[title]
Els torrons a les prestatgeries dels supermercats, els primers anuncis de joguines i l'anunci de la Loteria de Nadal són els primers senyals que Nadal ja no queda tan lluny. Accions i elements que fan tradició a la vegada que avancen, cada cop més, unes festes que ja no esperen ni el fred ni les bufandes. Un any més l'anunci de la Loteria de Nadal és notícia i tema de debat. Aquesta edició és especialment atípica, serà el primer Nadal viscut en pandèmia i un any especialment dolent pel que fa a les vendes, han caigut més d'un 40%. Així i tot l'anunci transcendeix més enllà del mateix sorteig, és una peça que cal veure, gaudir i deixar que t'arribi fins al fons, confiïs o no amb la sort.
Aquest any han apostat per mirar enrere, per reivindicar el valor ancestral de compartir a través d'un recorregut per la història. Amb el concepte "El sorteig que ens uneix" l'espot fa un salt en el temps i ens transporta, ni més no menys, que a situacions dures com la d'enviar un fill a la guerra o, al contrari, a la romàntica i vital Barcelona dels anys 30. És en aquestes escenes que veiem una perfecta recreació d'espais emblemàtics de la ciutat com la Via Laietana, plena de bullici de busos i cotxes, i una sempre bonica i nadalenca plaça Reial. L'anunci s'ha rodat entre Barcelona i altres localitzacions de Catalunya, una de les més clares és la capital però també el poble de l'Aranyó, a la Segarra.
Del passat a un present que no pot passar per alt la pandèmia, és per això que culmina en un avui on la resiliència passar per la distància. És aquí on veiem una Vicky Peña en el paper d'una dona gran que no pot abraçar a la seva veïna (Nausicaa Bonnín) per prevenció però que li agraeix el suport i la companyia amb un dècim de la loteria. La solidaritat com a element que lliga totes les històries i que neix, cada Nadal, amb una loteria que pren valor si es comparteix.
