El top 10 de la cartellera de cinema a Barcelona

Es diuen Blanca i Elena, però darrere d'aquests noms s'hi amaguen l'escriptora Milena Busquets i la seva mare, la llegendària editora i també escriptora Esther Tusquets. Barrejant realitat i ficció, la primera va escriure una novel·la sobre el dol poc després de la mort de la segona, i ara, También esto pasará s'ha convertit en pel·lícula. Marina Salas i Susi Sánchez les interpreten, en aquest relat d'una dona que, arribada la quarantena, es refugia i en la dolce vita d'un estiu assolellat a Cadaqués, envoltada d'amics, i en el sexe amb amants i ex parelles, trencada per l'adéu d'una progenitora d'ombra gegantina.

Amb Maria Ripoll (Yo no soy esa) darrere les càmeres, Carlos Cuevas, Sara Espígul i David Menéndez també són al repartiment d'aquesta reflexió sobre aquells comportaments, de vegades poc explicables, que serveixen per apaivagar el dolor de la pèrdua.

Dir.: Maria Ripoll (Espanya, 2025). 96 min. Estrena: 9 de maig

Pel·lícula d'extrarradi i marges, hereva de Barrio o d'El Bola, cinema social que ens posa a la pell de personatges que viuen entre condicions adverses, Enemigos explica la història de dos joves, un assetjat i l'altre assetjador, un víctima i l'altre botxí. Esgotat pel bullying que pateix, un dia el primer té l'oportunitat de venjar-se del segon.

Els joves Christian Checa (En los márgenes) i Hugo Welzel (El hijo zurdo) protagonitzen un film furiós i visceral que també compta amb els experimentats Estefanía de los Santos (La mesita del comedor) i José Manuel Poga (Grupo 7). Amb el rap de Bnet, Remate i Steve Lean com a banda sonora, la pel·lícula explora les conseqüències de l'odi amb honestedat i fugint de tòpics.

Dir.: David Valero (Espanya, 2025). 103 min. Estrena: 9 de maig

Adaptació del manga homònim de Takashi Imashiro, publicat com a serial a la revista Comic BomBom, aquesta deliciosa aventura per a tota la família té com a protagonista un gat fantasma, que després de morir continua passejant-se en ciclomotor, fent de massatgista a temps parcial i xerrant com si fos humà, rondinant més que ningú.

Entre l'Anzu, així es diu la bestiola, i una nena abanonada pel seu pare i neta del monjo que va rescatar el nostre entremaliat gat quan només era un cadell, neix una bonica relació d'amistat que arribarà al seu clímax quan la petita li demani fer servir la seva influència amb el Més Enllà per tornar a veure la seva traspassada mare. Fugint de tòpics i convencions, Anzu, gat fantasma troba una personalitat pròpia ben lluny de l'eterna referència de Ghibli.

Dir.: Yôko Kuno i Nobuhiro Yamashita (Japó, 2024). 97 min. Estrena: 16 de maig

El primer llargmetratge de Gala Gracia se suma a altres pel·lícules dirigides per dones recentment, que busquen en l'entorn rural els lligams emocionals d'uns personatges en un cert estancament vital. La protagonista de Lo que queda de ti és compositora i pianista de jazz, i, amb la mort del pare, ha de tornar al poble del Pirineu d'Osca on la família té una granja i un ramat d'ovelles.

Allà es retrobarà amb la seva germana, i, amb una culpa que sobrevola per no haver estat present als darrers moments de vida del progenitor, els retrets començaran a aparèixer i les seves prioritats començaran a canviar. Laia Manzanares i Ángela Cervantes formen una magnífica parella protagonista en una pel·lícula íntima que fuig en tot moment de la temptació de romantitzar la vida rural per damunt de l'urbanita.

Dir.: Gala Gracia (Espanya, 2025). 91 min. Estrena: 16 de maig

“Aquest és, o això espero, un tancament satisfactori a una història que es va començar a explicar fa trenta anys”. Les paraules del director Christopher McQuarrie, autor de les darreres quatre entregues d'una saga que va començar canviant de director d'orquestra (Brian De Palma, John Woo, J.J. Abrams, Brad Bird) fins que Tom Cruise, protagonista i productor de la franquícia, absolut alma pater, va decidir posar-la en mans de qui va ser guionista de Sospitosos habituals.

McQuarrie i Cruise tanquen Misión imposible i amb aquest final, d'alguna manera, s'acaba també una manera de fer cinema. Perquè els blockbusters ara ja són una altra cosa, molt més encadenada als efectes digitals, mentre que allò que representen les piruetes i acrobàcies de Tom Cruise van passant a l'oblit. En tot cas, Sentencia final recull l'acció allà on la deixava Sentencia mortal, amb Ethan Hunt i el seu equip intentant recuperar i destruir una IA coneguda com l'Entitat que podria acabar amb tots els equilibris al planeta. Adeu, doncs, a una saga de vuit pel·lícules que no en té cap de dolenta i que ens ha acompanyat des de fa 30 anys.

Dir.: Christopher McQuarrie (EUA, 2025). 163 min. Estrena: 23 de maig

Sense haver aconseguit cap rècord de recaptacions, és probablement la pel·lícula Disney de culte del que portem de segle XXI. Lilo & Stitch (2002), o la història d'amistat entre una nena hawaiana i un extraterrestre que la petita creu que és un gos, ressuscita ara en aquesta línia de producció que la casa de l'oncle Walt està duent a terme, remakejant els seus èxits amb actors de carn i ossos (o amb animals generats per ordinador, com en el cas d'El Rei Lleó).

Plena de picades d'ull i homenatges a l'original, aquesta nova aventura compta amb Zach Galifianakis (Ressaca a Las Vegas) a la pell del científic sonat que envia Stitch a la Terra com a part d'un pla de conquesta. Darrere les càmeres, Dean Fleischer-Camp, autor d'una de les joies recents de Disney, el curtmetratge nominat a l'Oscar Marcel, la concha con zapatos (2021).

Dir.: Dean Fleischer-Camp (EUA, 2025). 101 min. Estrena: 23 de maig

Cinema que barreja la intimitat amb l'element social, també el polític, Los Tortuga continua la línia que Belén Funes ja desenvolupava a la seva magnífica òpera prima, La filla d'un lladre (2019). En aquest segon llargmetratge, la cineasta barcelonina posa el focus en una relació maternofilial marcada per la pèrdua del pare-marit, però parla també de la precarietat i de la crisi de l'habitatge, dels conflictes de classe i de l'educació universitària com a ascensor social.

No només, perquè el guió de Funes i Marçal Cebrian, tota una peça d'orfebreria capaç de lligar de forma orgànica un ampli ventall d'assumptes, també assenyala la sororitat d'un grup de dones en un món masculinitzat com és el del taxi, encara més en el torn de nit. I, fins i tot, és capaç de viatjar a Jaén per mostrar una forma de vida tocada de mort: l'agrícola, la de la collita de l'oliva, la de la producció d'oli.

Són les arrels de Funes, i la venda d'unes oliveres heretades per la seva família, les que originen una història que explica el moment que vivim i unes circumstàncies ben agressives per tots aquells menys afavorits. Amb Antonia Zegers (El Club) a la pell de Delia, una dona que va marxar del seu Xile natal, es va enamorar d'un andalús i va tenir una filla catalana, a qui interpreta la debutant Elvira Lara, Los Tortuga deu el seu títol a la denominació que rebien tots aquells que, amb les quatre coses que tenien a les espatlles, deixaven casa seva i marxaven a buscar-se la vida a les grans ciutats per no morir-se de gana.

Dir.: Belén Funes (Espanya, 2025). 109 min. Estrena: 23 de maig

Ara que la sèrie Adolescencia ha posat al damunt de la taula tot un seguit de reflexions sobre la relació entre els joves i la violència, aquesta pel·lícula resulta especialment oportuna. Segona col·laboració de les directores argentines Cecilia Atán i Valeria Pivato després de La novia del desierto (2017), La llegada del hijo confronta un jove que surt de la presó quatre anys després d'haver estat tancat per assassinat amb la seva mare (Maricel Álvarez, descobriment d'Alejandro G. Iñárritu a Biutiful).

De la trobada, i del xoc, entre tots dos naixerà l'intent de reconstrucció d'una relació travessada per la tragèdia. La catalana Greta Fernández apareix també en una proposta que potser ens donarà algunes claus respecte a una de les realitats més preocupants de la nostra societat.

Dir.: Cecilia Atán i Valeria Pivato (Argentina-Espanya, 2024). 87 min. Estrena: 23 de maig

Un empresari europeu que col·lecciona patrimoni i també accidents d'avió i la seva filla, una monja amb qui no té gaire bona relació, són els protagonistes del nou circ de tres pistes de Wes Anderson, possiblement el creador més inconfusible i personal del cinema nord-americà.

Amb el seu estil visual barroc, dominat per l'estètica, els colors pastel i la simetria, el cineasta se submergeix en una hilarant trama d'espies, plena de personatges excèntrics, que, en el fons, serveix perquè torni a parlar de relacions familiars, el seu tema favorit. Benicio del Toro i Mia Threapleton (filla de Kate Winslet, vista a la sèrie The Buccaneers) són pare i filla, i caps de cartell d'un repartiment inacabable que inclou noms propis com els de Tom Hanks, Scarlett Johansson, Bryan Cranston i Benedict Cumberbatch.

Dir.: Wes Anderson (EUA, 2025). 120 min. Estrena: 30 de maig

Diu el director argentí Luis Ortega, conegut per pel·lícules com El ángel i sèries com El marginal, que en la seva nova proposta s'ha inspirat en el cinema de Chaplin i Fellini i en les seves mirades a l'univers del circ. La història d'un joquei que pateix un accident mentre cavalca i, després de perdre la memòria, desapareix, perdut pels carrers de Buenos Aires, a la recerca de la seva identitat extraviada.

Barrejant comèdia surrealista i thriller psicològic, el film fa servir una estètica retro que subratlla el desconcert i la radicalitat d'una proposta que té com a protagonistes el sempre magnífic Nahuel Pérez Biscayart (Un año, una noche) i la catalana Úrsula Corberó, que ha deixat ja enrere els temps (i els prejudicis) de la Tokyo de La Casa de Papel.

Dir.: Luis Ortega (Argentina, 2024). 97 min. Estrena: 30 de maig