Les millors exposicions de Barcelona

Primera retrospectiva realitzada en el context espanyol de Barbara Hammer (Los Angeles, 1939 - Nova York, 2019), una de les autores més influents del cinema experimental i activista nord-americana, pionera a explorar políticament la vida i la sexualitat lesbiana i el significat de la mort, així com les històries personals i col·lectives dels qui pateixen la marginació social. L'exposició descobreix un treball de cinc dècades, amb 83 pel·lícules (films entre curtmetratges i de llarga durada, experimentals o més documentals), a més d’una enorme producció de collages, dibuixos, performances, fotografies i instal·lacions.

Exposició de l'artista índia Nalini Malani, guardonada amb el Premi Joan Miró 2019. La seva trajectòria artística, que s'inicia amb el dibuix anatòmic i botànic, està marcada pel pensament feminista, la denúncia i condemna de la violència cap als més vulnerables, la injustícia global i la crisi climàtica. La iconografia de Malani, particular i bellíssima, beu de la mitologia antiga, connecta la tradició local amb l'universal, és una simbiosi entre Orient i Occident, i hi destaquen personatges com la profetessa Cassandra. L'exposició recull dibuixos, instal·lacions i animacions, a més de citacions de les lectures que inspiren l'artista.

El Museu Picasso ha recuperat 'Jamais', el gramòfon d'Óscar Domínguez que va causar sensació a l'Exposition internationale du surréalisme de París el 1938. L'objecte  es presenta restaurat –conserva el motor original i torna a girar– i s'acompanya de documents que proven la rellevància que va tenir el gramòfon Pathé transformat en objecte eròtic i hipnòtic.

Intervenció del pintor i artista català Oriol Vilapuig a partir de la descoberta de les piques baptismals i d’oli a les esglésies de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà. El relat sorgeix a partir de la tècnica del 'frottage', un procediment que permet que les imatges apareguin per contacte, donant així visibilitat als baixos relleus esculpits a les piques. El projecte es presenta a les sales del romànic del MNAC i dialoga amb un muntatge visual d'imatges projectades procedents d'arxius i publicacions, un atles visual inabordable que dilueix o reforça el que passa 'entre imatges', i una publicació especial que recull totes les imatges.

Primera mostra individual de l'artista grec Takis (Panagiotis Vassilakis, 1925-2019) a Barcelona. Va ser pioner en la creació de noves formes artístiques utilitzant les energies que ens envolten, com el magnetisme o l'electricitat i aspirava a fer l'energia visible: "M'agradaria fer visible aquest món invisible, incolor, no sensual i nu que no ens pot irritar la vista, el gust ni el sexe", deia l'artista. Les seves escultures-enginy es despleguen per les sales del museu en una exposició silenciosa i contemplativa.

L'exposició connecta les figures de Josefa Tolrà i Joan Brossa i explora la relació creativa entre la mèdium i el poeta, que sentien admiració l'un per l'altre: Brossa va adquirir tres dibuixos de Tolrà (avui al MACBA) i va parlar de la fascinació cap a l'artista en un documental. Ella va dir a Brossa: "Tu, noiet, estàs al costat de Déu. Però hi estàs d'esquena...". La mostra, comissariada per Pilar Bonet i Sandra Martínez, es distribueix en diferents àmbits: El més enllà, i el paper que va tenir la veu i l'univers sobrenatural en la trajectòria dels dos artistes; L'Univers, amb referències a les cartografies i viatges d'anada i tornada; i La utopia, o l'espai per a la llibertat, amb evocacions al folklore, la pàtria, i la fraternitat.    

Exposició al voltant del fotògraf japonès Daido Moriyama, guardonat el 2019 amb el prestigiós premi Hasselblad. Es tracta d'un dels fotògrafs més reconeguts del Japó, elogiat per l'enfocament radical dels seus temes i per l'aproximació a la disciplina. 'A Diary' repassa les cinc dècades de carrera de Moriyama, qui va captar la vida a la ciutat i el caos de l'existència quotidiana amb un llenguatge a cavall entre l'il·lusori i el real. 

La mostra fa un viatge als orígens dels videojocs, n'analitza el llenguatge i posa en valor l'impacte que han tingut tant en la cultura popular digital com en l'art i en la societat. 'Gameplay' reivindica que el videojoc és cultura, analitza les connexions amb el cinema i la literatura, i reivindicar que malgrat les ombres, és una eina per difondre valors socials més justos i igualitaris. Hi ha espai per a la nostàlgia, amb les primeres consoles, grans personatges i jocs emblemàtics, però també per al descobriment de noms i moviments (Mary Flanagan, Harun Farocki, Mónica Rikic, Blast Theory, Roc Herms) que fan avançar l'univers videojoc, així com els diferents dispositius que ens han convertit en una societat videoludificada (telèfons, youtubers i 'e-sports'). Els 28 espais 'jugables' han estat substituïts per presentacions audiovisuals, d'acord amb les normatives sanitàries. 

William Klein (Nova York, 1928) és una de les figures clau de la fotografia universal del segle XX. El seu esperit obert, transgressor i la seva naturalesa artística, aliena a les regles i a la tradició, el van convertir en un dels principals renovadors de la fotografia del seu temps. Grans formats, enquadraments arriscats, el gra marcat de la fotografia, el sentit arquitectònic i una visió humana de gran impacte són, possiblement, alguns dels trets característics fonamentals de la seva obra. A partir del 15 de juliol, La Pedrera acull al voltant de 200 obres del fotògraf americà per endinsar-se en el seu món artístic a través d’aquesta primera exposició retrospectiva que se celebra a Barcelona. 

Jordi Mitjà, junt amb la directora Joana Hurtado, proposa una mirada actualitzada a la seva carrera en una mostra que recupera peces emblemàtiques i les fa dialogar amb obra nova, fetes seguint els processos que són habituals de l'artista, com la recuperació i la manipulació de tècniques, objectes i imatges. Coincidint amb la mostra, Mitjà ha reinflat la pedra que va crear per a l'estrena del Centre d'Art Contemporani al Canòdrom.

L’ombra del surrealisme és allargada i arriba fins a avui, esquitxant l’art i el disseny, també els objectes més quotidians. Així ho prova l'exposició 'Objectes de desig. Surrealisme i disseny'. L'exposició produïda pel Vitra Design Museum reuneix 285 peces (algunes procedents de la col·lecció de La Caixa) que fan evident l'intercanvi i influència del surrealisme i el disseny. "Volíem abordar una nova perspectiva del surrealisme, una idea que era present al moviment com la de fusionar vida i art, com va fer Duchamp amb el 'ready-made'", apunta Mateo Kries, comissari de la mostra i codirector del museu de Basilea. S’hi presenten obres d’històrics com Dalí, Man Ray, Le Corbusier, Lee Miller i Méret Oppenheim; dels dignes successors Carlo Mollino i Piero Fornasetti; i dels contemporanis Gae Aulenti, Humberto i Fernando Campana i el col·lectiu Front Design, entre d'altres.