[category]
[title]
Una pel·lícula sobre joves feta per joves. Així es presenta Dies d'estiu i de pluja, o la més que notable carta de presentació del Col·lectiu Espurnes, un grup de joves cineastes sorgits de la Universitat Pompeu Fabra que s'estrena el 15 de maig. A nosaltres ens ha encantat.
1 - Perquè és un conte d'estiu
En Biel, l'Abril i en Gerard són amics. Però, com passa a la vida de manera inevitable, alguna cosa sembla haver-los distanciat. Els fa molta il·lusió el seu retrobament per pasar uns dies d'estiu a un poblet del Pirineu d'Osca. Però, entre excursions, banys al riu, alguna festa i algun jo mai-mai, la comunicació sembla no fluir com abans. Tots tres guarden secrets, i tots tres volen reconnectar, explicar què els amoïna, però semblen incapaços d'aconseguir-ho.
2 - Per donar veu als joves.
Explica Eva Picazo, protagonista i coguionista de Dies d'estiu i de pluja, que la pel·lícula sorgeix d'una pulsió i d'una manca: "Volíem parlar del que ens turmentava, dels nostres dubtes. El que em trobava és que això passa a molts joves però no ho veia reflectit en el món audiovisual”. I és que el cinema no acostuma a representar amb rigor les inquietuds i vulnerabilitats, els conflictes emocionals, l'essència de les relacions i els dubtes existencials, de tota una generació. I, quan ho fa, es passa pel filtre d'adults que potser no aconsegueixen connectar-hi del tot. L'equip creatiu d'aquest relat posen fil a l'agulla i parlen sense intermediaris d'allò que coneixen de primera mà.
3 - Perquè és cinema en col·lectiu
Mireia Labazuy, Àlex Serra, Clàudia Vila, Eva Picazo, Carla Sánchez i Miquel Roig formen el Col·lectiu Espurnes. Per ordre, tres directores, dues guionistes i un director de fotografia, sis joves que van convertir el seu treball de final de grau de Comunicació Audiovisual a la UPF en un llargmetratge (no gaire llarg, dura 66 minuts) amb moltes virtuts que van rodar prenent decisions de forma consensuada. D'alguna manera, Dies d'estiu i de pluja segueix les passes d'altres títols col·lectius recents del cinema català, concebuts com a projectes de final d'estudis i estrenats a les sales, com Les amigues de l'Àgata (2015), La filla d'algú (2019) o Un sol radiant (2023). Per l'espectador encuriosit, una magnífica manera de prendre el pols al futur immediat de la nostra cinematografia.
4 - Perquè té tones de talent
Amb escassos recursos i un pressupost mínim, a Dies d'estiu i de pluja hi ha molt de cinema. Aquest és un conte estiuenc que parla de fer-se gran, de la recerca de la identitat, d'una generació que viu amb les pors davant d'un futur ple d'incerteses. I, per sobre de tot, aquest conte estiuenc va de dir-se les coses que realment importen, de la fragilitat dels vincles més íntims i de la necessitat de no perdre'ls. Protagonitzada per Berner Maynés, Hug Casals i Eva Picazo, la pel·lícula es remata en una preciosa escena final amb gelats i una cançó, La gent que estimo. La lletra d'aquest himne generacional d'Oques Grasses connecta de forma extraordinària amb una obra sensible, honesta i lluminosa.
5 - Perquè té uns avaladors de confiança
Per espectadors potencials que dubtin si apostar o no per la pel·lícula, veure en els crèdits els noms de Tono Folguera i Guille Cascante, productors del fenomen Balandrau, vent salvatge, i de Mar Canet (La amiga de mi amiga), suposa tot un aval. Com també ho és el seu pas pel Festival de Màlaga, el D'A i, fins i tot, l'austríac Crossing Europe. Dies d'estiu i de pluja es podrà veure als barcelonins Cinemes Girona, però també a sales de tot Catalunya (Terrassa, La Garriga, Lleida, Cambrils, Granollers, El Masnou o Girona), i a diverses ciutats espanyoles.
