[category]
[title]
Mikel Adán Tolosa presenta a l’espai Rampa del Centre d’Art La Capella Perquè m’agrada viure aquí, un conjunt d’escultures florals fetes de mantega que qüestionen quina influència exerceix el material en la representació. Aquesta exposició gratuïta es pot visitar fins el 5 de juliol.
El projecte té l’origen en un episodi menor de la biografia artística de l’escultor Manolo Hugué (1872-1945). Durant els seus anys de joventut, Hugué va fer una sèrie d’escultures, avui desaparegudes, fetes amb mantega i que, de fet, van ser exposades com a reclam publicitari d’una mantegueria.
El plantejament inicial és, en aparença, fer conviure dues materialitats contràries: la de la pedra i la de la mantega. D’una banda, la pedra, com el fang o el bronze, és un material que pertany als llenguatges clàssics de l’escultura i que, en treballar-lo, obliga a prendre en consideració qüestions inherents com ara el pes o la gravetat. D'altra banda, la mantega introdueix la fragilitat i el caràcter efímer.
Els models dels quals parteix Mikel Adán Tolosa per desenvolupar cadascuna de les peces són exemplars d’espècies del territori català que, a través de la mantega, expressen un desig de permanència i, alhora, una natura caduca. Si a tu també t'interessen les diferents espècies de la natura, pots anar a buscar-les als pobles més bonics de Catalunya.
Qui és Mikel Adán Tolosa?
Mikel Adán Tolosa (Caldes de Montbui, 1998) centra la seva obra a fer visibles les relacions materials que sorgeixen durant el procés escultòric. Entén l’escultor com un subjecte capaç d’alterar o definir una forma final que sempre està en canvi constant.
Ver esta publicación en Instagram
Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i en Tècniques Escultòriques per l’Escola Massana, ha fet exposicions individuals a la sala d’exposicions La Granja (2025) i a Dilalica (2025). També ha participat en mostres col·lectives en espais com 200cent (2025), Halfhouse (2024), la Sala d’Art Jove (2024) i FOC (2022).
A més, ha presentat, juntament amb la ballarina i coreògrafa Irene Rojo, la performance 'Carne y piedra', amb la qual va rebre el Premi Art Jove Creació l’any 2024, a La Caldera i a la School for Contemporary Dance (P.A.R.T.S., Brussel·les).