[title]
La germana de Haneke, Von Trier i Lanthimos
Immunitzats davant tota mostra de violència física i oral, curats d’espants, vacunats contra la provocació, l’escàndol, la mala llet i la crueltat, ens hem convertit en uns passius espectadors poc impressionables de la vida i del cinema. En una pantalla, petita o gran, ja hem vist desfilar les atrocitats més grans i les mesquineses més sofisticades. És difícil que algun cineasta ens faci girar la mirada cap a un altre cantó o ens convidi a tapar-nos les oïdes. S’ha de ser molt sibil·lí i subtil. En el meu cas, només ho aconsegueixen Michael Haneke, Lars von Trier i Yorgos Lanthimos. Ells tres encara tenen la virtut de convertir el mal rotllo en una arma de destrucció masiva de la societat. A partir d’ara, l’austríac, el danès i el grec tenen un nou col·lega basc, que es diu Aritz Moreno i ha dirigit 'Ventajas de viajar en tren', que s’estrenarà el 8 de novembre.
Veritat o mentida?
Adaptació d’una novel·la d’Antonio Orejudo, el film comença amb dos personatges en un tren. Xerren. O més aviat xerra Ernesto Alterio, perquè Pilar Castro, sobretot, escolta. Escolta i escolta una història terrible que, lentament, comença a créixer i desenvolupar-se, i, en principi, té tots els ingredients per ser real, per molt al·lucinant que sigui. Està ben explicada per un home que sembla sensat, al contrari dels protagonistes del seu malaltís relat, que tenen greus problemes mentals, d’autoestima i familiars. No hi ha cap motiu per invalidar el conte...
Paranoies i putrefacció
A partir que el tren fa una parada, la informació que hem rebut s’esberla. I s’inicia un altre relat amb monstruoses ramificacions. O encara més monstruoses. De les escombraries passem a la merda. Literal. Una paranoia provoca més paranoies. Llavors, existeixen o no els personatges trasbalsats que abans donàvem per bons? La pel·lícula de Moreno afegeix capes de putrefacció sobre la presumpta veritat, no fa simpàtics els seus narradors i constantment els fa cometre incorreccions. Són ells i elles, terroríficament divertits, la versió fosca de la nostra quotidiana i lluminosa sensatesa?
No és un entreteniment qualsevol
La sàvia periodista Rosa Maria Calaf diu que estem entretinguts, no informats. A ‘Ventajas de viajar en tren’, els personatges de Luis Tosar, Quim Gutiérrez, Javier Godino, Javier Botet, Macarena García i Belén Cuesta no ens entretenen precisament. Fan tot el possible i més per molestar-nos, perquè el cine i l’art no siguin només un passatemps. El seu puzle de situacions horroroses ens posa en un abisme. Espero que la pel·li us (des)agradi tant com a mi.
