malgrat que es mogui en esquemes més propis del country folk. El seu disc més recent, 'May your kindness remain' (2018), és ja el sisè de la seva carrera, des que es va donar a conèixer amb 'Urban myths' l'any 2008, però també van ajudar les seves col·laboracions amb Jimmy Eat World, Damien Jurado i Milow. Si bé és cert que a cançons com 'Irene' pot recordar una mica les inflexions de Joni Mitchell, és més de l'escola de Lucinda Williams i Emmylou Harris.

Av. Catedral. Dl. 23, 00.15 h.

[CANCEL·LAT] Al seu lloc actuarà la cantant belga i renovadora del jazz Mélanie de Biasio.

Oumou Sangaré va ser al juliol al festival Cruïlla, però tots els que us la vau perdre teniu ara una nova oportunitat de gaudir de la seva música. La maliana, a qui anomenen l'ocell cantaire de Wassolou, és un referent de la música africana més actual i també de la lluita pels drets de les dones al continent. A 'Mogoya' (2017), el seu últim treball, destaca la col·laboració de Tony Allen, puntal del so afrobeat nigerià, però les cançons de Sangaré combinen els sons tradicionals amb els ritmes actuals de ball i pinzellades elèctriques que trenquen prejudicis sobre allò que durant tant de temps s'ha anomenat 'músiques del món'. La música africana no és un 'exotisme', és música real, d'ara i també d'aquí.