Les millors exposicions de Barcelona

Sota el paraigua 'Feminismes!' es presenten dues exposicions: 'L'Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena' i 'Coreografies del gènere'. La primera mostra presenta 200 obres d'artistes d'Europa, Amèrica del Nord i del Sud i Àsia que contribuirien a rescriure la història de l'art; a casa nostra això ho van fer possible noms com Pilar Aymerich, Mari Chordà, Angels Ribé, Eugènia Balcells i Esther Ferrer, entre d'altres. La segona mostra posa el focus en els relats actuals, a partir d'una quinzena d'obres: el concepte feminisme s'ha ampliat en els darrers 50 anys, amb el concepte 'gènere' com a protagonista.

Recorregut de quatre dècades per l'obra d'Oriol Maspons, renovador del llenguatge fotogràfic a través del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. El 61 crearia un dels estudis més trencadors del país, de la ma de Julio Ubiña i va treballar per diferents publicacions ('La Gaceta Ilustrada', 'Paris Match', 'Elle'), i va publicar gran quantitat de llibres. Reconegut inconformista i provocador, Maspons va ser un dels artífexs de la 'gauche divine'.

Fa poc més de cent anys, la màxima abstracció de Malèvitx, representada en l'obra 'Quadrat negre sobre fons blanc', va obrir la caixa dels trons. Des de llavors, al llarg del segle XX, es va anunciar de manera recurrent la mort i desaparició de la pintura. Quan vam despertar de la lletania de mals presagis, però, la pintura encara era aquí. A partir dels vuitanta, va ressorgir de les seves pròpies cendres per reivindicar-se com un mitjà capaç de renovar-se i hibridar-se amb altres disciplines: es va metamorfosar i va prendre noves formes més enllà del llenç, tot superant la geometria del bastidor. El CaixaForum ha bussejat en els fons de la seva col·lecció, integrada per més d'un miler de peces de les quals gairebé la meitat són obra pictòrica, per demostrar i celebrar amb una exposició la vigència i evolució de la pintura contemporània durant els darrers trenta anys. 'La pintura. Un repte permanent' recorre les diferents mutacions d'aquesta expressió artística, posant especial èmfasi en l'abstracció, la matèria i la pintura expandida. De l'imponent 'Curved plane', de Robert Mangold, a les teles doblegades, d'Ángela de la Cruz, passant per la monocromia amb bitllets de banc triturats d'Ignasi Aballí o la gran instal·lació amb tota mena de materials i textures de Jessica Stockholder. La projecció 'Au revoir', de Michael Snow, us deixarà clavats a la cadira. Sobre tela, escultura, fotografia, collage, vídeo o performance, la pintura hi és, i està més viva que mai!

El Born Centre Cultural presenta aquesta exposició dedicada a l’artista valencià Josep Renau (1907-1982), la més gran fins ara feta a Catalunya. Pintor, cartellista, muralista, Renau és una figura cabdal de l’art combatiu i clau en la introducció de les noves avantguardes a Espanya. L’obra d’aquest polifacètic artista està marcada per un llenguatge innovador i l'ús audaç del fotomuntatge.   

Exposició que recorre els deu últims anys de producció de l'artista contemporani britànic i fotògraf Richard Learoyd. Les seves fotografies en color i blanc i negre són resultat d'un procés artesanal amb una càmera fosca construïda pel mateix. La seva obra, que enfonsa les seves arrels en el passat, té múltiples referències a la història de la pintura, tant pels temes com per la tècnica.

Entre moltes altres coses, Picasso és una mena de figura paterna pels artistes que han arribat després. Va obrir portes creatives, va descobrir noves sendes estètiques i temàtiques; va tornar als clàssics i va recuperar éssers mitològics i rituals ancestrals mentre es projectava en les avantguardes. Després de tot, Picasso, l’artista més prolífic i polifacètic del segle XX, ha estat consagrat com un lloc comú o punt de partida per a unes quantes generacions. Com a tots els pares se’l pot venerar, emular, honorar, criticar i, seguint Freud, també repudiar o, fins i tot, matar. El 2014 el Museu Picasso va acollir l’exposició 'Post Picasso: reaccions contemporànies', on s’explorava com el pintor ha estat font d’inspiració per a d’altres. 'En el nom del pare' revisita de nou el llegat picassià a partir del treball d’una desena d’artistes que s’enfronten, indaguen o qüestionen, a través de pràctiques i llenguatges diversos, l’herència rebuda. Es tracta d’una mostra desigual que obliga a transitar per diferents espais del museu. De la marca Picasso, que ressalten Elo Vega i Rogelio López Cuenca, a la pintura de Miquel Barceló per al cartell de la darrera 'corrida' celebrada a la Monumental, tot passant per l’obra 'Guernica. Picasso comunista', de Daniel G. Andújar, en la qual s’exposen els informes que l’FBI va elaborar quan l’artista es va afiliar al Partit Comunista. Com a corol·lari, entre les sales de la col·lecció, destaca el vídeo de la performance 'Compassos, silencis i ll

La fotògrafa i artista Hannah Collins (Londres, 1956) presenta un projecte que posa el focus en la figura de l’arquitecte egipci Hassan Fathy (1900-1989). A través d'una sèrie de fotografies, ja siguin muntades en una seqüència i projectades com un film, ja siguin presentades en grans formats, Fathy emergeix com l’espectre d’un llegat modern vernacular oblidat.

Exposició que mostra la influència de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí en l'obra de Joan Miró a través del conjunt de gravats 'Sèrie Gaudí', 21 peces de diverses mides protagonitzades per personatges fantàstics amb les quals Miró li va retre homenatge a mitjans dels anys setanta. L'exposició es completa amb una sèrie de fotografies de Joaquim Gomis (Barcelona, 1902-1991), destacat fotògraf i amic de Joan Miró.

El Centre Pompidou de París va acollir el 2018 una retrospectiva d'Isaki Lacuesta, comissariada per Sylvie Pras i coordinada per Judith Revault. En aquesta exposició es van presentar dues noves instal·lacions, 'Les imatges eco' i 'Els films dobles' que recreaven imatges sorgides tant  de creacions anteriors com de noves filmacions en diversos indrets del món. Les dues videoinstal·lacions estrenades a París es presenten ara a Barcelona formant part d'aquesta exposició al Santa Mònica, que incorpora dues obres més, la videoinstal·lació 'La tercera cara de la Lluna' (que Lacuesta va crear especialment per a la capella de Sant Nicolau, al Bòlit de Girona, en col·laboració amb l'escultor gironí Pep Admetlla i que ara s’adapta a l’espai d'Arts Santa Mònica), i una obra nova la qual s’estrena a l’Arts Santa Mònica: 'L’acusat'.

La mostra 'La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980' repassa les diferents tendències de poesia experimental que van recórrer Europa i Amèrica a la segona meitat del segle XX, quan pren forma el llenguatge poètic de Joan Brossa. La proposta coincideix amb el centenari del naixament de l'artista i vol contextualitzar la seva obra, posant-lo en òrbita amb els altres noms que van eixamplar l'expressió poètica, com Eugen Gomringer, Marcel Broodthaers, Felipe Bosso, Amanada Berenguer, Josep Iglésias del Marquet, etc. Comissariada per Eduard Escoffet, es tracta d'una exposició ambiciosa per la cronologia i espai que recorre, i la quantitat de documentació reunida, prop de 200 peces entre obra original, discos, pòsters, postals que van emprar el llenguatge de la comunicació de masses per fer poesia.