[category]
[title]
S'acosten les festes de La Mercè i, com sempre, hem contemplat i comentat el cartell, que enguany ha dissenyat l'artista Cinta Vidal seguint una llarga i històrica tradició de cartellisme vinculada a la celebració de la nostra patrona. Ara, al cor del Barri Gòtic s'exposa el conjunt complet de cartells de la Mercè del 1979 fins al 2026 perquè els barcelonins gaudim d'un passeig de gairebé 50 anys per la identitat visual de la festa i de la ciutat.
Només cal anar al pati del Museu Frederic Marès, un verger tranquil i amagat entre el bullici del Gòtic, que s'ha transformat en una plaça decorada per a la Festa Major amb banderoles i llums, a punt per rebre els seus visitants. Allà hi trobarem els 48 últims cartells de la Mercè emmarcats en negre, amb només dues dades en blanc: l'any i l'autor. Per si sols, els cartells parlen d'una ciutat en canvi constant a través dels seus artistes, entre els quals hi ha noms destacats com Tàpies, Perejaume, Joan Fontcuberta, Nazario, Guinovart, Peret o Malika Favre. És així com la mostra ens permet descobrir com creadors de tot tipus, des de pintors fins a productores, han representat els simbolismes d'una ciutat tan diversa com Barcelona al llarg dels anys.
De la deessa a la metròpoli: Què ens diuen els cartells de la Mercè de la història de la nostra ciutat?
De Francesc d’Assís Galí a Cinta Vidal, els cartells de la Mercè demostren les mil cares de Barcelona en un recorregut per la memòria urbana d'una ciutat en moviment, des de la deessa barcelonina fins a la metròpoli escheriana. L'evolució històrica i cultural comença el 1979 de la mà de Francesc d’Assís Galí, amb una picada d'ull a l'Exposició Internacional de Barcelona, que aleshores complia mig segle. Galí, exiliat el 1939, creava el seu cartell com un zoom in al seu cartell original de l'Exposició Internacional, on podem trobar la deessa barcelonina, la bandera, la flama i el colom. Aquest cartell, el primer de l'exposició, és un reflex del canvi que vivia la ciutat i l'inici d'una nova etapa: el període democràtic.
Parlar d'aquests cartells és descobrir el canvi de Barcelona, una ciutat en constant modernització. Només cal fixar-se en les diverses tècniques utilitzades per plasmar la ciutat. El 1992, Manel Esclusa introduïa la fotografia amb l'estàtua de Colom a la Rambla de Barcelona enmig d'una flamarada de focs d'artifici. El 1999 la finestra s'obre al còmic amb Nazario i els seus gegants a la plaça Reial. Fa tan sols dos anys, la productora CANADA revolucionava el context del cartell portant-lo al teatre i al vídeo amb El noi de la mare, un nen incansable que es tranquil·litza quan veu els focs d'artifici i el ball de la geganta.
L'exposició ens presenta 47 mirades diferents, i un únic artista repetidor: Javier Mariscal, nom que a molts els sonarà per les olimpíades del 1992 i per Cobi, el seu gos d'estil cubista. Amb 30 anys de diferència, Mariscal mostra dues versions de la festa major: el primer, el 1987, representa la regularitat de l'Eixample; amb el segon, en canvi, creava una noia de barri, la Mercè. A continuació, tots els autors dels cartells per ordre alfabètic:
- Ignasi Aballí (2014)
- Frederic Amat (1988)
- Francesc Artigau (1983)
- Eduard Arranz-Bravo (1981)
- Jordi Benito (2000)
- CANADA (2024)
- Antoni Clavé (1996)
- María Corte (2019)
- Lluís Danés (2025)
- Manel Esclusa (1992)
- Catalina Estrada (2011)
- Malika Favre (2021)
- Joan Fontcuberta (2013)
- Francesc d’Assís Galí (1979)
- Miguel Gallardo (2016)
- Josep Guinovart (1990)
- Joan Hernández Pijuan (1991)
- Ramon Herreros (1998)
- Enric Jardí (2007)
- David de las Heras (2022)
- Robert Llimós (1985)
- Javier Mariscal (1987, 2017)
- Antoni Miralda (2001)
- Anna Miquel (1994)
- Nazario (1999)
- Pati Núñez (2009)
- Romà Panadès (1993)
- Perico Pastor (1986)
- Perejaume (2004)
- Peret (2008)
- Jaume Plensa (2012)
- Sonia Pulido (2018)
- Albert Ràfols-Casamada (1980)
- Reskate (2020)
- Vicente Rojo (2006)
- Gerard Sala (1995)
- Chamo San (2023)
- America Sanchez (2005)
- Josep i Pere Santilari (1997)
- Enric Satué (2003)
- Sean Scully (2015)
- Xavier Serra de Rivera (1989)
- Claret Serrahima (2010)
- Antoni Tàpies (2002)
- Francesc Todó (1982)
- Cinta Vidal (2026)
- Miquel Vilà (1984)
I per a aquells que es quedin amb les ganes de descobrir més sobre la història de cada cartell, l'exposició s'ha editat també en format llibre, publicat per Barcelona Llibres amb textos de l'escriptor i crític literari Julià Guillamon. Amb un preu de 18 €, es pot adquirir al mateix Museu Frederic Marès, a la llibreria del MUHBA, a la llibreria municipal Ve de Barcelona i en llibreries habituals.
La mostra, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona i coordinada per Pilar Roca i Viola, estarà oberta fins al 12 d'octubre de dimarts a diumenge, en l'horari habitual del Museu Frederic Marès: dimarts i dimecres de 10 h a 19 h, dijous a dissabte de 10 h a 22 h i els diumenges i festius d'11 h a 22 h.
