[title]
L’habitatge és la primera preocupació dels catalans i catalanes per primer cop des del 2007, segons va publicar el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) el passat mes de novembre. El preu de l’habitatge s’ha disparat a xifres estratosfèriques i independitzar-se s’ha convertit en un pla inimaginable per a una gran part de la població del país. A més de l’increment dels lloguers, aquesta pujada també s’ha notat sobre els preus dels habitatges a la venda i sobre les condicions per convertir-se en propietari. Per poder comprar un pis i poder demanar una hipoteca és necessari estalviar, com a mínim, un 20% del preu total.
El problema de l’habitatge s’ha estès per tot l’Estat, però Barcelona és una de les províncies del país on més s’ha notat aquest augment. Tot i que si busqueu pisos per la zona potser us endureu uns quants ensurts, hi ha un municipi de la província que destaca per sobre de la resta pels seus preus sorprenentment baixos. Segons el darrer informe d’Idealista, Calaf, un poble d’uns 3.600 habitants de la comarca de l’Anoia, és el municipi amb el preu del metre quadrat més baix de la província de Barcelona, a 732 euros, un preu un 5,7% per sota de la mitjana del 2024. Segons la plataforma, doncs, si busqueu un habitatge a Calaf, podeu trobar una casa de 120 m² per tan sols 87.840 euros.
S’ha de tenir en compte que Calaf es tracta d’una excepció a la província de Barcelona. Malgrat que hi ha municipis on el metre quadrat també se situa per sota dels 1.000 euros —com Manlleu, Santa Margarida de Montbui i Sallent—, la majoria dels pobles i ciutats dins la província cada cop tenen els preus més elevats. Actualment, el preu mitjà d’un habitatge en venda a la província de Barcelona és de 2.742 euros el metre quadrat, una xifra que es dispara a la capital, on el preu del metre quadrat es va elevar fins als 4.707 euros durant el mes de gener.
Un municipi amb 1.000 anys d’història
Si us plantegeu donar un cop d’ull a l’oferta de Calaf, també heu de saber que, tot i ser un municipi força petit, té uns mil anys d’història al darrere. Durant l'època de la reconquesta, el poble medieval de Calaf va començar a créixer al voltant del seu castell i es va convertir en un punt estratègic en l'àmbit comercial gràcies als comtes de Cardona. Al llarg dels segles, el municipi ha acollit la construcció d’edificis emblemàtics, com l'església de Sant Jaume i l’ermita de Sant Sebastià, tot i que l’edifici que caracteritzava el municipi era el gran castell. Aquest equipament, però, va tenir diferents funcions segons l'època i l’any 1711, durant la guerra de Successió, es va convertir en el quartet general del duc de Vendôme.
La guerra de Successió no va ser l'únic conflicte bèl·lic que Calaf va patir, sinó que uns segles després també va viure les conseqüències de les guerres carlines, i durant la Guerra Civil Espanyola es va saquejar i cremar l'església de Sant Jaume i assassinar el rector de la parròquia. Durant els anys vinents el municipi es va posicionar dins el sector de la mineria de carbó i després ha continuat en expansió. De fet, l’any 1937 Calaf va emetre per primer cop bitllets de nitrocel·lulosa, un fet que va ser pioner arreu del món.
*Podeu consultar aquí l'informe complet d'Idealista