El millor de la cartellera d'agost als cinemes de Barcelona

Convertit quasi en un mem per culpa d'una carrera que sembla dissenyada pel seu pitjor enemic, Nicolas Cage ha anat construint-se una filmografia que no té cap explicació. Però entre tantes desastroses pel·lícules que han fet oblidar el talent de qui un dia va guanyar l'Oscar per 'Leaving Las Vegas' (1995), n'ha estrenat dues de bones seguides. De fet, dues de molt bones. La primera, 'Dream scenario', va arribar fa uns mesos. I ara ho fa aquesta 'Longlegs', en la que dona vida a un assassí en sèrie, controlant els seus habituals excessos malgrat un maquillatge extrem que en un altre context convidaria a passar-se de voltes. La pel·lícula, inesperat èxit de públic als Estats Units, beu del cinema de David Fincher i, sobretot, d''El silenci dels anyells', proposant una asfixiant trama basada en la singular relació entre el criminal i una agent de l'FBI (Maika Monroe) amb una intuïció sobrenatural. Atmosfèrica i sorprenent, 'Longlegs' hauria de tornar el bo d'en Nicolas al camí que mai hauria d'haver abandonat.

Dir.: Oz Perkins (EUA, 2024). 101 min. Estrena: 2 d'agost

L'ampli ventall de thrillers del francès Luc Besson (de 'Nikita' a 'Lucy', passant per aquell 'El professional' que va descobrir-nos Natalie Portman) es renova amb el més emocional i commovedor dels seus violents films, i aquest també ho és. 'Dogman' té com a protagonista un noi traumatitzat per una vida marginal, que només troba consol i una possible redempció en la seva relació amb els gossos. Caleb Landry Jones (Millor Actor al Festival de Canes amb 'Nitram') és l'inspiradíssim protagonista d'una pel·lícula insòlita que manté les voluntats estètiques d'un Besson que, en tant que creador, va marcar el gènere als anys 80 i 90 i va saber exportar el cinema francès d'acció fins als Estats Units.

Dir.: Luc Besson (França, 2023). 115 min. Estrena: 2 d'agost

Els èxits a França de les dues recents adaptacions d''Els tres mosqueters' ha portat a la productora Pathé a tornar a confiar en els seus guionistes per tornar a la literatura d'Alexandre Dumas i portar a la pantalla un altre dels seus clàssics. També en tasques de direcció, La Patellière i Delaporte entreguen un èpic relat de revenges i duels a espasa que, tot i les seves quasi tres hores de durada, passa com una exhalació. Adaptant el gènere d'aventures per un públic contemporani, 'El conde de Montecristo' ofereix luxe i entreteniment, i, per als fanàtics del cinema francès, una desfilada d'estrelles del país veí, amb Pierre Niney ('Yves Saint-Laurent') i Anaïs Demoustier ('Los consejos de Alice') encapçalant el repartiment.

Dir.: Alexandre de La Patellière i Mathieu Delaporte (França, 2024). 178 min. Estrena: 9 d'agost

Històries de famílies en situacions extraordinàries. La carrera del cineasta M. Night Shyamalan ha navegat sempre en el thriller o el terror, però aplicant les constants d'aquests gèneres a les relacions entre pares i fills. Així passava a 'El sisè sentit', a 'El protegido', a 'Señales' o a la recent 'Llaman a la puerta'. I torna a passar a aquesta 'La trampa', on un home (Josh Hartnett) acompanya la seva filla adolescent (Ariel Donoghue) al concert d'una superestrella pop (que interpreta Salaka Shyamalan, filla del director). Enmig d'un enorme recinte esportiu reconvertit en escenari musical, i mentre una gentada de por gaudeix de la música, un assassí en sèrie s'amaga de la policia camuflat entre els espectadors.

Dir.: M. Night Shyamalan (EUA, 2024). 105 min. Estrena: 9 d'agost

La pedrera de l'ESCAC sembla infinita, i aquí en tenim una nova mostra. Després de ser una de les directores del projecte col·lectiu que fou 'La filla d'algú' (2019), la cornellanenca Celia Giraldo presenta la seva òpera prima en solitari. 'Un lugar común' explica la crisi d'identitat d'una dona madura que, després de perdre la feina de forma inesperada, busca recolzar-se en una família que li fa molt poc cas. Rebel·lar-se contra l'injust rol adquirit de mare servidora, d'aquelles que ho donen absolutament tot sense esperar res a canvi, serà l'única manera de fer-se escoltar. Eva Llorach (Goya a Millor Actriu Revelació per '¿Quién te cantará?') és la magnífica protagonista d'aquesta història que ens posa un mirall al davant per entendre que mai agraïm ni valorem prou l'entrega incondicional de les nostres mares.

Dir.: Celia Giraldo (Espanya, 2023). 82 min. Estrena: 14 d'agost

Tornen els nostres alienígenes favorits, responsables d'alguns dels pitjors malsons que ens ha provocat el cinema. Situada cronològicament entre 'Alien, el vuitè passatger' (1979), la primera, l'original, la de Ridley Scott, i 'Aliens' (1986), la segona, la de James Cameron, 'Alien: Romulus' proposa nova aventura que porta un grup de joves colonitzadors fins a una estació espacial abandonada on, òbviament, es trobaran amb una desagradable sorpresa. Bona decisió, la dels responsables de la saga, donant els comandaments a l'uruguaià Fede Álvarez, especialista a donar vida i estil a altres franquícies en films com 'Posesión infernal' (2013) o 'Millennium: Lo que no te mata te hace más fuerte' (2018). Terror del bo que compta com a protagonista, a més, amb Cailee Spaeny, la Priscilla de Sofia Coppola, i ambiciosa periodista a 'Civil War'.

Dir.: Fede Álvarez (EUA, 2024). 119 min. Estrena: 15 d'agost

Després de 'La casa del diablo' (2009) i 'Los huéspedes' (2011), el cineasta Ti West ha revolucionat el cinema de terror amb una trilogia que uneix els ensurts i la sang amb un profund amor pel cinema. I és que cadascuna de les tres pel·lícules que la componen s'emmirallen en èpoques i formes cinematogràfiques diferents. La primera, 'X' (2022), se situava als anys 70 i homenatjava 'slashers' com 'La matanza de Texas' oferint el sanguinari malson que pateix l'equip de rodatge d'una pel·lícula porno. Concebuda com a preqüela, amb la segona, 'Pearl' (2022), viatjàvem als anys 50 per conèixer el passat d'un personatge clau del film original, hibridant terror i drama estil Douglas Sirk. I ara arriba la cloenda (si més no, així s'havia anunciat, tot i que West ha obert la porta a continuar): 'MaXXXine' segueix la peripècia de la protagonista al Hollywood de mitjans dels 80. Entestada a triomfar a la indústria del cinema, la Maxine creuarà les seves passes amb les d'un assassí en sèrie. Un festival pels amats del gènere amb nova exhibició de Mia Goth, cap de cartell dels tres films.

Dir.: Ti West (EUA, 2024). 103 min. Estrena: 23 d'agost

Si no heu vist 'Bottoms' (un disbarat que capgira com un mitjó les clàssiques comèdies d'institut i que trobareu a Prime Video amb el títol 'El club de las luchadoras'), feu-ho, i us veureu conquerits per una de les millors comèdies de l'any passat, que unia tres dels talents que estan revolucionant l'escena còmica nord-americana: la cineasta Emma Seligman i les actrius Ayo Edebiri (coneguda per la sèrie 'The Bear') i Rachel Sennott, parella de fet al show de Comedy Central 'Ayo and Rachel are single'. Seligman també havia comptat amb la segona en un altre film imperdible, 'Shiva baby' (disponible a Filmin). Tot aquest context, al qual hem de sumar-li la feina humorística a les xarxes socials que havia col·locat al mapa a Rachel Sennott, serveix per fer valer l'ascens d'aquesta nova musa de l'indie. Ella és la protagonista, per fi, d'aquest 'Antes era divertido', una dramèdia on amplia els seus registres, afegint tons dramàtics al seu personatge, una comediant que arrodoneix la nòmina fent de cangur de nens.

Dir.: Ally Pankiw (EUA, 2023). 105 min. Estrena: 23 d'agost

Explica Fernando Trueba que la seva nova pel·lícula comença com una d'Éric Rohmer per convertir-se en una d'Alfred Hitchcock. És una bona forma d'entendre el viatge que proposa el director de 'Belle Époque'. La trama, situada en  l'any 2001, ens presenta una jove que arriba a una illa grega per treballar en un restaurant. El propietari és un nord-americà de passat misteriós amb qui s'acabarà despertant una insospitada química. Matt Dillon i Aida Folch (a qui Trueba va descobrir quan era una adolescent a 'El embrujo de Shanghai' i a qui va tornar a dirigir a 'El artista y la modelo') formen la parella protagonista d'aquest relat a ritme de jazz que hibrida la 'joie de vivre' i el suspens més clàssic, i que fa ganes d'anar a passar l'estiu a alguna illa de la Mediterrània.

Dir.: Fernando Trueba (Espanya, 2024). 128 min. Estrena: 23 d'agost

Jonás Trueba, el fill de Fernando i nebot de David, fa una dècada que dirigeix pel·lícules, sempre en els marges de la indústria, rodant al seu aire, escrivint en col·laboració amb els seus actors habituals, funcionant gairebé com una companyia teatral. Després de 'Los ilusos', 'Los exiliados románticos' i 'La virgen de agosto', ara torna a comptar amb Itsaso Arana i Vito Sanz per explicar la història d'una parella que, després de quinze anys de relació, decideix deixar-ho córrer. Fins aquí tot normal. No ho és tant fer una festa de celebració de la ruptura. A 'Volveréis' trobareu les constants del cinema del petit dels Trueba, diàlegs molt ben escrits, passejos per Madrid, personatges perfectament definits, picades d'ull metacinematogràfiques, i influències del cinema d'Éric Rohmer, i en aquest cas també de Woody Allen. Sumeu-hi un homenatge preciós al seu pare, Fernando, actor robaescenes, i tindreu un còctel saborós i ple d'encant.

Dir.: Jonás Trueba (Espanya, 2024). 114 min. Estrena: 30 d'agost