El TOP 5 de la cartellera de cinema

Inquietant i retorçada, la nova pel·lícula del coreà Bong Joon-ho combina l’excel·lència cinematogràfica amb un missatge polític d’allò més punyent. Camuflat en el relat d’una invasió domèstica trobem un autèntic drama sobre rols socials i màscares, sobre la hipocresia i l’educació. El director de 'L’hoste' i 'Trencaneu' ja ens té acostumats als seus jocs subversius amb els codis dels gèneres.

Tot i que no ha dirigit més que dues pel·lícules, el nom de Greta Gerwig ja s’ha convertit en una marca. Us n’adonareu en els primers minuts de Mujercitas, una revisió tendra i personal del clàssic de Louisa May Alcott, que no s’assembla a cap de les altres versions que n’hem vist, però que s’acosta bastant al que ens ha fet sentir sempre. Ens trobem Jo March (extraordinària Saoirse Ronan) a l’oficina d’un editor que, amb el manuscrit a les mans, li diu, condescendent: “Assegura’t que al final la protagonista es casa o mor”.

A les acaballes del segle XIX, el cas Dreyfus va sumir França en el caos. En una escala menor, aquest thriller històric de Roman Polanski va tenir un efecte similar al Festival de Venècia. El debat sobre si Polanski, que s’enfronta a càrrecs per haver mantingut relacions sexuals amb una menor als anys 70, hauria de seguir fent cine va revolucionar el jurat que presidia Lucrecia Martel. I el fet que ara hagi dirigit una pel·lícula sobre un home jueu que va ser injustament condemnat per l’opinió pública no apaivagarà la situació.

Terrence Malick es devia picar per la indiferència amb què s’havien rebut els seus films més recents. Havia perdut el seu to màgic, el mestre? Rotundament, no. Vida oculta, punyent i alhora tendra, és la seva millor obra des de L’arbre de la vida. Torna a la languidesa, els paisatges daurats i una espiritualitat dreyeresca, però ha premut els cargols de la narració i això fa la diferència. La pel·lícula aborda la vida real de Franz Jägerstätter (August Diehl), un objector de consciència del nazisme. Se’ns presenta com un granger i home espiritual que viu amb la seva dona Franziska (Valerie Pachner) i les seves filles en un poble de muntanya. És el 1939, la guerra és a la cantonada, i Franz és cridat per a la instrucció militar. Però amb la invasió de França finalitzada, Franz torna al seu poble ara totalment convençut que el seu país (l’Àustria annexionada a Alemanya) ha caigut en desgràcia. Franz i Franziska comencen a batallar amb les conseqüències d’haver-se exclòs. Què significarà per a ell i la seva família? Quant trigaran els nazis a venir a buscar-lo? Però, sobretot, què significaria no protestar? “Si els nostres líders són malvats –pregunta–, què hem de fer?”. Diehl i Pachner estan esplèndids aportant autenticitat als moments familiars, però la segona meitat del film funciona una mica menys bé, sobretot perquè Malick sobrecarrega les coses amb una treballada metàfora de Crist i massa moments Getsemaní. El poder de les accions de Franz rau en la seva valentia quotidi

Sentireu el gust de la sal del mar als llavis. Les cames us tremolaran de fred. Els efectes que produeix aquest film de terror psicològic de Robert Eggers, director de 'The witch', són molt potents. Tracta de dos homes que tenen cura d’un far en una illa remota de Nova Anglaterra al tombant del segle XX. Les interpretacions de Robert Pattinson i Willem Dafoe us resultaran pertorbadores. L’un és un vell llop de mar, amb una pipa a la boca, que cuina llagostes i és molt aficionat a la ginebra. L’altre és un jove acabat d’arribar del Canadà que sembla que amagui un parell d’esquelets a l’armari.

L'òpera prima de la cineasta Belén Funes parteix d’un curtmetratge previ, 'Sara a la fuga', que girava al voltant d’una adolescent que vivia en un centre d’acollida i que no veia el seu pare des de feia anys. A 'La hija de un ladrón', la Sara s’ha fet gran i és una jove que acaba de tenir una criatura. Però segueix sola. Ha de fer-se càrrec del germà, de protegir-lo de la mala influència del pare, que acaba de sortir de la presó. Ha de treballar i ha de batallar amb tots els problemes econòmics sense ajuda.

“L’art és un bastó que ens ha de servir per caminar en temps de ceguesa”, diu Oliver Laxe, entre romàntic i profètic. La seva nova pel·lícula, 'Lo que arde', comença amb una càmera que es mou sigil·losa a la nit a través d’un bosc d’eucaliptus, on els troncs i les fulles brillen com una dansa d’espectres. Som a Galícia, a la regió d’Os Ancares, fantasma d’una vida rural molt primitiva constantment amenaçada pels incendis forestals. De sobte, els arbres comencen a caure, l’un rere l’altre, com si la terra els estigués engolint.

La nova fantasia animada de Pixar ens porta a un món màgic per seguir a dos germans elfs que busquen una joia que necessiten per rematar un encanteri que han deixat a mitges. Un trepidant relat d'aventures que beu de clàssics com 'Els Goonies' o les pel·lis d'Indiana Jones.

La lluita de les dones argentines per aconseguir la legalització de l'avortament centra un combatiu documental dirigit per Juan Solanas que dona veu a les víctimes del sistema, però també a metges i a polítics.

Afortunada anomalia dins la restrictiva Aràbia Saudita, la cineasta Haifaa Al-Mansour reflexiona sobre la situació de la dona al seu país.

Emma Suárez, Adriana Ozores i Nathalie Poza uneixen els seus talents al servei de la nova pel·lícula de Gracia Querejeta, que dona veu a tres dones madures que es resisteixen a ser invisibilitzades per culpa de la seva edat.