Els 10 millors plans per a la setmana a Barcelona

Autoria: Eurípides. Versió i traducció: Alberto Conejero. Direcció: Carme Portaceli. Els mites grecs segueixen, encara avui, assenyalant els pecats de l'individu contra el benestar comú, els moments en què es deixa portar pels pitjors sentiments i comet brutalitats o segueix el dictat de la ignorància. Ahir, però també avui, les dones són, sovint, les víctimes d'aquests atacs, violades durant i després de la guerra, maltractades o assassinades malgrat la llei, sotmeses a la indiferència i tractades com a ciutadanes de segona en un món on sempre hi ha problemes més importants que el seu patiment... En aquest muntatge, dones com Hècuba, Cassandra, Helena, Andròmaca, Briseida o Políxena, és a dir, les dones de Troia, prenen la paraula per denunciar els qui van decidir el seu destí en la més absoluta impunitat, els qui les van violar emparats en la guerra o els qui, simplement, van decidir sense ni tan sols tenir-les en compte de quina manera havien de passar a la història. S'expressen gràcies a les veus d'una tria excepcional d'actrius, entre les quals Aitana Sánchez Gijón, Alba Flores, Pepa López, Míriam Iscla, Gabriela Flores, Maggie Civantos i, com a únic home, Ernesto Alterio.

Concepció i direcció: Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Laura Calvet, Maria Salgado, Alessandra García. L'acció es remunta a l'any 2012, quan alguns ciutadans residents a Ceuta van viatjar a Síria per combatre amb l'Estat Islàmic. La policia va intervenir els telèfons d'aquests individus i va sotmetre a control les seves publicacions en les xarxes socials. La repetició literal i la reproducció mecànica d'aquests textos i els diàlegs telefònics que mantenien són la matèria primera de 'No se registran conversaciones de interés'. En entrar a la sala, cada espectador rebrà uns auriculars sense fils amb tres canals, cadascun dels quals els permetrà escoltar uns actors reproduint alguns d'aquells diàlegs. I saltant entre canals diversos, cadascú es construirà el seu propi relat, de manera que no hi haurà dos membres del públic que visquin la mateixa experiència. El terrorisme islàmic, però també el dia a dia en els barris de Ceuta o mil i una qüestions quotidianes són igualment protagonistes en un muntatge que ens parla de l'Estat Islàmic prescindint dels filtres periodístics i que ens permet analitzar no només el fons dels comunicats de l'organització sinó també la forma d'uns missatges que han estat generats a la manera dels productes de la cultura de masses.

Direcció artística i creació: Cia. Kamchàtka / Adrian Schvarzstein. Experiència teatral en moviment de Kamchàtka, col·lectiu d'artistes de nacionalitats diverses que proposen als espectadors que els segueixin per carrers i places del Poble-sec. Uns personatges que apareixen i desapareixen i que semblen tenir-ho tot previst, una xarxa d'individus que faran viure al públic moments de clandestinitat, els descobriran amagatalls que són oasis de pau dins la ciutat però, especialment, els faran conèixer el valor de la solidaritat i d'una fraternitat que, inevitablement, naixerà entre els companys d'experiència. I és que tots ells protagonitzen una fugida que és, alhora, el viatge de tota la humanitat.

Autor i director: Pau Miró. Amb: Emma Vilarasau, Mar Ulldemolins, Imma Colomer. El silenci, focalitzat, concentrat, és un senyal que la història ha enganxat el públic. Una altra és el desig de saber més, de portar al teatre l'ansietat anticipatòria d'un bon llibre. Si el lector és amo de les pàgines, l'espectador està en mans del director. A 'Un tret al cap' té la sort que aquesta responsabilitat és de Pau Miró, també autor del text: una comèdia dramàtica amb el seu 'macguffin' periodístic, la seva esgrima verbal estil Mankiewicz i un notable equilibri entre conflictes privats i públics. Un tractat sobre ètica, el perdó i la supervivència. La vida. Com a director, Miró ha traslladat aquest combat sense transcendència a una posada en escena que oscil·la entre el monòleg obert al públic i uns diàlegs que són confessionaris. És aleshores quan les tres excel·lents actrius (Imma Colomer, Mar Ulldemolins i Emma Vilarasau) es despullen de les seves brillants fulles protectores per quedar-se al nu brancatge. L'honestedat necessària per a l'aspra afectivitat que demana el text. I aquí es nota que l'experiència és un grau. Colomer i Vilarasau estan simplement extraordinàries.