[title]
Que siguem un país petit no vol dir que no hàgim de superar grans distàncies mentals en una separació de setanta quilòmetres. Catalunya té dos grans pols irradiadors de cofoisme i de mirar-se el melic (i els dos són assimilables a la fantasia èpica). Un és Barcelona capital, esclar. L'altre és el mitificat nord-est, la comarca dels feliços hòbbits de l'Empordà i dels orgullosos Primers Homes de la Girona de 'Joc de Trons'. Barcelona és Mordor pels del nord, un indret on només van quan no els queda més remei (o volen menjar un 'pad thai' decent). Passem revista a certes diferències que, encara avui, fan entrar el 'natural-born' barceloní en un marc mental de confusió, i que quan trepitja l'Empordà fa que es pregunti coses com...
1. Per què dels bunyols en diuen brunyols? Perquè no són la mateixa cosa! Un brunyol de l'Empordà és un dolç que requereix certa complexitat i porta matafaluga, anís i sovint garnatxa: és contundent, dens i aromàtic, i al tercer dia el pots sucar en el cafè amb llet i revifa. Un bunyol de vent és quelcom farcit de res –el nom no enganya– que va a preu d'or i l'endemà té la textura d'un prepuci de gat dissecat. Sentit a una fleca que comença per "Tu" i acaba en "is", una iaia: "Posi'm bunyols de vent. Quants? Jo què sé, pocs, vuit. Que al preu de pes sembla que en lloc de vent portin plom". Una cosa mal feta és un bunyol, mai un brunyol.
2. A quina hora surten els animals? Aquesta és bona. Es veu que el turista barceloní, quan passeja pel Parc Natural dels Aiguamolls, té una pregunta recurrent: demanar als treballadors del parc a quina hora hi ha desfilada d'animals, com si les llúdrigues, cigonyes o polles d'aigua (aquest darrer nom sol fer molta gràcia) sortissin a una hora estipulada per contracte. Doncs la veritat és que si voleu veure animals en semicaptivitat, només heu de fer uns quants quilòmetres més amunt, a la reserva africana de Sijan (per un cop, podem dir que Àfrica comença més al nord).
3. La botifarra és de pagès? No, la botifarra és de porc, i els ous de gallina.
4. Per què em claven als restaurants de Barcelona i aquí no? N'estàs segur, que no et claven? El relat al voltant del producte és el que fa que et sembli barat. Al poble de ma mare, al peu de l'Albera, hi ha un antre de graellada infame que té una terrassa preciosa, des de la qual es domina tot l'Empordà, i una carta amb noms de plats com 'el fricandó de la iaia' o 'la costellada del padrí Pepet'. Et claven 14 euros per un plat amb dues botifarres del súper, i el millor que té la cuina són les patates fregides, sent benèvol (això sí, és sempre ple de francesos i barcelonins lloant l'autenticitat i el nivell del menjar i el producte).
5. Per què tothom va en bicicleta, a Girona? Perquè Lance Armstrong hi va viure una temporada. I que el ciclista número u del món s'hi hagués establert, va fer que avui un cada deu visitants que pernocten a Girona ho faci per activitats relacionades directament amb el turisme ciclista. Hi ha bars de ciclistes i hotels per a ciclistes. Que li hagin retirat totes les medalles a Armstrong per dopatge no ha minvat la fal·lera cicloturística. Fans d'un esport on totes les patums han acabat més dopades que Sid Vicious (Pantani, Armstrong, Ullrich...), ¿no trobeu que el següent pas lògic seria el narcoturisme?
6. Per què tots els pobles comencen per Vila? Vilamacolum, Vila-sacra, Vilabertran, Vilafant, Vilanant, Vilajoan... Què els passa, a aquests empordanesos? Doncs que l'Empordà va ser un dels llocs més romanitzats de tota Europa Occidental: van ser la primera terra catalana que va rebre els romans, i esclar, els topònims més antics són els que s'han mantingut (on vegis "vila", pots donar per fet que hi havia la masia d'un romà ric jubilat, una mica com passa ara amb els francesos al Cap de Creus). Deu ser per això que a l'estiu se'ns omple de bàrbars i vàndals.
7. Per què tots els pobles estan tan junts? Ets un upperdiagonalero/eixamplista/ravalero molt espavilat! L'Alt Empordà és la comarca amb més pobles de Catalunya! 61 pobles en 1273 km2 de terreny. I per què? Doncs perquè és un lloc molt bonic (tu diries 'quemaco') i a la gent li agrada viure-hi (els qui s'ho poden permetre.) O anar-hi a fer el dominguero (en argot català correcte 'arrencafarigoles', passa-ho).
NO T'HO PERDIS: Els pobles més bonics de Girona
