Alanis Morissette retorna Barcelona al 1995 en un concert farcit dels hits de 'Jagged little pill' i un públic entregat al Cruïlla

Les lletres de les cançons d'Alanis Morissette són llargues i, per tant, no gaire fàcils de recordar, però això no va impedir que el públic del Cruïlla en cantés estrofes senceres en el seu retorn a Barcelona, on no havia cantat des del 2008. La seva actuació era especialment esperada: l'any 2021 es va suspendre el concert que havia de fer al Palau Sant Jordi per celebrar el 25è aniversari del supervendes Jagged little pill (1995) i, per si no n'hi hagués prou, ahir, l'avís de pluges torrencials va deixar els fans amb l'ai al cor durant les últimes hores. Quan per fi el Parc del Fòrum va poder obrir portes amb el cel esbandit, hi havia una energia renovada a l'ambient.

L'organització va haver de treballar a marxes forçades per refer els horaris amb els artistes i es va afanyar a assegurar que es mantenien els concerts de Morissette i de Love of Lesbian amb amics, l'especial dels 15 anys del festival. Malauradament, no es van poder reubicar les actuacions d'Hermanos Gutierrez, Maika Makovski –que tampoc va poder aparèixer amb els de Sant Vicenç dels Horts–, Filipin Yes i Roko Banana. Van ser víctimes col·laterals d'un excés de zel per part de les autoritats? Al final a Barcelona només va caure un ruixat d'estiu.  

En qualsevol cas, a partir de les 21 h, que és l'hora en què finalment va obrir les portes el recinte, es palpava una eufòria continguda, la jornada era multitudinària i així es va viure en concerts com els de Pau Vallvé i León Benavente. Morissette, a més, era el plat fort de la jornada i s'esperava amb la sensació d'alleujament d'haver-se salvat pels pèls. Ara sí, amb cinc anys de retard, celebraria amb Barcelona el 25è aniversari d'aquell Jagged little pill que va marcar una fita als 90. 

L'Alanis que recordàvem

Endarrerint una mica el moment d'aparèixer davant del públic, el primer que es va sentir de la canadenca va ser l'harmònica, mentre la banda encarava els primers compassos de Hand in my pocket. I quan finalment va saltar a l'escenari per cantar allò de "I'm broke, but I'm happy, I'm poor, but I'm kind" vam veure que era l'Alanis que recordàvem. Cabellera llarga i aquella boca gegant i somrient que va protagonitzar la portada del Supposed former infatuation junkie (1998). Potser per marcar i reivindicar el pas del temps, duia posada una samarreta de lluentons amb la paraula perimenopàusica (l'artista acaba de fer 51 anys). 

La mateixa energia, el mateix poder vocal amb els seus yodels característics i algunes excursions a notes agudes i llargues que es van celebrar amb emoció. Amb un grup de rock potser més professional que apassionat, però ella amb una energia desbordant, corrents de banda a banda de l'escenari i giravoltant com un giròvag amb els cabells al vent en més d'una ocasió.

Un gran 'gràcies' 

La gent va cantar amb ganes Head over feet, You learn i Smiling. Després, el set es va moure per interpretar una part més acústica amb Rest, Mary Jane, i Perfect, preludi d'Ironic, un dels moments més esperats, i d'altres hits com All I really want i You oughta know, que va desfermar definitivament el públic, pel qual semblava que no fes trenta anys que aquestes cançons de pop alternatiu van assaltar el mainstream. Llavors Morisete va fer veure que se n'anava, però no, es guardava un parell de bisos: Uninvited i Thank U, que va convertir en un missatge de gratitud amb el públic barceloní amb qui feia tants anys que no es trobava.  

NO T'HO PERDIS: Grans concerts que se celebren a Barcelona el 2025