Les millors exposicions de Barcelona

Jordi Mitjà, junt amb la directora Joana Hurtado, proposa una mirada actualitzada a la seva carrera en una mostra que recupera peces emblemàtiques i les fa dialogar amb obra nova, fetes seguint els processos que són habituals de l'artista, com la recuperació i la manipulació de tècniques, objectes i imatges. Coincidint amb la mostra, Mitjà ha reinflat la pedra que va crear per a l'estrena del Centre d'Art Contemporani al Canòdrom.

Corria el 1965 i el fotògraf Carlos Pérez Siquier feia temps que es dedicava a retratar la vida i els habitants d'aquest suburbi, que durant anys va encisar artistes de tota mena i al qual Juan Goytisolo va dedicar un llibre, censurat fins als 80. Es tracta d'una fotografia humanista, influenciada pel cinema neorealista italià. Amb els anys, seduït per la riquesa cromàtica de l'entorn, Pérez Siquier es passa al color, i esdevé un pioner mundial en aquest àmbit.

Antoni Llena, pioner en l'art conceptual, s'ha capbussat a l'arxiu de dibuixos de la Fundació Miró per fer una selecció personal que abasta tots els períodes de l’obra de Joan Miró. El resultat és una selecció d'esbossos, apunts i dibuixos preparatoris que  es desplega a les sales de la col·lecció com una gran constel·lació mural plàstica. El minimalisme de Llena es troba amb les investigacions plàstiques de Miró.

Mostra que combina els gravats de l’artista venecià Giovanni Battista Piranesi i les enigmàtiques fotografies de l’argentí Humberto Rivas. Una proposta que reflexiona sobre la creació d’un món de ficció a partir d’espais reals i sobre l’obra de dos artistes que van trascendir el seu temps.

'En tres actes' és el tríptic expositiu amb què reobre la Fundació Suñol a Les Corts. La primera exposició del projecte, un comissariat a quatre mans amb Valentín Roma, recupera les obres mestres conegudes i respon a la següent qüestió: què fa immortal un artista i la seva obra, contemplant-la una vegada i una altra sense cansar-nos-en?

Primera mostra individual de l'artista grec Takis (Panagiotis Vassilakis, 1925-2019) a Barcelona, en un projecte coproduït pel Macba, la Tate Modern i el Museu d'Art Ciclàdic d'Atenes. Es tracta d'un pioner en la creació de noves formes artístiques utilitzant les energies que ens envolten, com el magnetisme o l'electricitat. Takis aspirava a fer l'energia visible: "M'agradaria fer visible aquest món invisible, incolor, no sensual i nu que no ens pot irritar la vista, el gust ni el sexe", deia l'artista.

Projecte 'site-specific' de l’artista català Ignasi Aballí per a la galeria Blueproject Foundation. Jugant amb el text i l'espai provoca un col·lapse entre paraula i imatge, entre allò definit i allò inexpressable. La instal·lació és una advertència i explicació, com un text de sala expandit.