Les millors exposicions de Barcelona

Intervenció del pintor i artista català Oriol Vilapuig a partir de la descoberta de les piques baptismals i d’oli a les esglésies de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà. El relat sorgeix a partir de la tècnica del 'frottage', un procediment que permet que les imatges apareguin per contacte, donant així visibilitat als baixos relleus esculpits a les piques. El projecte es presenta a les sales del romànic del MNAC i dialoga amb un muntatge visual d'imatges projectades procedents d'arxius i publicacions, un atles visual inabordable que dilueix o reforça el que passa 'entre imatges', i una publicació especial que recull totes les imatges.

William Klein (Nova York, 1928) és una de les figures clau de la fotografia universal del segle XX. El seu esperit obert, transgressor i la seva naturalesa artística, aliena a les regles i a la tradició, el van convertir en un dels principals renovadors de la fotografia del seu temps. Grans formats, enquadraments arriscats, el gra marcat de la fotografia, el sentit arquitectònic i una visió humana de gran impacte són, possiblement, alguns dels trets característics fonamentals de la seva obra. A partir del 15 de juliol, La Pedrera acull al voltant de 200 obres del fotògraf americà per endinsar-se en el seu món artístic a través d’aquesta primera exposició retrospectiva que se celebra a Barcelona. 

Exposició de l'artista índia Nalini Malani, guardonada amb el Premi Joan Miró 2019. La seva trajectòria artística, que s'inicia amb el dibuix anatòmic i botànic, està marcada pel pensament feminista, la denúncia i condemna de la violència cap als més vulnerables, la injustícia global i la crisi climàtica. La iconografia de Malani, particular i bellíssima, beu de la mitologia antiga, connecta la tradició local amb l'universal, és una simbiosi entre Orient i Occident, i hi destaquen personatges com la profetessa Cassandra. L'exposició recull dibuixos, instal·lacions i animacions, a més de citacions de les lectures que inspiren l'artista.

El Museu Picasso ha recuperat 'Jamais', el gramòfon d'Óscar Domínguez que va causar sensació a l'Exposition internationale du surréalisme de París el 1938. L'objecte  es presenta restaurat –conserva el motor original i torna a girar– i s'acompanya de documents que proven la rellevància que va tenir el gramòfon Pathé transformat en objecte eròtic i hipnòtic.

L'exposició connecta les figures de Josefa Tolrà i Joan Brossa i explora la relació creativa entre la mèdium i el poeta, que sentien admiració l'un per l'altre: Brossa va adquirir tres dibuixos de Tolrà (avui al MACBA) i va parlar de la fascinació cap a l'artista en un documental. Ella va dir a Brossa: "Tu, noiet, estàs al costat de Déu. Però hi estàs d'esquena...". La mostra, comissariada per Pilar Bonet i Sandra Martínez, es distribueix en diferents àmbits: El més enllà, i el paper que va tenir la veu i l'univers sobrenatural en la trajectòria dels dos artistes; L'Univers, amb referències a les cartografies i viatges d'anada i tornada; i La utopia, o l'espai per a la llibertat, amb evocacions al folklore, la pàtria, i la fraternitat.