El TOP 5 de la cartellera de cinema

La divertida però desigual segona pel·lícula de Thor de Taika Waititi s'acosta molt al que podria haver estat la primera comèdia pura de l'UCM, fins que es posa seriosa i perd el rumb. Dins l'estil estàndard de Marvel, el toc Taika –aquella energia, color i agudesa de 'Thor: Ragnarok'– s'esgota en un tram mig massa ocupat a recuperar la vella preocupació de la franquícia: un superdolent a qui s’ha d’impedir que desencadeni un (altre) apocalipsi.

Hi ha escenes memorables, com l’enfrontament entre el nostre heroi nòrdic i Zeus, interpretat per Russell Crowe, però tota aquesta irreverència es dissipa finalment i es va perdent la diversió. És una llàstima, perquè l'escena final és commovedora i hi ha moltes coses per gaudir a 'Love and thunder', que també abraça el fet queer i fa un esforç per recuperar Guns N' Roses. Però després de 29 pel·lícules de l'UCM, potser ja seria hora de remenar la fórmula? Estaria bé una mica més d'amor i una mica menys de fragor al tercer acte.

Dir. Taika Waititi (EUA, 2022). Estrena el 8 de juliol.

Història queer elegant i emocional sobre la repressió i el passat, el biopic de Siegfried Sassoon va més enllà de la poesia de guerra per carregar-se a les espatlles un artista gai obligat a amagar la seva veritable naturalesa. L’excel·lent Jack Lowden ('María, reina de Escocia') interpreta Sassoon com un home embruixat per les trinxeres, que sovinteja els Bright Young Things dels anys 20, però que no hi troba pau ni alegria. Peter Capaldi l’interpreta de vell, quan recorre a la religió a la recerca de significat.

La pel·lícula se centra més en la joventut que en la vellesa, però les actuacions de la parella se sincronitzen perfectament: la relació tallant del Sassoon gran amb el seu fill estan cosides amb el desencant del jove poeta amb la vida de postguerra, el desamor i el sentiment de culpa del supervivent. I la pel·lícula equilibra el trauma, la sexualitat i la fe amb l’efervescència del xampany d’una societat londinenca que només vol oblidar-ho tot. 

Dir. Terence Davies (Regne Unit, 2021). 137 min. Estrena el 8 de juliol.

La figura de Jordan Peele ha crescut fins a l’infinit després de redefinir el cinema de terror amb 'Déjame salir' i 'Nosotros', dues propostes esgarrifoses que proposaven, a més, una ferotge crítica social enfocada al racisme enquistat de la societat nord-americana. Amb el seu tercer llargmetratge, un altre cop amb l’oscaritzat Daniel Kaluuya al capdavant del repartiment, Peele afegeix una possible invasió alienígena a les seves constants temàtiques i formals.

Dir. Jordan Peele (EUA, 2022). Estrena el 22 de juliol.

Renovador del cinema musical amb L’amor és a l’aire o, sobretot, amb Moulin Rouge, el cineasta Baz Luhrmann retrata ara una de les grans icones de la cultura popular, Elvis Presley. I aposta per posar el focus en la complexa relació del cantant amb el seu manager, el coronel Tom Parker, a qui dona vida un Tom Hanks ja favorit a tots els premis de l’any vinent. El jove Austin Butler (conegut per la sèrie 'Las crónicas de Shannara') interpreta el protagonista.

Dir. Baz Luhrmann (EUA, 2022). Estrena: 24 de juny.

Quatre dècades després de protagonitzar una de les fites de la seva carrera, Tom Cruise hi torna, ara com a formador de joves pilots d’avions de combat, en aquesta seqüela on el conflicte dramàtic se centra en la relació de Maverick amb un dels seus alumnes, fill del seu amic Goose. Amb el retorn de Val Kilmer com a antagonista, i amb Jennifer Connelly al cast, la continuació de 'Top Gun' també aposta per una cançó potent: si a l’original va ser l’oscaritzada 'Take my breath again', ara és Lady Gaga qui presenta el tema 'Hold my hand'. Pura nostàlgia vuitantera.

Dir. Joseph Kosinski (EUA, Xina, 2022). 131 min. Estrena el 27 de maig.