[category]
[title]
Per primera vegada, el cartell de les festes de La Mercè també serà un mural. L’ha fet la pintora Cinta Vidal, experta en murals a gran escala, a la Biblioteca Francesc Candel de la Marina del Port. Al cartell d’enguany, l’artista ha creat una composició que es replega i ofereix múltiples punts de vista de la ciutat amb alguns dels seus elements més reconeixibles.
Concretament, s’hi poden identificar indrets de cadascun dels 10 districtes de Barcelona, així com algunes referències a la cultura popular, activitats i escenaris de les festes de La Mercè. Te’ls expliquem:
1. Plaça de Catalunya
Per trobar la Plaça Catalunya al cartell de La Mercè, heu de buscar dos castellers fent un pilar i fent onejar una senyera. Al costat, hi ha una escultura de marbre travertí que en forma d’escala invertida que significa la construcció constant de Catalunya: és el Monument a Francesc Macià que l’escultor Josep Maria Subirachs va idear per aquesta plaça central de la ciutat. Al davant de la peça de Subirachs, el mural també mostra una bassa trapezoidal de la qual sobresurt una escultura clàssica, que és una altra obra d’art que es troba a la Plaça Catalunya. Porta per nom La deessa o L'enigma i és obra de ll'escultor Josep Clarà i Ayats. D’estil noucentista, aquesta escultura va ser encarregada per l’Ajuntament a l’artista amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929.
2. Catedral de Barcelona
Va, aquesta ha de ser fàcil. De la nostra catedral, dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, el cartell ens n’ensenya la façana, les dues torres i el cimbori. Podem identificar fàcilment l’edifici gràcies a les punxes i els arcs ogivals que el caracteritzen. Tot i que la catedral de Barcelona és una basílica gòtica, tant la façana com el seu gran cimbori de 80 metres d’alçada culminat per una agulla, són construccions del segle XX d’estil neogòtic, que imiten i magnifiquen els trets gòtics originals de la construcció.
3. Temple d’August
Busqueu a l’esquerra del mural quatre columnes corínties fent cantonada. Bingo! Heu trobat el Temple d’August, ni més ni menys que un bocinet del paisatge urbanístic de Barcino, la Barcelona romana del segle I aC. Per visitar-lo, heu d’entrar al pati del darrere del Centre Excursionista de Catalunya. Aquí dins hi ha el temple dedicat a l'emperador romà (que després de la seva mort va ser elevat al panteó), amb aquestes columnes que van ser descobertes i aïllades de l'estructura d'un edifici medieval l'any 1835.
4. Ajuntament de Barcelona
Les altres quatre columnes del mural, situades a l’extrem inferior dret de la composició, són les de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes no arriben fins al terra sinó que se sustenten sobre la porta d’entrada a la Casa de la Ciutat. Aquest és l’accés neoclàssic de l’edifici, situat a la Plaça Sant Jaume i construït per Josep Mas i Vila al segle XIX. Ara bé, al carrer ciutat hi ha un altra porta d’accés a l’Ajuntament, que data del 1399. D’estil gòtic, és obra Arnau Bargués.
5. Basílica de la Mercè
A la zona inferior del cartell hi ha una església: és la Basílica de la Mercè, un edifici barroc aixecat al segle XVIII que Barcelona va dedicar a la seva patrona, considerada la protectora de la ciutat. Us en podríem parlar durant hores, però farem només que us fixeu en un petit detall: sobre la cúpula, hi ha una figura coronada i amb una vareta a la mà. És la Mare de Déu de la Mercè (a l’interior de l’església hi trobareu altres imatges d’ella, entre les quals destaca la talla gòtica de Pere Moragues, del 1361), que agafa una vareta, ja que la llegenda explica que l'instrument és el responsable de salvar a Barcelona d'una plaga de llagostes al segle XIII.
6. Passeig de Gràcia
Del Passeig de Gràcia, el cartell ens mostra els seus famosos Bancs-Fanals, que tant fascinen els nostres turistes. En total, aquest carrer de Barcelona té trenta-dos bancs d’aquesta mena. Estan construïts amb el trencadís modernista popularitzat per Gaudí, però els va dissenyar Pere Falqués l'any 1906. Dels bancs en sobresurten els fanals de ferro forjat, treballats pel forjador Manuel Ballarín, que destaquen per les seves formes sinuoses i les referències vegetals. A dalt del fanal, s’hi pot veure l’escut de Barcelona.
7. Parc de la Ciutadella
Del parc de la Ciutadella, l’artista n’ha pintat la zona enjardinada. La identificareu perquè hi ha gent prenent la fresca i assenyalant un saltimbanqui caminant per sobre de la corda fluixa, una de les moltíssimes activitats de lleure que es practiquen en aquest parc cada dia!
8. Torres Venecianes
Al marge esquerre del cartell s’hi poden identificar fàcilment les Torres Venecianes, que marquen l’inici de l’Avinguda Maria Cristina. Dues torres idèntiques de 47 metres d’alçada culminades per una llotja formada per columnes i una coberta a quatre vessants, ideades per l'arquitecte Ramon Reventós (involucrat en el disseny del Teatre Grec, el Poble Espanyol o el restaurant de Miramar), ja que va guanyar un concurs públic de l’Ajuntament convocat l’any 1927 per buscar algú que reimaginés i ordenés el recinte d'entrada a l'Exposició Internacional de Barcelona.
9. Jardins de Joan Maragall
Ep, que la font circular que es veu al cartell de Cinta Vidal no és, com molts podrien pensar, la Font de Montjuïc! Les escales laterals i les dues escultures blanques que veiem sobresortir de l’aigua ens indiquen que estem davant del Palauet Albéniz, dins dels jardins de Joan Maragall, a Montjuïc. Els jardins es poden visitar gratis els caps de setmana i festius i fareu bé d’anar-hi: tenen una aura senyorial signatura del paisatgista Forestier, d’estil francès, amb una font central, parterres de broderie i voluptuoses escultures: en total, n’hi ha 32 escultures diferents èpoques i autors!
10. Teatre Grec
Aquesta també és fàcil, perquè el teatre Grec ocupa una part important del cartell de La Mercè. Inspirat en el Teatre d’Epidaure i dissenyat per Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió, el teatre acull el Festival Grec des del 1976.
11. Parc de Joan Miró
Per identificar el Parc de Joan Miró us hi haureu de fixar bé: sobre del teatre grec, veiem només la cantonada d’una esplanada de gespa. S’intueix que si el mural s’ampliés, allà hi veuríem un gran parc. I com sabem que aquest parc seria el de Joan Miró? Doncs per l’escultura Dona i ocell, la darrera obra pública que Joan Miró va fer per Barcelona i que volia rebre els visitants que arribessin en cotxe a la ciutat. En l’escultura (i en la seva llarga ombra!) s’identifica clarament la lluna que culmina la creació escultura mironiana de 22 metres d’alçada.
12. Pavelló Mies van der Rohe
El tercer cos d’aigua (obviant el mar) que dibuixa Cinta Vidal al cartell és la piscina que reflecteix l’aigua a l’exterior del Pavelló Mies Van der Rohe. Aquest edifici és un monument insígnia de l'arquitectura racionalista moderna, ideat per Mies van der Rohe per a ser el Pavelló Alemany durant l'Exposició de 1929, en col·laboració amb la dissenyadora Lilly Reich. El disseny de l’edifici va anar de la mà de la creació de la Cadira Barcelona, una peça de mobiliari icònica que també surt al cartell! Vidal l’ha dibuixada dalt de la coberta del Pavelló.
13. Biblioteca La Marina del Port
A l’extrem superior esquerre del mural hi apareix la biblioteca on es pot visitar aquesta creació de Cinta Vidal. És un edifici blau, la biblioteca de La Marina del Port construïda l’any 2006 en aquest barri de la ciutat, dedicada a Francesc Candel, escriptor i periodista que va dedicar-se a narrar i explicar realitat social de Catalunya al segle XX.
14. Monestir de Pedralbes
I si l’església de la zona inferior del cartell és la de la Mercè, la del cantó superior és l’església del Monestir de Pedralbes. Santa Maria de Pedralbes és la parròquia del monestir que té un dels claustres gòtics més grans d’Europa i és una joia de l'arquitectura gòtica, que a l’estiu es pot visitar gratis. Ah, i una dada curiosa: el monestir i l’església estan connectats per la tomba de la Reina Elisenda, fundadora del cenobi, que hi està enterrada. Pel costat del monestir, la Reina se’ns presenta com una abadessa mentre que, a l’Església, la tomba està a l’altura del luxe reial.
15. Mercat de Sarrià
Com si es tractés d’una altra cara de la Catedral, el cartell ens mostra el Mercat de Sarrià. L’identificareu perquè és un edifici allargassat i d’estil modernista, ja que es va inaugurar l’any 1911 gràcies a la feina dels arquitectes Marcel·lià Coquillat i Arnald Calvet, que el van aixecar sobre els antics horts de la rectoria de Sant Vicenç de Sarrià. El cartell permet veure’n les finestres encorbades a la part superior i dividides en tres vidres, i la façana decorada per set grans pilars decoratius.
16. Park Güell
Aquesta també és fàcil. A l’extrem superior del cartell, hi ha una de les creacions més importants d'Antoni Gaudí: el Park Güell. N’identificareu un dels pavellons d’entrada, concretament el de l'esquerra, que feia les funcions de consergeria, fàcilment reconeixible gràcies a la seva torre punxeguda.
17. Parc del Laberint d’Horta
A primera vista també és molt fàcil de veure el Laberint d’Horta a l’extrem superior del cartell. Aquest laberint, en realitat, és només una petita part del parc, que disposa amb 9 hectàrees d'espai verd i que té un especial valor artístic perquè els seus jardins representen dues etapes diferenciades de la història de l'art.
18. Els mistos de la Vall d'Hebron
Els sis llumins de color groc, vermell i blau són un grup escultòric dels artistes Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen construïts el 1992, pels Jocs Olímpics de Barcelona. L’escultura es troba a Vall d'Hebron, té 20 metres d'alçada i destaca pels colors llampants i un estil pop, que donen una capa d’ironia al fet d’haver convertit un element tan quotidià com una capsa de llumins en una gran escultura urbana.
19. Plaça Major de Nou Barris
Una palmera i una porxada doble us indicaran, a l’extrem superior dret del cartell, que heu trobat la Plaça Major de Nou Barris. L’edifici porxat és l’Oficina d'Atenció Ciutadana de Nou Barris, que presideix la plaça, així com les gelosies de forma triangular que els arquitectes de la plaça, Carmen Fiol i Andreu Arriola, van idear inspirant-se en una mena de cubisme tridimensional.
20. Fabra i Coats
Ara busqueu-hi un recinte fabril amb una xemeneia. És la Fabra i Coats, un antic recinte industrial (encara s’hi conserven les calderes de la fàbrica de fils i teixits de Sant Andreu!) que avui acull entitats, serveis i equipaments de l'àmbit cultural, educatiu, històric i creatiu, com per exemple el centre d’art contemporani La Fabra.
21. Platja del Bogatell
Aneu a l’extrem inferior del cartell i busqueu-hi el mar per veure la Platja de Bogatell!
22. Rellotge de sol: Temps vertader
Al costat de la Platja de Bogatell hi ha una escultura de formigó i pedra al voltant de la qual veiem tot de gent ballant i rient. Es tracta del rellotge de sol bifilar Temps Vertader, ubicat entre el Bogatell i Nova Icària i dissenyat per Rafael Soler Gayá. Es diu així perquè aquest tipus de rellotges mostren la mesura del temps cronològic basada en la velocitat de rotació aparent de la Terra respecte al Sol, i poden donar l'hora exacta gràcies al punt on s’ajunten les dues ombres que es mouen per la superfície del rellotge segons va transcorrent el temps.
Bonus track: Altres picades d'ullet a la ciutat!
Vinga, ja heu identificat els espais i edificis barcelonins que apareixen al cartell de La Mercè 2026, i que fan referència als 10 districtes de Barcelona (una olivera representa la solidaritat amb Palestina, que apareix al cartell com si fos l'onzè districte de la ciutat!). Ara bé, potser heu notat que al mural de Cinta Vidal hi ha altres imatges: unes espardenyes de set vetes (que representen la programació de cultura popular de La Mercè), unes sabatilles de córrer (símbol de la cursa de La Mercè), un setrill i tomàquets (en referència a la fira Terra i Gust, que se celebra durant la Mercè al Parc de la Ciutadella), i una barítona i un escenari (que simbolitzen la programació musical d'aquestes festes).
