[category]
[title]
La Fundació Joan Miró es converteix, des d'aquest 30 d'abril i fins al 13 de setembre de 2026, en l'escenari de la primera gran exposició individual a l'Estat espanyol de Kapwani Kiwanga. Sota el títol Estats canviants, la mostra celebra el reconeixement de l'artista com a guanyadora de la novena edició del prestigiós Premi Joan Miró, i és el resultat d’un any de treball i diàleg amb la Cap d’Exposicions de la Fundació, Martina Millà, que ha exercit de comissària de la mostra. Per a Millà, una exposició “també és una obra d’art, però expandida en l’espai”, i en el cas de la mostra de Kiwanga ha destacat que el procés curatorial ha estat exactament com l’obra de l’artista: “exigent, destil·lada i refinada”.
L’exposició reuneix obres clau de la seva trajectòria i tres peces produïdes exclusivament per a les sales de la Fundació. El nom de la mostra fa referència a l’àmbit d’investigació de l’artista, que se centra en “els fluxos de recursos materials i les formes de control que organitzen territoris i cossos” i, per tant, posa el focus en els canvis que pateix la matèria, la tecnologia i les estructures de poder. A través d'un ús magistral de materials com el sisal, el fang, el vidre i els teixits, l'artista transforma la investigació antropològica en obres d’art.
El premi Joan Miró sovint premia artistes que connecten amb l’artista català a través de valors compartits. En Kiwanga, hi ha obres d’art com la sèrie tèxtil Capacitat de càrrega que teixeixen un vincle directe amb l’obra de Joan Miró. Aquesta sèrie, que utilitza la idea de la butxaca per explorar conceptes de protecció, intimitat i supervivència, s’inspira en una anècdota curiosa de Joan Miró, qui portava una garrofa a la butxaca de les seves jaquetes a mida per mantenir la connexió amb la terra de Mont-roig del Camp.
L'exposició culmina amb una mirada cap a les temporalitats geològiques, on obres com Mesures suaus o Estudis de la subducció ens recorden que la història humana és només un breu fragment en comparació amb els ritmes del planeta.
Estats canviants no es limita a l'espai de les sales, sinó que es desplega en una programació pública i social. El programa inclou cicles de converses, performances i poesia amb figures com Samia Henni o Imani Jacqueline Brown, a més d'un espai de mediació a cura de Maguette Dieng. Però potser la vessant més interessant del projecte és l’educativa, amb la qual s’ha treballat directament amb l'Escola Pau Sans de L’Hospitalet de Llobregat, on 200 alumnes han participat en la creació d'imaginaris de resistència a través de la creació de diversos amulets materials, visuals i sonors.
