[category]
[title]
La deriva ultraconsumidora de la societat afavoreix tots aquells llocs que prometen generació de serotonina per la via ràpida i monetària: consumeix, compra, posteja... Fusiona la teva realitat amb els reels de Tik Tok i fes scroll fins que t'adormis. I si de sobte t'adones que no estàs erosionant la targeta de crèdit, és perquè tu i les teves dades de consum sou el producte! Aquesta ensarronada s'ha traslladat a tot, també als bars, és clar, en la mercantilització a ultrança dels espais d'oci adult (allà on serveixen alcohol, vaja).
Servidor troba a faltar aquella categoria de bars on l'única moto que et venien era que "hi passaven coses" (la frase favorita del programador de bar cultural, dues espècies en extinció). En els darrers anys, em fa l'efecte que la programació d'esdeveniments d'interès cultural s'ha desplaçat del bar cap a les llibreries i les biblioteques –cosa que està molt bé– però allò maco és que a la tasca beus, menges, i en el procés coneixes gent. Doncs fa quatre dies que acaba d'obrir un projecte molt sòlid de bar cultural: Casa Sidral (Sant Eusebi, 36. Dl. i Dm. tancat. De Dc. a Dj. de 18 a 23 h. Dv. de 18 a 1 h Ds. de 12 a 16 h. i de 18 a 1 h. Dg. de 12 a 16 h.) és just en aquell enclavament tan veïnal on no saps si s'acaba la Gràcia pija o comença el Sarrià més de barri.
Casa Sidral és un projecte coral, impulsat per un grup de socis que estimen la cultura i treballen en aquest àmbit. Un d'ells és en Victor Asensio, codirector de la Sala Upload, també implicat en diversos projectes de gestió i programació musical (i cantant de la banda mod de Gràcia Los Retrovisores). "Som gent inquieta, vam muntar una promotora de concerts i una discogràfica, Magic Mountain Records. Trobo que Barcelona és una ciutat molt gran, que pot ser inhòspita, i volíem muntar un local que funcionés com a pol d'atracció cultural, i alhora tingués un caràcter més diürn", m'explica.
Birres a dos euros, música i monòlegs
I el local és guapo, guapo, guapo: han agafat tota una casa de planta baixa on el garatge s'ha reconvertit en bar-tasca-vemuteria (digueu-ne com vulgueu), amb parets de maó a la vista, molta fusta, una barra il·luminada i un espai al fons que serveix d'escenari de les coses que hi passen: presentacions de discos i llibres –el darrer, el Matar a un Bar d'en Carles Armengol–, sessions musicals a càrrec de punxadiscos amb cara i ulls –com gent de la banda Mujeres– i monòlegs amb humoristes emergents com La Torrón o Edu Millet.
No tenim pretensions d'alta cultura, sinó d'arrelar al barri
"Fem activitats un parell de cops a la setmana, perquè no volem sobresaturar el barri", precisa en Guillem Serra, el programador de Casa Sidral. Podrien haver muntat una cosa exquisida i elitista, però fan activitats de cultura de proximitat: "No tenim pretensions d'alta cultura, només es tracta de fer que s'hi respiri cultura i arrelar-nos en l'entorn. Tots tenim un perfil de militància cultural, però si muntéssim un bar de mods o de psicodèlia seria molt excloent amb els veïns", diu. Podeu consultar la programació mensual al seu Instagram. Al pis de dalt acaben d'inaugurar un co-working dirigit "a professionals de perfil creatiu", diu Asensio.
Casa Sidral és al Farró, un veïnat amb una identitat molt marcada, i la carta de menjar i beure és d'allò més arreglada, però també molt popular. Canyes de tirador a dos euros! I canya de cervesa artesana a 2,50. I també tot un exèrcit de petits plaers per a l'hora del vermut –seitons, sardina fumada, barrejat de musclos, xips, olives i piparra...– i també taules de formatges i d'embotits (porc de Cal Rovira i porc ibèric, chicharrón de Cadis...) a preus molt raonables, així com entrepans planxats com el d'escalivada amb anxova, tots a sis euros. Per beure, vins naturals –a copes o no, i també a preus de barri i no pas d'Eixample– i sidra de Girona.
