[title]
Recordem un dels successos més violents i dramàtics de la crònica negra recent: en el context d'una sauna de Caldea –l'Avalon de l'hedonisme català i els youtubers–, un de Llançà es va cardar un pet a la cara d'un de l'Hospitalet. La ventositat va desembocar en un tumult i un enfrontament entre famílies amb renecs, nafres, ossos trencats i tres detinguts per les forces de la llei andorranes.
I allò que sembla una anècdota, amaga un significat ocult molt rellevant: no es van trencar la cara un de poble i un de ciutat, sinó que es van enfrontar dos models de país: l'habitant suburbà vs. l'habitant rural (també conegut com a 'pixaportes', en argot barceloní). Arriba la primavera, i hem de ser conscients que les comarques se'ns ompliran de pixapins. Dediquem cinc minuts a analitzar aquest fenomen exclusivament català. Perquè com més l'entenem, més el podrem identificar i evitar. Com reconèixer un pixapins?
1. La vestimenta no menteix mai. Així com el 'pijoprogre' no surt sense el mocador palestí, i l''upper-diagonalero' passa el cap de setmana enfundat en l'armilla salvavides de Marty McFly a 'Retorn al futur' –'fachaleco' pels detractors– un pixapins sempre combina jaqueta de xandall amb camisa de quadres, i vambes de córrer amb mitjons de vestir. Una variació de l''outfit' són les sempre a la moda xancletes de piscina cares amb mitjons, senyal d'identitat del pixapins més 'urban'. Ep, espera, que el meu tiet és Les Preses i va així a treballar...
2. Entre setmana són dins la corona metropolitana de Barcelona. Això, que sembla una obvietat, ja us facilita molt la tasca. Descarta com a pixapins uns dos milions i escaig de catalans, que són els que hi viuen fora.
3. Només es deixen veure a partir de quarts d'una del migdia. Aquest és EL senyal. Així com un vampir només camina per la terra després de la posta de sol, un pixapins només arriba als llocs a l'hora del vermut. Tu hauràs posat el peu al parc natural a les nou del matí, hauràs fet la caminada de 10 km, hauràs esmorzat, i avall que fa baixada. Indefectiblement, a les 12.36 col·lapsa la carretera d'un carril, en sentit contrari, una caravana de 30 pixapins, exhibint orgullosos els seus falsos tot terreny. I tu arribes a dinar a misses dites. Són com l'èxit de la Chenoa a l'inrevés. "Cuando tu vuelves, ellos van". La màxima satisfacció d'un 'dominguero' cabal –si és que tal cosa existeix– és tornar d'excursió i veure com els Mossos tallen l'accés als pixapins que tenen les galtes de voler conquerir els rasos de Peguera a quarts de dues.
4. Introduïm el concepte de 'low-intensity' pixapins. Sí, un pixapins pota negra sol ser de Badalona o El Clot (algú de Sarrià-Sant Gervasi té segona residència, i això canvia del tot el joc). Però això no impedeix que algú de Terrassa es converteixi 'de facto' i 'ipso facto' en un pixapins quan passa el diumenge a Montserrat –el primer destí fora de l'hàbitat nadiu pixapí– o a Palamós (terra promesa dels pixapins).
5. Els trobareu fent un pícnic a les àrees de l'autopista. Deixeu-vos d'hòsties de repobladors neorurals, vins biodinàmics i cerimònies paganes... Els pixapins sí que són herois mediambientals! Ells repoblen els revolts pelats de l'autopista, converteixen l'asfalt oliós i la gespa bruta en una arcàdia d'oci interurbà. Quan ens hàgim petat tots els espais verds i parcs a còpia de fer cinturons de ronda, els suplicarem un lloc a la vora dels bancs de pedra de la gasolinera. Si us plau, eliminem el pejoratiu 'pixapins' del nostre lèxic, tan degradant com allò d'infidel. Què tal si els rebategem com a "humidificadors desinteressats de la flora interurbana"?
6. Tenen poca capacitat de camuflatge. Com em diu en Miquel, un amic de Lladó (aka Lledó), "als pixapins se'ls reconeix de seguida perquè no tenen la delicadesa ni el sentit comú d'adaptar-se a l'entorn, fora de Barcelona. Si van a veure animals exòtics a una granja de porcs de Vilacolum-Vilamacolum, a les cinc de la tarda et preguntaran, indignats, on és el McDonalds de Vilacolum-Vilamacolum".
7. Mira't al mirall! Tots som pixapins! Catalunya és una nació fundada sobre les restes rovellades de barbacoes Algon i els ossets greixosos de muntanyes de pollastres a la brasa. Per les nostres venes corre sang esquitxada de greix de botifarra i Xibeca esbravada. Bé siguis patumaire, casteller, bastoner o falconer –la cosa aquella tan rara de fotre castells de perfil– recorda que tu també ets un pixapins de tres parells de nassos. La pixapinitat és transversal.
NO T'HO PERDIS: 9 coses que mai has de fer en una calçotada
Llegeix el número de març de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
