El top 10 de la cartellera de cinema a Barcelona aquest agost

De què va? Un matrimoni decideix separar-se però, conscient de com la notícia pot afectar els seus tres fills, viu el procés de ruptura al llarg d'un any. Les quatre estacions marcaran la reunió d'aquesta família trencada en un petit poblet en un entorn rural.

Per què l’has de veure? Per la barreja de drama quotidià amb l'experimentació artística pròpia de l'islandès Hlynur Pálmason (Godland). El cineasta trenca expectatives amb una estructura narrativa gens convencional, onírica a estones, extravagant i plena de símbols, i construida quasi per vinyetes que no oculten el dolor de la situació, però que aposten per un lluminós i molt particular sentit de l'humor que travessa la trama. Melancòlica i visualment elegant, amb un evocador ús del paisatge, El amor que permanece demostra que no tot està inventat en gèneres aparentment tan suats com el melodrama de divorcis.

Quan s'estrena? El 7 d'agost.

Dir.: Hlynur Pálmason (Islàndia, Dinamarca, Suècia, França, 2025). 109 min.

De què va? Una bateria de mòbil, una guspira, una maleta incendiada... i un avió que ha de fer un aterratge d'emergència en alta mar. Si no tinguessin prou trauma, els supervivents encara s'hauran d'enfrontar a un altre perill mortal: els taurons.

Per què l’has de veure? No us enganyarem dient-vos que aquesta és la pel·lícula de les vostres vides. Però en ple estiu, és una proposta ideal si voleu estar fresquets en una sala i, sobretot, si sou aficionats al cinema de sèrie B i a la sharksploitation més desacomplexada. D'alguna manera, el director Renny Harlin es fa una picada d'ull a sí mateix, com a autor de la molt reinvidicable Deep blue sea (1999). Aquí, el cineasta compta amb Aaron Eckhart i Ben Kingsley com a protagonistes per construir una pel·lícula amb aromes de L'aventura del Posidó (1972). I compte perquè En mar abierto té coproducció catalana de Nostromo Pictures, es va rodar a Canàries i d'entre els professionals espanyols hi destaquen el compositor de la banda sonora Fernando Velázquez, la dissenyadora de producció Laia Colet i el supervisor d'efectes especials Pau Costa. Pura diversió sense pretensions.

Quan s'estrena? El 7 d'agost.

Dir.: Renny Harlin (EUA, Espanya, 2026). 110 min.

De què va? De la nit al dia, i després d'un inexplicable fenòmen còsmic, un barri suburbà nord-americà és literalment transportat fins a un bosc prehistòric. Un matrimoni en crisi i els seus dos fills adolescents s'hauran d'enfrontar, a partir d'aquí, a perills inimaginables.

Per què l’has de veure? Per seguir comprovant que David Robert Mitchell és un dels grans renovadors del cinema de gènere, després de dos clàssics moderns del terror com It follows (2014), de la qual ja prepara una seqüela, i Lo que esconde Silver Lake (2018). Ara aprofundeix en la febre juràssica amb un relat de nostàlgica ciència-ficció que converteix un barri residencial dels anys 80 en camp per córrer per a dinosaures i altres criatures prehistòriques. Amb producció de J.J. Abrams (etern creador de la sèrie Perdidos) i confessats aires spielberguians (com els de Jurassic Park, els efectes especials són responsabilitat d'Industrial Light and Magic), però també amb l'evident influència de clàssics com la sèrie La dimensió desconeguda, la pel·lícula és un festival d'imaginació i reinterpretacions, i compta amb una parella protagonista amb el carisma d'Anne Hathaway i Ewan McGregor. El gaudi està assegurat.

Quan s'estrena? El 14 d'agost.

Dir.: David Robert Mitchell (EUA, 2026). 100 min.

De què va? La troballa d'una bomba alemanya de la Segona Guerra Mundial sense explotar en unes obres al centre de Londres obliga a una evacuació immediata de tot un barri. Enmig del caos i mentre un grup d'artificiers treballa per desactivar l'explosiu abans no provoqui la destrucció de la zona, una banda de lladres aprofita l'avinentesa per buidar la cambra cuirassada d'un banc dins del perímetre de seguretat. 

Per què l’has de veure? Perquè és un entreteniment de primeríssima divisió, que juga amb les constants del cinema d'atracaments perfectes però que afegeix la cardíaca tensió del tic-tac d'una bomba que pot devastar una gran ciutat. De fet, la detecció de l'explosiu amb la qual s'inicia aquest absorbent thriller no és cap invenció dels guionistes: en els darrers 80 anys, aquest tipus de troballes ha estat freqüent, herència dels bombardejos nazis a la capital anglesa durant l'anomenat Blitz. Cuenta atrás no només gestiona el suspens de forma magnífica, també resulta juganera amb els seus ben mesurats girs de guió. Aaron Taylor-Johnson (l'etern aspirant a convertir-se en el nou James Bond) i Sam Worthington (Avatar) són els protagonistes d'una pel·lícula sòlida i trepidant, que va directe al moll de l'os des del primer minut.  

Quan s'estrena? El 14 d'agost.

Dir.: David Mackenzie (Regne Unit, 2026). 98 min.

De què va? A través de naixements, funerals i casaments, quatre generacions de xinesos s'enfronten a les profundes transformacions d'un país que, a principis dels 90, deixa enrere un model de vida per obrir-se als avançaments tecnològics. En aquest context, un nen veu com els seus pares marxen a la gran ciutat a la recerca de feina, mentre ell es queda vivint al seu poble, a càrrec de familiars i veïns de la seva comunitat rural.

Per què l’has de veure? D'entrada, perquè arriba amb l'aval de l'Ós de Plata a Millor Direcció a la Berlinale, aconseguit per Huo Meng. El cineasta xinès explica una història sabent bé de què parla, perquè va néixer i créixer en un poble similar al de la seva ficció. De fet, l’experiència del personatge principal amb la pobresa, els pares migrants i la divisió entre les antigues tradicions de la vida rural i un ràpid procés de modernització a partir dels anys 90, és la de tota una generació de xinesos, també la del mateix director. Vivir la tierra funciona com a radiografia de la revolució politicoeconòmica des dels ulls d’un nen i dels qui l’envolten, i també com a homenatge dels immensos sacrificis i l’ardu treball de les generacions que van precedir el cineasta Huo Meng. Tota una joia.

Quan s'estrena? El 14 d'agost.

Dir.: Huo Meng (Xina, 2025). 132 min.

De què va? El xofer d’un periodista implicat en política, la mare que alimenta els insurgents, l’esposa d’un ric empresari, l’home que radicalitza les seves postures després de patir una agressió dels colons israelians, l’oficial britànic extremadament violent... tot un seguit de personatges que viuen la insurrecció del poble palestí contra els britànics, l'any 1936. Un fet històric crucial que, juntament amb l'arribada massiva de jueus que fugien d'Europa, seria el preludi de la posterior Guerra Àrab-Israeliana de 1948 i de la creació de l’Estat d’Israel.

Per què l’has de veure? Perquè arriba en un moment ben pertinent i ajuda a donar context a un conflicte del qual seguim veient i vivint les conseqüències. La mirada polièdrica que proposa Annemarie Jacir contribueix a la idea de la cineasta palestina: “El personatge principal del film és la revolta mateixa”, diu Jacir, que compta amb actors del prestigi de Jeremy Irons, Robert Aramayo (guanyador del BAFTA per Incontrolable) i Liam Cunningham. Palestina'36 agafa les formes de melodrama d'època per explicar l'aixecament popular anticolonial més gran i perllongat contra l'Imperi Britànic. Tota una lliçó de memòria històrica.

Quan s'estrena? El 14 d'agost.

Dir.: Annemarie Jacir (Palestina, Regne Unit, França, 2025). 119 min.

De què va? Després de la inesperada mort del seu germà, una noia descobreix el món ocult que ell solia freqüentar: a l'anomenat Búnker, la Lola penetrarà en un espai abandonat transformat en l’epicentre de festes clandestines i batalles de ball, i trobarà una nova família que comparteix la mateixa passió per la música i la dansa.

Per què l’has de veure? Per donar la benvinguda a Estel Díaz, directora catalana provinent de la inesgotable pedrera de l'ESCAC, que signa el seu primer llargmetratge després de treballar en sèries com Bienvenidos al Edén i Ena. La reina Victoria Eugenia. És també destacable la constel·lació de noves cares que ofereix: una Zoe Bonafonte que es reconfirma després de la seva celebrada presentació a El 47 (i compte perquè aviat la veurem a Ruega por nosotras, de Daniel Monzón), cal afegir tota una força de la natura com Ruslana (cantant hispano-ucraïnesa coneguda pel programa Operación Triunfo 2023) i a un Marc Soler que, després de Viva, comença a estar a totes les salses. Amb una magnífica banda sonora i una notable feina en les coreografies, A fuego contribueix també a dues reflexions ben oportunes en els temps que vivim: d'una banda, la salut mental dels nostres joves, i de l'altra, sobre els efectes de la gentrificació i la crisi d'habitatge provocada en gran part per la impunitat amb què grans fons voltor acumulen habitatges sense que ningú els pari els peus. 

Quan s'estrena? El 21 d'agost.

Dir.: Estel Díaz (Espanya, 2026). 90 min.

De què va? Fa molts anys que un respectadíssim director de cinema no veu la seva filla. Però, en un intent d'acostament, decideix oferir-li el personatge protagonista de la seva nova pel·lícula. Ella accepta, conscient de l'oportunitat professional, però amb els dubtes de si realment vol acostar-se a l'home que, de ben petita, la va abandonar i que ha creat una nova família. 

Per què l’has de veure? Perquè l'equip format per Rodrigo Sorogoyen i la seva coguionista Isabel Peña han demostrat sobradament ser una parella creativa de molta alçada, després de les excel·lents As bestas, El reino, Que Dios nos perdone i la sèrie Antidisturbios. Amb aquest El ser querido tornen a fer màgia, amb una història d'afectes trencats, ferides obertes, retrets latents, silencis i frustrats intents de redempció. Amb uns immensos Javier Bardem i Victoria Luengo com a protagonistes (cap dubte que s'enduran tots els premis d'interpretació de la temporada), el film s'inicia amb una primera escena d'uns vint minuts, que mostra l'incòmode retrobament entre pare i filla en un restaurant. La intrahistòria ens diu que no van assajar-la junts, per tal de reproduir els nervis i la tensió pròpia d'aquesta trobada, i el resultat és extraordinari: la pel·lícula comença ben amunt, i, a partir d'aquí, es dispara l'amalgama d'emocions i sentiments entre dos personatges que han de conviure amb un passat de traumes i males decisions. Sorogoyen i Peña hi afegeixen una capa narrativa més: gran part d'El ser querido es desenvolupa en el rodatge del film que podria sanar alguna de les cicatrius entre cineasta i actriu. I, entre toxicitats masclistes i rancúnia acumulada, aquest mecanisme fa que la ficció dins la ficció (poques vegades s'ha explicat millor el cinema dins del cinema) sigui una més que poderosa arma dramàtica per argumentar una improbable reconciliació. Sense dubte, una de les pel·lícules de l'any.

Quan s'estrena? El 26 d'agost.

Dir.: Rodrigo Sorogoyen (Espanya, 2026). 135 min.

De què va? En un planeta postapocalíptic, després de que una pandèmia letal hagi acabat amb gran part de la població, un jove pilot acompanyat del seu inseparable gos ha de mirar de sobreviure, plantant cara a saquejadors i buscant altres persones que, com ell, encara no han sucumbit al virus. 

Per què l’has de veure? Per començar, respecte màxim pel veteraníssim Ridley Scott: a punt de fer 89 anys, el cineasta britànic, autor d'obres mestres com Alien o Blade Runner, continua actiu i és motiu de celebració. Aquí adapta la novel·la homònima de Peter Heller per construir un relat distòpic sobre l'esperança en una situació límit. Jacob Elordi, ja convertit en una dels noms fonamentals per entendre la renovació de cares a Hollywood, encapçala un repartiment on brillen Margaret Qualley, Guy Pearce i Josh Brolin. La constelación del perro aposta per l'humanisme contra la violència, fugint dels habituals relats postapocalíptics per posar el focus en les peripècies emocionals d'uns personatges que oscil·len entre la resignació i la fe.

Quan s'estrena? El 26 d'agost.

Dir.: Ridley Scott (EUA, 2026). 100 min.

De què va? L'arqueòleg Tadeo Jones i la seva estimada Sara ara són pares d'una nena, l’Olímpia. I això ha fet que una gelosa Mòmia no porti gens bé haver deixat de ser el centre d'atenció. Serà llavors quan un desig inoportú, demanat al geni de la llàntia meravellosa de Les mil i una nits, porti la parella a viatjar de la mítica ciutat perduda de Paititi fins al més profund de l’Orient Mitjà, on es troba la cova d’Alí Babà i els quaranta lladres. 

Per què l’has de veure? La pel·lícula no necessita presentació després de que les tres entregues anteriors hagin acumulat vuit milions d'espectadors. Nascut de la imaginació d'Enrique Gato com a paròdia d'Indiana Jones, el personatge de Tadeo Jones és tota una assegurança de vida per nens i grans disposats a anar al cinema, i és que aquesta és, probablement, la gran aposta del cinema familiar d'aquest estiu. Amb picades d'ull a la trilogia Retorn al futur, Titanic i Mad Max, plena d'un delirant sentit de l'humor, la pel·lícula manté l'essència de la saga i no decebrà els fans.

Quan s'estrena? El 26 d'agost.

Dir.: Enrique Gato (Espanya, 2026). 90 min.