Les millors exposicions de Barcelona

Què se n’espera, de l’obra d’un artista? Quin és el seu paper en la societat? 'A sense of wonder', comissariada per David Santaeulària, aplega els projectes més recents de Carles Congost: vuit vídeos realitzats al llarg de la darrera dècada. L'artista té l’habilitat de parlar de la nostra vida, del que ens resulta més proper, sense gaires estridències, però amb humor i, a vegades, també amb sorna. La seva proposta interpel·la i emociona a parts iguals.

L'edició 25 del Sónar ve plena de sorpreses. Una d'elles és aquesta exposició de l'imaginari visual dels pòsters, flyers i videos que han format part de les diferents edicions del festival. Sergio Caballero, un dels tres directors del Sónar juntament amb Ricard Robles i Enric Palau, n'ha estat l'autor des dels inicis del festival el 1994. El resultat, un món tenebrós i explosiu que condensa l'esperit transgressor del festival.

Picasso fou el primer artista de renom internacional criat a Barcelona. Ferran Adrià és, de moment, el darrer. L’un ens ofereix una llaminera, prolixa exposició; l’altre ens convida a les postres. Com que la mostra és de visita obligada, us donaré alguns consells: oi que quan aneu al restaurant no us mengeu la carta sencera? Doncs haureu d’aparcar l’afany golafre. Si us voleu encaterinar amb alguna de les obres mestres vingudes expressament de París o pertanyents als fons dels descendents de l’artista –en especial, les del període cubista–, feu-ho.

Sou fans de 'Cuarto milenio'? Trobeu irresistiblement estètics els tests per a daltònics? Passeu dels porros però us encanta l’ayahuasca? Doncs 'La llum negra' és la vostra exposició! Us podeu prendre aquesta exhaustiva mostra com el que resa el seu subtítol –'Tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta'– o bé recórrer els passadissos del CCCB com si fóssiu en un supermercat d’art esotèric, psicodèlic, alter-antropològic i altament contracultural.

Exposició individual de Domènec (Mataró, 1962), que planteja un recorregut pel seu treball, des de finals dels anys noranta fins a l'actualitat, i inclou nous projectes. A partir de diferents edificis o monuments emblemàtics de la modernitat, Domènec analitza les propostes del moviment modern i el seu llegat en la contemporaneïtat, utilitzant com a suport de la seva recerca projectes in situ, instal·lacions, maquetes, fotografies, workshops, seminaris i vídeos.

L’art s’ha convertit en artweet, “un artefacte concebut pel pensament neoliberal destinat a públics estupiditzats”. Així, amb un torrent de vehemència, m’explica el sempre apassionant Ferran García Sevilla –69 anys, cap rapat i cos de culturista– les seves darreres evolucions estètiques. Unes evolucions que recorden l’etern retorn nietzschià. El resultat el podem veure a la mostra 'Tríptic de la guerra. Pàgines simples et alia', a la galeria RocioSantaCruz. Aviso, el monotema, el màxim interès de García Sevilla és el poder. I tot gira al seu entorn.

Mostra dedicada a Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998), un dels fotògrafs de referència del nostre país. La mostra es proposa reivindicar i redescobrir la prolífica trajectòria de Miserachs a través d'una selecció d'imatges del seu arxiu fent un recorregut pel temps que li va tocar viure a través del seu estil, els seus interessos íntims, els reportatges i els retrats lligats a la història de la segona meitat del segle XX, els gèneres i les diverses aplicacions de la fotografia, les tècniques i, sobretot, l'evolució d'una mirada compromesa i reflexiva, sempre de complicitat amb el públic més que no pas amb el tema.

Exposició que incideix en la figura de Pere Portabella, un dels cineastes i activistes polítics més destacats del país. Ideada i dirigida pel mateix Portabella i Antoni Vila Casas, la mostra s’articula a través de diferents àmbits que analitzen la figura de Portabella des d’òptiques diferents.