[title]
Els ‘listening bars’ han arribat a Barcelona… per quedar-s’hi? No sabem si l’arrauxat caràcter mediterrani és tan compatible com els d'altres latituds amb l’experiència musical que proposen els sistemes d’altíssima fidelitat –increïblement nítids, càlids i immersius– dels bars d’audiòfils, però ja els tenim aquí. Penseu en una experiència auditiva exquisida i reposada que s’ha convertit en una de les tendències d’aquest 2024 a diverses ciutats del món segons Time Out internacional. Una mica la diferència entre beure vi al bar Pepe de la cantonada o en una vinateria especialitzada.
El fet és que ja n'hi ha dos de boníssims amb programacions regulars: el Curtis Audiophile Cafe, que existeix des del novembre de 2018 al carrer Mallorca, 186 i l’Oblicuo Hi-Fi Bar, obert fa només un parell de mesos a Riera de Sant Miquel, 59. A més, des de fa un temps, a Barcelona també se celebren les festes per audiòfils Cloud 9 Sound System, inspirades en les vetllades The Loft de David Mancuso a Nova York. La que ve és el 10 de febrer a La Nau, amb la saviesa vinílica del gran Victor Kiswell als plats.
Bars d’audiòfils, hi-fi bars, listening bars… o ‘jazz kissa’?
L’origen dels ‘listening bars’ el trobem al Japó, a la dècada dels 1920. En aquell moment era car i complicat que els aficionats nipons poguessin aconseguir discos de jazz americans, de manera que els melòmans anaven a sentir els pocs que arribaven als ‘jazz kissa’. Els problemes d’espai als petits apartaments de Tòquio o la impossibilitat de tenir bons equips d’alta fidelitat també va fer que es popularitzessin aquests petits bars o cafeteries on podies anar a delectar-te amb el simple plaer de l’escolta.
L’Arnau Sabaté és col·leccionista i boig de la música: “només hi ha una cosa amb la qual em gasto diners, discos”, diu. “El Japó és la meca dels discos, qualsevol col·leccionista o hi ha anat o hi vol anar”. I ell hi ha estat, esclar. A Barcelona, ha punxat al Curtis, però també al Brilliant Corners de Londres. “Al Japó hi ha més matisos –diu– és un tema cultural, hi van a beure te i a escoltar música; probablement, aquí té un element més socialitzador i allà, en canvi, és més per estar amb un mateix”.
El Japó és la meca dels discos, qualsevol col·leccionista o hi ha anat o hi vol anar
Però no patiu, si voleu tenir una idea de com són els ‘listening bars’ japonesos i ara mateix no teniu temps ni diners per enfilar-vos a l’avió, podeu empassar-vos aquests petits documentals de Resident Advisor que va patrocinar la cervesa d’Osaka Asahi on ens deixen entrar a locals “amagats” de Tòquio com el SHeLTeR i el Bridge, però també al famós Brilliant Corners de Londres, el Doka d’Amsterdam i fins i tot al Curtis de Barcelona. També veureu com és el Nica de la Casa Bonay, el primer ‘listening bar’ que hi va haver a la ciutat, però ara ja sense programació regular.
Estratègies obliqües
El més nou és l’Oblicuo Hi-Fi Bar. Situat a la Riera de Sant Miquel 59 de Gràcia, és un bar amb un disseny exquisit i un sistema de so dissenyat pel mestre Giorgio Di Salvo, que ha treballat amb Travis Scott, entre d’altres. Ivanmaria Vele i Dobrochna Giedwidz són els artífexs d’un local inspirat en les 'Oblique strategies', les estratègies creatives ideades per Brian Eno i Peter Schmidt que va fer servir, entre d’altres, David Bowie. En un ambient íntim i perfectament insonoritzat per garantir l’experiència sonora perfecta, a l’Oblicuo entres i et trobes una barra de vins naturals i una altra de còctels. “Tenim vins naturals perquè no ens agraden els mals de cap”, diu Vele, originari de Nàpols.
L’alta fidelitat és viure una experiència amb el so, no contra el so
La música tampoc ha de fer venir mal de cap, al contrari. “L’alta fidelitat és viure una experiència amb el so, no contra el so”, afegeix. I és veritat. En un ‘listening bar’ no has de cridar per sentir-te. S’aixeca, apuja el volum al màxim i ens sentim perfectament sense cridar. A més, la música no ha d’estar massa forta, la nitidesa del sistema de so garanteix que les converses no hagin de lluitar amb el que surt dels altaveus. I que no passi allò de com més forta està la música més cridem i com més cridem més alta hem de posar la música.
Però un bar d’audiòfils no és només un sistema de so excel·lent, sinó que tots els elements han d’estar alineats amb l’experiència sonora. En el cas de l’Oblicuo, tot, des dels sofàs a les formes i el revestiment de les parets, ha estat dissenyat expressament perquè l’acústica sigui exquisida. I una sorpresa: quan vagis al lavabo… sentiràs música clàssica.
Òbviament, tenen programació de DJ (obren de dimarts a dijous de 19 a 1 h i dissabtes i diumenges de 19 a 3 h), i no és casualitat que el primer a punxar-hi fos el parisenc Victor Kiswell, un dels aconseguidors de rare grooves més importants del moment, que des de fa un temps ha instal·lat la seva botiga a casa seva del barri Gòtic.
Curtis, parlem de fidelitat
El Curtis Audiophile Cafe el trobareu al carrer Mallorca 196, a l’Esquerra de l’Eixample. El seu responsable és el Guille de Juan, que té com a soci Salva Torras de Salvadiscos, una associació cultural amb un local al Poble-sec (Plaça de Santa Madrona, 4) que funciona com una mena de club privat per a amants dels vinils, principalment de segona mà. El Curtis “no és un ‘jazz kissa’ japonès –diu De Juan–, ja entenem que això és un país mediterrani i que la gent parla, però alguna vegada (molt poques) ha hagut de recordar que el Curtis és “un ‘listening bar’, no un ‘shouting bar’”.
Així que ja ho sabeu: al Curtis s’hi pot parlar i fins i tot ballar, però els protagonistes són els discos i la música que contenen. “Per mi, ‘audiòfil’ és que en comptes de gastar-te els diners amb l’interiorisme, te’ls gastis en fer que el local soni bé”, diu De Juan, que programa un DJ diferent cada dia de la setmana, excepte els dimarts i dimecres, que punxa ell (entre setmana obre de 18 a 1 h i divendres i dissabtes, de 18 a 3 h, és a dir, horari de bar musical).
“L’alta fidelitat és l’experiència d’escolta d’una font d’alta qualitat, amb uns equips de so que la reprodueixin de la manera més fidel possible a com va ser gravada i a la intenció del músic a l’hora de gravar-la”, resumeix De Juan quan li preguntem què vol dir ‘alta fidelitat’. “Són equips que no li afegeixen ni brillantor, ni greus, que és el que es busca en una discoteca per fer moure els cossos en una pista de ball”, afegeix.
Al Curtis també hi tenen carta de còctels, s’hi pot picar alguna cosa i també hi tenen discos a la venda, amb Tropikon com a proveïdor de la tria que fa De Juan. Els vinils s’exposen en unes vitrines de metacrilat perquè no es facin malbé i són sempre discos nous, generalment de música negra, tot i que també tenen “reedicions de discos que ens agraden”).
Amb aquesta oferta –ja sigui el Curtis, l’Oblicuo o les festes Cloud 9–, Barcelona ja està preparada per experimentar la febre audiòfila que existeix al Japó des de fa un segle i que en altres ciutats europees i dels Estats Units ja és vibrant. Ara tot dependrà, com diu Sabaté, de si ho sabrem apreciar: l’alta fidelitat “és com el bon vi”, hi ha gent que nota la diferència i d’altra a la qual qualsevol cosa ja li està bé.
View this post on Instagram
