[category]
[title]
El germà petit del Palau Sant Jordi es fa gran. L'equipament, que fins ara tenia una capacitat màxima d'uns 4.500 espectadors, podrà arribar fins als 9.000 amb la renovació i l'ampliació que està prevista que es posi en funcionament el 2029, que costarà 70 milions d'euros, i de la qual ja se n'han mostrat els primers renders.
El projecte arquitectònic guanyador, presentat per l'estudi parisenc Bruther i el barceloní Jorge Vidal Studio, proposa una sala molt més versàtil, amb una qualitat acústica millorada i un entorn accessible i sostenible, que té en compte no només el què passa durant els concerts sinó també el que passa abans i després.
Amb 17.000 metres quadrats, el nou Sant Jordi Club presenta una planta rectangular d'uns 25 metres d'alçada i amb dues plantes inferiors que miren a l'exterior, per no competir en protagonisme ni amb el paisatge de Montjuïc, en el qual s'integra, ni amb la joia de la corona de l'Anella Olímpica, el pavelló d'Arata Isozaki.
Una gran plaça d'accés a la façana oest, connectada amb l'esplanada de l'Anella Olímpica, servirà de porta d'entrada i enllaçarà amb un vestíbul exterior, on hi haurà els serveis de restauració i la venda de marxandatge, que al seu torn farà de distribuidor dels diversos recorreguts cap a l'interior de la sala. Encara hi haurà dues places més a l'exterior, una pensada per la sortida del públic i l'altra destinada a les necessitats tècniques i logístiques.
La flexibilitat en la configuració de la sala és un dels aspectes més destacats del projecte. El nou Sant Jordi Club podrà adaptar-se a capacitats des de 3.500 fins a 9.000 persones, amb el públic assegut o dret i amb graderies fixes i retràctils i cadires mòbils. També es millora el so de l'espai amb materials absorbents, butaques amb tractament acústic, i el sistema de caixa dins la caixa, que permetrà aïllar-la acústicament i fer-la compatible amb l'activitat al Palau Sant Jordi.
Més qualitat ambiental
També es millorarà l'accés a tots els espais i serveis i es preveuen solucions sostenibles com la producció d'energia renovable amb plaques fotovoltaiques, l'aerotèrmica, la recuperació d'aigua de pluja i una intervenció paisatgística pensada per afavorir la biodiversitat, la gestió natural de l'aigua i contrarestar l'efecte illa de calor, per tal de millorar la qualitat ambiental de l'Anella Olímpica.
