10 coses per fer a Barcelona aquesta setmana

A part dels rooftops, les altures de la ciutat ofereixen activitats durant l'any que no et pots perdre. Una de les iniciatives que destaca és Terrats en Cultura: un festival d'espectacles en terrasses que tindrà lloc del 12 de juny al 24 de juliol en diversos terrats de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

El festival oferirà 13 espectacles de teatre, dansa, música i comèdia en 7 terrats poc coneguts de l’àrea metropolitana, amb ubicacions secretes que el públic no descobreix fins unes hores abans de cada funció. A més, aquest any arriba l’OFF-Terrats en Cultura, la branca del festival que amplia l’abast temporal del projecte amb espectacles programats fora de la temporada d’estiu.

Entre el 18 de juny i el 6 de setembre, el centre KBr de Fundació Mapfre reuneix dues exposicions que dialoguen des de llocs aparentment allunyats però amb una mateixa pregunta de fons: què pot revelar i com de fonda pot arribar a ser una fotografia? D’una banda, la primera retrospectiva europea de Minor White, una de les figures més influents de la fotografia nord-americana del segle XX; de l’altra, una revisió de l’obra de Joaquín Tusquets de Cabirol, autor fonamental per entendre una determinada mirada sobre la Catalunya de postguerra. Aquí podeu comprar una entrada conjunta.

Minor White i les seqüències fotogràfiques

Per a Minor White, la fotografia no era només una forma de documentar el món, sinó una manera d’accedir a una experiència més profunda de la realitat. Figura central del panorama fotogràfic estatunidenc del segle XX, va combinar la producció artística amb una intensa activitat pedagògica i editorial que el va situar al centre del debat sobre el futur del mitjà.

L’exposició —la primera retrospectiva dedicada a l’artista a Europa— recorre els grans temes de la seva obra: la natura, el retrat i la fotografia de carrer. Però sobretot posa el focus en un dels aspectes més singulars del seu treball: les seqüències fotogràfiques, agrupacions d’imatges concebudes per ser llegides conjuntament i capaces de generar significats que van més enllà de cada fotografia individual.

Joaquín Tusquets de Cabirol: Catalunya de postguerra

Més discret però igualment singular és el recorregut de Joaquín Tusquets de Cabirol. Químic i industrial de professió, va convertir la fotografia en un espai d’experimentació des del qual observar el seu entorn amb una sensibilitat formal extraordinària.

L’exposició recupera una obra que retrata la Catalunya de postguerra des d’una mirada precisa i estèticament molt conscient. Les seves imatges mostren una evolució que va del pictorialisme cap a llenguatges més experimentals, amb una atenció especial a la composició, la llum i les possibilitats tècniques del mitjà.

Barcelona està plena de joies arquitectòniques i, tot i que algunes estiguin en alguns dels carrers més concorreguts de la ciutat, altres estan més amagades. El Monestir de Pedralbes forma part d'aquest segon grup, una icona de l'arquitectura gòtica catalana i visita imprescindible per a tots els barcelonins (especialment ara, amb nous descobriments sobre els seus sarcòfags). Normalment, per visitar l'interior de l'edifici s'ha de pagar 5 euros, però ara podreu entrar al seu espectacular claustre de manera gratuïta. 

Com ja és habitual, aquest estiu el Monestir torna a obrir les portes del seu claustre els dimarts i els divendres entre el 4 de juny i el 8 de setembre (excepte el 15 d'agost). L'Hora Màgica del Monestir de Pedralbes permetrà visitar un dels claustres gòtics més grans del món de franc entre les 18 i les 21 h, i sense fer reserva prèvia! L'entrada només dona accés al claustre i les exposicions i les sales annexes estaran tancades, tot i que les podeu descobrir si compreu l'entrada general. 

La besàvia de Roger Vila de Tiberi Club li donava pa amb vi i sucre per berenar. Aquesta elaboració nostrada, que molts vinculem a la família i a èpoques passades, serà una de les postres de la carta del Tiberi Kiosk, la guingueta que l’equip de creatius gastronòmics ha obert en un dels llocs amb més encant del barri gòtic. Es tracta del pati del Museu Frederic Marès, un verger silenciós amb arbres tarongers i una font amb sortidor (on just ara podeu veure l’ou com balla!) situat al costat de la Plaça Sant Iu, a tocar de la Catedral. 

Potser alguns recordareu que, fa uns anys, en aquest mateix pati hi havia hagut el Cafè d’Estiu, una cafeteria que obria només d’abril a setembre i que va tancar les portes el 2019. El relleu d’aquesta concessió de l’Ajuntament de Barcelona que agafen els de Tiberi Club, però, serà de caràcter permanent i obrirà tot l’any, els quatre anys que dura la licitació. De moment, els horaris del bar seran els mateixos que els del museu (de dimarts a dissabte de 10:00 a 19:00 h, i diumenges i festius de 11:00 a 20:00) però ja ens avisen que tenen ganes d’ampliar-lo com més aviat millor perquè es pugui gaudir de l’espai també a l’hora de sopar. 

Una de les òperes més estimades de Mozart torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu, on s'hi oferiran un total de catorze representacions. Es tracta d'una producció del mateix teatre de la Rambla, amb direcció musical de Giovanni Antonini i direcció escènica de Marta Pazos. L'orquestra i el cor són els del teatre i entre el repartiment hi trobem veus destacades, com les dels cantants Andrè Schuen, Samuel Hasselhorn, Sara Blanch, Anna Prohaska, Konstantin Krimmel o Alejandro Baliñas, entre d'altres. La primera de les funcions és exclusivament per a menors de 35 anys.

Cinema fora de lloc. Per què? Perquè se celebra a l’aire lliure, està fet o protagonitzat per dones i és gratis! Aquest festival de la MIFDB arriba amb la calor, del 31 de maig al 1 de juliol, per projectar diverses pel·lícules en espais bonics de Barcelona, a diferents places de Gràcia, Ciutat Vella i Nou Barris, mentre gaudiu d’històries dirigides i protagonitzades per lesbianes i bisexuals. Una programació per resistir aquest moment de l’any amb amigues, companyes, amants o desconegudes de la ciutat (i algun ventall a mà) i ampliar els imaginaris col·lectius de les directores queer actuals i històriques.

Una manera de fer lloc a tot allò que encara no el té: forma part de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB), que va néixer el 1993, fruit de la complicitat amb els espais i debats del moviment feminista de la ciutat d’aquell moment. Algunes de les bases són el rescat de les pioneres del cinema, l’atenció a cinematografies de latituds i autores diverses, el seguiment de l’empremta del feminisme en l’art cinematogràfic, la cerca de diversitats formals i de formats, i una visió panoràmica de les realitzacions recents en clau feminista. 

La Clariana del parc de les Glòries, el pulmó verd del Poblenou, té un racó que molta gent encara no coneix: l’Espai de Jocs, una proposta que convida els ciutadans de 0 a 99 anys a compartir partides de jocs de taula a l’aire lliure. Amb l'estrena dels horaris de primavera, l'espai obre les portes cada dissabte de 10 a 14 h i els diumenges de 16 a 20 h, a més dels matins de divendres lectius per a grups escolars.

L’Espai de Jocs, que és completament gratuït, funciona de la manera següent: hi ha una paradeta amb tot tipus de jocs i la gent s’hi pot acostar a demanar el que desitgi, com si fos una biblioteca. El poden utilitzar a les taules de fusta que hi ha just davant i, en acabar, s’ha de retornar. La paradeta compta amb més de cent jocs: de cartes, de muntar estructures, d’enginy... i només has de triar el que et faci més goig.

Cap a finals de mes, concretament el diumenge 24 de maig, els jocs de carrer prendran protagonisme gràcies a la col·laboració de la Cia. de Jocs l’Anònima. Finalment, els dies 30 i 31 de maig, el públic podrà conèixer de prop els jocs preferits de l’equip 0-99, una selecció personalitzada de títols recomanats pels propis dinamitzadors.

Els diumenges, al Time Out Market Barcelona es gosseja. El bon temps ha vingut per quedar-se i tothom es vol tirar de cap al nostre nou tardeig de reggaeton. De 17 a 22 h, la terrassa es converteix en la pista de ball més vibrant de la ciutat amb els millors ritmes urbans.

Als plats tindrem DJ Samuel Vaos, encarregat de punxar els hits més calents mentre gaudeixes d'unes vistes de Barcelona espaterrants des de la terrassa de Mestral del Time Out Market. L’entrada es compra directament al Market per 10 € i inclou una copa de vi, cervesa o refresc. Vine a acomiadar el cap de setmana amb el millor 'flow' i l'ambient més divertit.

Si alguna vegada us heu enamorat d'un Golf GTI (una cosa bastant probable), atents perquè se celebrarà un esdeveniment que us encantarà. El pròxim 27 de juny, Volkswagen organitza a l'emblemàtic Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló una festa que ret homenatge a la cultura GTI amb una jornada pensada per aplegar milers d'aficionats i celebrar els 50 anys d'un dels cotxes més icònics de la història.

Volkswagen vol convertir el GTI 50 Fest en una jornada única que commemori les cinc dècades del Golf GTI. Història, passió i esportivitat en una concentració con exhibicions en pista, activitats exclusives i la presència de totes les generacions de Golf GTI, incloent-hi edicions especials. Al voltant de les sigles GTI s'ha creat una gran comunitat amb una passió comuna, una comunitat que juntament amb els seus cotxes seran els protagonistes d'aquesta jornada única.

Els assistents es podran posar al volant en l'experiència Drive GTI i recórrer el traçat de Montmeló acompanyats per instructors especialitzats, a més de descobrir de prop el nou Golf GTI 50 Aniversari, l'edició més potent que s'ha creat mai.

Un dels moments més especials arribarà amb la desfilada de totes les generacions del Golf GTI i una gran foto de família sobre la recta del circuit per a aquells que hi accedeixin amb entrada VIP i vehicle participant. També hi haurà una exposició que recorrerà la història completa del model, des del GTI original del 1976 fins a les versions més recents.

Però el dia anirà molt més enllà dels cotxes. El pàdoc s'omplirà de simuladors de conducció, zones d'oci, botiga oficial GTI, música en directe i espais gastronòmics on no faltaran les mítiques currywurst de Volkswagen. I els qui vulguin portar GTI gravat a la pell, hi trobaran tatuadors per emportar-se un record literalment esborrable.

I com a colofó a l'aniversari, Volkswagen presentarà per primera vegada a Espanya l'ID. Polo GTI, el primer GTI 100% elèctric de la història. Ja ho sabeu, de GTI 50 Fest només n'hi ha un i... no us el podeu perdre!

Aquí podeu aconseguir les entrades.

Sabem que la història, tal com sovint ens l’han explicada, ha estat escrita des de la mirada dels grups que han tingut més poder, deixant en segon pla moltes veus i experiències que també han contribuït a construir la societat actual. Amb Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, el Museu d’Història de Barcelona proposa recuperar aquesta memòria sovint oblidada i explicar la ciutat a través de les dones que n’han format part activa. Comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, produïda per a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara 2025 i ara instal·lada a l'edifici de la plaça del Rei del 3 de juny al 13 de setembre de 2026, l’exposició ofereix una lectura feminista de la història recent de Barcelona a partir de les experiències, les obres i els testimonis d’una vuitantena d’escriptores, artistes i activistes.

Des de les obreres i anarquistes de finals del segle XIX fins als feminismes actuals, el relat recupera lluites per l’educació, els drets polítics, l’autonomia sobre el propi cos, les condicions de vida, l’habitatge i la justícia social. Documents, obres artístiques i textos literaris construeixen una memòria col·lectiva sovint invisibilitzada per la historiografia tradicional, dominada per perspectives masculines.

Quatre moments per entendre la ciutat

L’exposició s’estructura en quatre grans períodes històrics que permeten seguir l’evolució de les lluites i les reivindicacions de les dones a Barcelona: “Segle XIX: construint la ciutat moderna”, “República, guerra i exili”, “Postguerra i transició” i “El nostre segle”. A través d’aquests blocs, el recorregut connecta els grans esdeveniments polítics i socials amb les experiències quotidianes de les seves protagonistes, mostrant com les dones han participat activament en la transformació de la ciutat i en la defensa de drets que encara avui continuen sent objecte de reivindicació.

Més de 80 autores i creadores

Vindran les dones dona veu a més de vuitanta dones de diferents generacions que, des de la literatura, l’art, el periodisme, la fotografia, el cinema o l’activisme, han contribuït a redefinir Barcelona i la seva memòria col·lectiva. El recorregut inclou figures històriques com Teresa Claramunt, Ángeles López de Ayala, Rosa Maria Arquimbau o Gretel Ammann, al costat de veus contemporànies com Maria Sevilla o Stéfanie Kremser. També hi participen investigadores i estudioses com Isabel Segura, Mary Nash, Neus Real, Conxa Llinàs, Nora Catelli, Meri Torres o Dolors Marín.

L’exposició reuneix fotografies, documents, revistes, obres d’art i peces audiovisuals de creadores com Margaret Michaelis, Pilar Aymerich, Blanca Viñas, Marga Ximenez, Eulàlia Grau, Mari Chordà, Mireia Sallarès, Ester Xargay o Carolina Astudillo, entre moltes altres. Aquest conjunt de materials construeix un relat plural que connecta creació i reivindicació, recuperant trajectòries sovint oblidades o invisibilitzades per una història explicada tradicionalment des d’una perspectiva masculina.

Coincidint amb l’exposició, els vespres d’estiu el Museu ofereix una àmplia programació d’activitats pels carrers de la ciutat, amb itineraris que expliquen i reivindiquen el rol de les dones al llarg de la història: les dones “amb empenta” a la Barcelona medieval, les "veus silenciades” del 1700 , les dones que van participar en “les revoltes a l’ombra de la industrialització” del segle XVIII. També dones contemporànies: “vedettes i milicianes”, “la dona moderna” de la Segona República, “dones i rereguarda” durant la Guerra Civil i "les pioneres de l’esport a Barcelona”.

"Si no hi ha 14 voluntaris, l’obra no es pot fer". Així de contundent s'alça la directora, Andrea Jiménez, amb una proposta interactiva que trenca els codis tradicionals de la tragèdia grega. En aquest muntatge, la funció del cor —que a l'antiguitat recreava la veu i la moral dels ancians de Tebes— recau directament sobre nosaltres, el públic. És un trencament absolut de la quarta paret que busca reflectir la fragilitat de la polis i del mateix fet teatral, tot reivindicant la intel·ligència col·lectiva com una eina imprescindible per a la vida en comunitat.

Però, de què parla exactament aquest Contra Antígona? L'obra fa un salt temporal per connectar el mite de Sòfocles amb els conflictes més punyents del nostre present. L'origen de la tragèdia clàssica el coneixem de sobra: Antígona desafia el poder reial per enterrar el seu germà i tot acaba en mort perquè el diàleg és impossible. Tot i això, aquesta revisió —firmada per la mateixa directora amb la col·laboració de la dramaturga Victoria Szpunberg— no arriba per castigar l'heroïna, sinó per utilitzar l'àgora i imaginar un final diferent. La peça neix de la necessitat urgent de trobar espais de conversa en un món de trinxeres, polarització i gurús amb respostes massa fàcils, transformant el teatre en un espai per pensar-nos com un tot i buscar consensos.

Per defensar aquesta estimulant revisió sobre l'escenari, el muntatge compta amb un repartiment que sosté el pes de la funció, format per Jan D. Casablancas, Clara de Ramon, Arantza López Medina, Bruna Luz / Nora Pàmies Ricart, Mònica Molins, Olga Onrubia, Xavi Sáez, Marc Soler i Júlia Truyol. Sens dubte, una aposta valenta i coral que té un pes afegit: és l’últim gran muntatge de la temporada 25-26 a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc, i es podrà veure del 21 de maig al 21 de juny. Us animeu a pujar a l'àgora?

Pot, una carta epistolar, ser una manifestació arquitectònica? Atentament, l’exposició de Patricia Esquivias a La Fabra Centre d’Art Contemporani (que es pot veure fins al 27 de setembre), repassa més de vint anys de trajectòria de l’artista veneçolana a través d’obres vinculades a cartes que ella mateixa escriu i que connecten l'arquitectura a les històries individuals i col·lectives. Comissariada per Caniche Editorial, la mostra revela com les cartes són una manera de pensar i observar el món, i no són només simples textos explicatius. El títol fa referència a la fórmula de comiat típica, però també a una manera de treballar basada en l'afectivitat, les converses i els dubtes compartits.

Les peces exposades parteixen d’elements quotidians que sovint passen desapercebuts en l'entorn urbà: rajoles, pilons, murals, façanes o detalls arquitectònics. Esquivias els observa amb atenció i indaga en les seves històries, on es barregen anècdotes personals, memòria popular i relats oficials. Les seves cartes, dirigides a persones relacionades amb les obres, funcionen com una eina per investigar, ordenar idees i mantenir obertes preguntes que potser no tenen resposta.

És cert que l’òpera és un gènere profund, però qui ha dit que la comèdia no ho sigui? Le nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart, demostra precisament això: que darrere els embolics amorosos, les disfresses i les rialles també s’hi amaguen grans reflexions sobre el poder, el desig i les relacions humanes. Estrenada el 1786 i basada en l’obra de Beaumarchais, aquesta òpera va ser revolucionària perquè ridiculitzava l’aristocràcia i convertia els criats en els personatges més intel·ligents de la història. Però el que la fa immortal és la manera com Mozart transforma aquesta comèdia en un retrat profundament humà dels sentiments.

Ara, el Gran Teatre del Liceu recupera aquesta obra imprescindible del 4 al 21 de juny, amb una nova producció dirigida per Marta Pazos. La funció especial LiceuUnder35 serà el 4 de juny, abans de les representacions obertes al públic general. El repartiment combina joventut i experiència amb noms com Luca Pisaroni i Sara Blanch al capdavant.

La història gira al voltant de Fígaro i Susanna, dos criats que estan a punt de casar-se, però el Comte d’Almaviva intenta seduir Susanna aprofitant els seus privilegis. A partir d’aquí, es desplega una cadena de conspiracions, malentesos i intercanvis d’identitat que converteixen l’òpera en una maquinària teatral perfecta. Però sota l’humor constant també hi apareixen la frustració, la gelosia i la tristesa, especialment en el personatge de la Comtessa, que viu amb dolor les infidelitats del seu marit. Aquesta barreja de comèdia i emoció és el que continua fent de Le nozze di Figaro una obra absolutament moderna.

Hi ha una ciència que no pot fugir de les fugides que fan els humans al llarg i ample del món: la geografia humana. I és que, tal com descriu la directora Judith Pujol a la sinopsi de l'obra, la fugida deixa rere seu un mapa: “Qui fuig ho fa d’algun lloc, d’alguna cosa o d’algú, i elabora sovint, per assaig i error, un mapa personal [...] Els nostres moviments marquen estries en el mapamundi del futur i deixen petjades equiparables a les pintures rupestres.” I aquestes estries són personals, però també globals i van deixant el seu gra de sorra en l'estructura geogràfica del món.

Amb aquesta exploració com a punt de partida, l’obra traça un itinerari a través de diferents formes de fugir. El fil conductor és una conductora obsessionada per marxar i la seva parella, aferrada a quedar-se, que ens fan qüestionar què vol dir això del flight response. Però el mosaic és molt més ampli: també es posen sobre l’escenari altres perspectives i maneres d’escapar-se, com la de l’esclau Henry Box Brown, que es va amagar dins d’una caixa, o la de la poeta Elise Cowen, que es va llançar d’un setè pis.

A escena, quatre intèrprets —Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Laia Marull i Lara Salvador Peydró—, la ballarina Dasha Lavrennikov i la participació de la Coral Sant Jordi. Seria desitjable poder dir que "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència". Però més del 90% de les fugues d'aquest inventari responen a casos reals, documents o memòries de fugitius. 

Inventari de fugues es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de maig al 21 de juny.

Si aneu on faci falta per escoltar el vostre músic preferit, ja no cal que feu quilòmetres fins a la capital: amb el Festival Music Veu, els teniu més a prop que mai. La trobada programa concerts d’artistassos com Rosario, Alfred García, Mariona Escoda o The Christians en diversos indrets de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia, i no només això, sinó que escull espais singulars perquè l'experiència sigui encara més grandiloqüent. Alguns exemples? L’Espai Cultural Fòrum Berger, el Teatre Municipal Ateneu d'Igualada, el Teatre Casal de Vilafranca del Penedés –Societat La Principal o cellers emblemàtics del Penedès com Celler Avgvstvs Forvm, Jean Leon, Família Torres, Codorníu, Juvé y Camps entre altres.

Programació completa

Per començar l'any amb bon peu, la travessia musical arrenca el 2 de gener amb un Concert d'Any Nou a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. I això és només la punta de llança d’un programa espectacular. El festival continuarà el 18 de gener amb Laura Andrés, que presentarà el seu projecte Piano Piano a l’Espai Cultural Fòrum Berger, una de les pianistes més personals del panorama neoclàssic actual.

El mes de febrer s’obrirà el dia 8 amb Halldor Mar Trio, la formació del músic islandès establert a Catalunya conegut per les seves versions folk-pop i la capacitat de transformar cançons populars en peces delicades. La programació seguirà el 22 amb In Crescendo, el grup vocal que després de celebrar el seu desè aniversari s’endinsa en IN, un nou espectacle a cappella que revisita grans hits internacionals. Sense gaire pausa, el 28 portarà humor amb Miki Dkai, que arribarà a Sant Pere de Ribes amb l’espectacle Padre de Familia: Cosas de Casa.

El mes de març oferirà una doble cita destacada: el dia 14, Gerard Quintana i Jordi Batiste revisitaran l’univers de Dylan a Igualada; i el 21, la proposta d’e-Strings, un quintet de cordes elèctriques que, acompanyat de bateria i teclats, fusiona músiques i estils en un directe potent. Tot seguit, el 28, el Teatre Casal de Vilafranca acollirà Michael Legend, un tribut a Michael Jackson que repassa els moments més icònics del Rei del Pop.

A l’abril, el dia 12, el festival planta els peus a Sant Sadurní d’Anoia amb Mariona Escoda, guanyadora de la primera edició d’Eufòria, abans de continuar cap al Vendrell el 25 amb l’energia ben alta de The Black Barbies. El mes de maig arribarà carregat de grans noms: el 23 actuarà Alfred Garcia a Família Torres, i el 30, The Christians, llegendes britàniques del soul-pop, protagonitzaran una nit molt especial a Jean Leon.

El juny serà un mes intens amb l’acústic de Sole Giménez el dia 6 a Segura Viudas i el tribut impecable de bROTHERS iN bAND a Dire Straits el 13 a Codorníu, espai que també rebrà el 14 Rosario, una de les veus més carismàtiques del flamenc-pop. També hi farà parada Maria Jaume el 21, amb el seu indie íntim a Bell-Esguard, i Clarence Bekker Band el 27, que omplirà d’energia el celler Juvé & Camps.

Ja a ple estiu, el 25 de juliol comptarà amb La Reina del Pop, tribut a La Oreja de Van Gogh, a les Caves Rovellats, mentre que el 24 d’agost els més petits i famílies podran gaudir d’Els Atrapasomnis en un concert gratuït al Parc El Tívoli. La recta final del festival arribarà al setembre amb les havaneres de Port Bo el dia 19, a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú, i amb la poesia musical de Roger Mas el 26, que tancarà el cicle entre vinyes al celler Llopart. A quin us apunteu? Aquí podeu comprar les entrades!

Un festival que suma cultura i compromís social

Enguany, l’acció social va destinada a l’Associació Autisme amb Futur, entitat que treballa per oferir serveis, acompanyament i oportunitats a infants, joves i adults amb autisme. L’objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn de l’espectre autista i de les seves famílies.