[title]
El primer capítol de 'Veneno' ja ha vist la llum. És la gran aposta d'Atresplayer, la plataforma de ficció del grup Atresmedia, i la segona sèrie que escriuen i dirigeixen Els Javis, creadors de 'Paquita Salas' i 'La llamada'. Inspirada en les memòries autoritzades de Cristina Ortíz, àlies La Veneno, la sèrie neix per explicar la història d'una icona explosiva i transgressora que l'any 96 va aparèixer per primera vegada en televisió, assaborint el millor i el pitjor de l'èxit fugaç.
Aquest primer capítol és tota una carta de presentació commovedora, sensible i plena de bones idees i gust. Explicada en diferents temps i perspectives, amb originalitat i bona direcció, tot indica que 'Veneno' serà l'obra que consolidi i demostri la maduresa i la personalitat de dos directors que dominen la 'dramèdia' a la perfecció.
1. Ella
Et pot agradar més o menys, la pots odiar més o menys, però a La Veneno cal conèixer-la. O potser re-conèixer. D'això es tracta, al cap i a la fi, reconèixer i redescobrir, de veritat, a un personatge que només sabem d'ell el que les càmeres van voler mostrar-nos. 'Veneno' ens parla del fracàs, de la por, de la prostituta, del nen que va néixer en un cos equivocat, de l'adolescent, de la renascuda Cristina, de les addiccions, d'una icona que va significar molt més que unes grans xifres d'audiència. 'Veneno' ens mostra la persona que hi va haver darrere de La Veneno, la qual també és de justícia conèixer.
2. Tele-realitat
Als 90 apareixen les primeres televisions privades generalistes i amb elles nous formats que duen al límit la moral i l'ètica televisiva d'aquest país. La guerra del Golf, les marcianades d'en Sardà, les Mamachicho, les nenes d'Alcàsser... ¿es valia tot per l'audiència? No es pot parlar de La Veneno sense submergir-se en els intestins més bruts, devoradors i brutals de la teleporqueria dels 90. Els Javis ho fan sense pietat ni filtres, sabent del que parlen i demostrant que són un pou de referències que saben cosir amb genialitat. "Esta noche cruzamos el Mississipi" és el nom del primer capítol i del programa que va veure néixer a La Veneno.
3. L'elenc d'actrius
Amb un sol capítol ja perceps que els personatges femenins portaran el pes de la història i que són l'ingredient magnètic que fa que no et puguis desenganxar de la pantalla. Isabel Torres i Daniela Santiago interpreten i reviuen a la perfecció a La Veneno dels 90 i a la dels 2000. Totes i cadascuna de les actrius que apareixen són glutamat monosòdic, t'enganxen fins a no deixar-te respirar. Personatges estridents, ben dirigits i amb tanta personalitat que només pots estimar-les. Especial atenció per al descobriment de Paca "La Piraña", la jove Lola Rodríguez, en el paper de Valeria, i de Lola Dueñas.
4. Dosi exacta
A excepció d'algun diàleg o metàfora ('snake') una mica 'naïf', la resta del capítol és una brillant demostració del que és una 'dramèdia' senzilla, sense gaires complicacions, però que sap combinar el dolç i l'àcid en la seva justa mesura. A 'Paquita Salas' Els Javis ja van demostrar ser bons en aquest registre, però aquí ho fan encara amb més respecte i intel·ligència, sense caure en l'excés i mantenint aquesta estètica cutrelux pop que ja és marca de les seves obres.
5. Explosió!
L'adaptació a la pantalla d'una biografia no és fàcil però, de moment, 'Veneno' és un cas d'èxit. No cauen en els típics biopics que maquillen una realitat que no va ser. Els Javis es fixen en la dura i difícil vida de Cristina Ortíz però també en l'ona mediàtica que suposa i com aquesta entra en els menjadors de les cases, regira els estómacs d'una generació, allibera les ànimes dels adolescents trans i es transforma en una icona que neix i mor dins de la caixa tonta.
