[title]
El vuitè episodi d’Oracles, el pòdcast sobre el futur que de Time Out i Casa SEAT, vol endinsar-se en el món de l’arquitectura i, a Catalunya, això fa que sigui inevitable entrevistar a la Núria Moliner. Arquitecta de formació, va decidir no dedicar-se a la construcció d’habitatges i, en canvi, va escollir el camí de la divulgació i comunicació sobre aquesta disciplina. Moliner és presentadora del programa ‘Animals Arquitectes’ de 3CAT i també va liderar ‘Escala Humana’, a La 1. En aquests formats explora temes sobre l’habitatge i l’arquitectura com la importància dels balcons, la història darrere les tribunes envidriades de l’Eixample o dels materials sostenibles amb els quals es poden fer edificis de tota mena.
I és que l’arquitectura es relaciona amb mil temes que ens interpel·len. Un dels més evidents és el canvi climàtic, que té molt a veure amb els materials que construeixen els nostres pisos: “Si formigó, si fos un territori del món, seria el 3r en emissió de CO₂,” explica la nostra convidada. Per això Núria Moliner reivindica l’ús de materials naturals com la fusta, que s’està aplicant en construccions de la nostra ciutat com l’habitatge cooperatiu La Balma, a Sant Martí, que a part de ser sostenible és una mostra d’èxit d’aquest nou model, que “no és ni lloguer ni propietat” i que permet imaginar una nova manera d’entendre les llars on vivim.
En aquest episodi, l’Ana Polo acompanya la Núria Moliner i la presentadora per un viatge al passat on, per exemple, a TV3 es dedicava un programa a ensenyar anuncis de pisos i cases en venda. Un altre dels clips recuperats té a veure amb Núria Feliu, la “tieta de Catalunya” a qui el Palau Robert dedica una exposició comissariada per Òscar Dalmau. Descobrim que a la Feliu li agradaven els “espais oberts” i, mentre la cantant mostra al periodista Julià Peiró, Moliner explica que s’està treballant per recuperar aquest format de ‘house tour’ a la televisió pública.
La conversa amb la Núria Moliner dona peu a preguntar-nos sobre per què volem seguir vivint en ciutats, malgrat les seves problemàtiques, o a fantasiejar sobre com seria la nostra llar ideal si poguéssim fer una carta als Reis. El resultat és un programa crític amb el model d’habitatge actual, però optimista de cara els anys que venen, on les ciutats seran cada vegada més verdes i adaptades al vianant i els habitatges més sostenibles, i tant de bo, més assequibles per a tothom.
