Les millors exposicions de Barcelona

Bill Viola (Nueva York, 1951) és un dels referents del videoart, i un dels artistes més destacats a nivell internacional. A la tardor la Pedrera acull una retrospectiva de l'americà i els seus 40 anys d’ofici, des de obres com 'Reflecting pool' (1977-79) fins a l'actualitat, temps en què ha convertit la imatge en moviment en un canal d’expressió de les pulsions humanes universals.  

Auriculars a lloc, silenci absolut, com en un auditori abans de la funció, i la veu del director d'orquestra Josep Pons que ens dona la benvinguda a un viatge per quatre segles d'història i vuit ciutats europees, amb la banda sonora dels fragments d'òperes de Monteverdi (La coronació de Popea), Händel (Rinaldo), Mozart (Les noces de Figaro), Verdi (Nabucco), Wagner (Tannhäuser), Albéniz (Pepita Jiménez), Strauss (Salomé) i Xostakóvitx (Lady Macbeth). Això és 'Òpera. Passió, poder i política', exposició produïda pel Victoria & Albert Museum que obre temporada al Caixaforum. El format immersiu –les pistes sonores s'activen avançant per l'espai, com en l'exposició de David Bowie, també del V&A– és un dels trets distintius de la mostra. Un projecte que reuneix 300 peces, entre instruments, partitures i objectes d'època, indumentària, a més d’audiovisuals i obres d'art. Prenent com a referència l'òpera com a espectacle d'art total, sovint modern i trencador, l'exposició traça connexions amb el context polític, econòmic i social –ja ho insinua Pons, que l'òpera no és innocent. Capítol especial dedicat a Barcelona i Albéniz coincidint amb el 20è aniversari de la reobertura del Liceu, amb dues joies a la sala: el piano del compositor i la pintura de Ramon Casas de la llotja del teatre de la Rambla, que excepcionalment surt de La Rotonda del Cercle del Liceu.

L'espai del taller d'un mecànic es converteix en l’epicentre de la col·laboració entre els artistes Josep Maynou i Jordi Mitjà per a la seva proposta a Bombon. Recreant així una mena de taller mecànic invertit, on la feina consisteix en agafar materials desvaloritzats i recomposar-los en variacions imprevisibles, els artistes prenen el fenomen del tuning com a referència per intervenir-lo convertint l’espai en un laboratori no funcional. En una combinació improbable, Maynou i Mitjà agafen el taller de l’artista com a espai de transfiguració del rebuig: el taller es converteix en centre d’operacions i en espai performatiu d’un procés amb final obert...

Alex Katz, referent de la pintura figurativa, torna a Barcelona; en aquesta ocasió la galeria Alzueta mostra nou litografies de gran format del projecte inspirat en les noies Coca-Cola. L'obra de Katz és sinònim de línies senzilles i economia de gestos, de retrats i de paisatges. Aquí la figura femenina es retalla sobre un fons vermell intens; la felicitat que irradia el conjunt diu l'artista que li recorda la visió que tenia, quan era petit, dels quadres de Rembrandt.

Proposta expositiva que inclou dues exposicions en una. D'una banda, la mostra presenta el món de les terracotes de l’escultor, pintor i gravador català Aristides Maillol (Banyuls-sur-Mer 1861-1944), un autèntic laboratori de formes on es desplega el seu imaginari, des de les primerenques obres de 1899 fins a les més tardanes de 1937. De l’altra, l’exposició presenta les fotografies que Frank Horvat (Abbazia, 1928) va fer de les terracotes de Maillol, amb les quals ens proposa una lectura circular de cadascuna d'elles.

Exposició que suposa l’acte central de la commemoració del 30è aniversari de la galeria Mayoral, especialitzada en art modern i de postguerra amb obra dels representants de l’avantguarda espanyola. La mostra reuneix per primer cop una desena d’obres que es van exposar al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia del 1958, una fita que va ser clau en la difusió de l’art espanyol de postguerra. Les obres són dels artistes Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Rafael Canogar, Manolo Millares, Antonio Saura i Manuel Rivera, totes procedents d’importants col·leccions espanyoles i internacionals.

Sota el paraigua 'Feminismes!' es presenten dues exposicions: 'L'Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena' i 'Coreografies del gènere'. La primera mostra presenta 200 obres d'artistes d'Europa, Amèrica del Nord i del Sud i Àsia que contribuirien a rescriure la història de l'art; a casa nostra això ho van fer possible noms com Pilar Aymerich, Mari Chordà, Angels Ribé, Eugènia Balcells i Esther Ferrer, entre d'altres. La segona mostra posa el focus en els relats actuals, a partir d'una quinzena d'obres: el concepte feminisme s'ha ampliat en els darrers 50 anys, amb el concepte 'gènere' com a protagonista.

Recorregut de quatre dècades per l'obra d'Oriol Maspons, renovador del llenguatge fotogràfic a través del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. El 61 crearia un dels estudis més trencadors del país, de la ma de Julio Ubiña i va treballar per diferents publicacions ('La Gaceta Ilustrada', 'Paris Match', 'Elle'), i va publicar gran quantitat de llibres. Reconegut inconformista i provocador, Maspons va ser un dels artífexs de la 'gauche divine'.