Els millors moments del Cruïlla 2019

La cirereta del Cruïlla d'enguany era el concert de la Kylie. La diva australiana no va defraudar i va oferir un gran xou amb una repassada exhaustiva als hitassos que l'han acompanyat durant la seva trajectòria. Un dels moments més divertits va ser quan va interpretar 'Loco-motion' i espontàniament es va crear una multitudinària conga que anava reclutant nous membres mentre s'esmunyia entre el públic.

Just després de 'Cold little heart', la cançó que la sèrie 'Big little lies' el va fer famós, Kiwanuka va posar fi a un concert memorable amb 'Love & hate'. Repetint com un mantra el cor del tema, ens va portar a un trance col·lectiu del qual només vam despertar amb els últims acords de la cançó.

Qui és pot resistir al riff infecciós de 'My number' de Foals? La cançó, de 'Holy fire' (2013), ho té tot: funk dels 70, disco dels 80 i rock dels 2000. "No tens el meu número / no ens necessitem l'un a l'altre ara / no necessitem la ciutat / el credo o la cultura, ara / perquè sento el color, em sento viu / sento els carrers estirant-me cap avall". Ho vam cantar a crits. I vam ballar, i vam saltar i vam suar com mai.

Years & Years' van brillar amb el seu entusiasme, pop electrònic i un Olly juganer que dibuixava moviments hipnòtics amb el cos. Ni la pluja ni la calor van poder parar una festa que va culminar amb 'King', el seu primer gran èxit i tota una declaració perquè acabin sent reis de les pistes de mig món. "And ohh, oooh, ohhh I wanna feel like you've let me go" encara es repeteix, vibra i es multiplica pel Fòrum!

El Petit de Cal Eril estrenaven a Barcelona 'Energia fosca' (2019), el seu nou treball. Màgicament, el breu aiguat que ens va visitar dissabte ens va deixar xops tot just començar el concert i ens va connectar amb la metafísica de Pons i els seus: "No som persones, som àtoms que flotem i tots som la mateixa persona", va dir el músic de Guissona, que va voler fondre's amb la humitat ambiental baixant a cantar i ballar amb el públic.

Difícil escollir una cançó d'un repertori d'una banda coneguda per la seva facilitat per encadenar hits amb un peu al 'mainstream' i un altre a la música alternativa. En un concert en què no es van deixar res per moldre, triem 'Wicked ways'. No és un dels temes més famosos, però la idea d'incrustar-hi el 'Personal Jesus' de Depeche Mode és una empescada genial que ens va arrencar un somriure i uns quants salts de pura ballaruga.

Els Pets van portar al Cruïlla el seu millor disc 'Som' (2018) amb la que també és la seva millor formació: cada vegada més subtils i, de retruc, menys festivalers. Amb el seu lleu balanceig, 'No vull que t'agradi aquesta cançó' va gronxar les nostres ànimes i ens va elevar al cel marí del Fòrum.

Després d'una dècada sense fer sonar el hip-hop electrònic dels Black Eyed Peas a Barcelona, els deu anys del Cruïlla han sigut el marc ideal. L'enganxós 'Boom boom pow', hit del 2009, per cert, va explotar els altaveus, va fer tremolar el Fòrum amb els seus baixos i va ser la cançó elegida per presentar la nova integrant del grup, Jessica Reinoso. Tot plegat tan casual com metafòric: els BEP tenen corda per estona

Tot el concert de Vetusta Morla ens va deixar sense alè però la part final va ser especialment exultant. Primer amb un mix de 'El hombre del saco' i 'La vieja escuela' que precedia al final apoteòsic de 'Los días raros', que el públic va seguir cantant fins i tot quan els madrilenys ja havien abandonat l'escenari.

Un dels records que ens endurem de l'edició d'enguany seran els artefactes de la companyia Antigua i Barbuda. Les seves estructures d'aire steampunk han estat protagonistes de l'instagram dels cruïllers: el cavall, el vaixell, una màquina per mesurar l'amor... Però qui ens va robar el cor va ser la monumental ballarina articulada, dirigida per tres operaris que ens van recordar una possible tripulació del 'Nautilus'. Veure-la dansar al ritme de 'Can't get you out of my head' de la Kylie va ser màgic.