Les millors exposicions de Barcelona

Nova ordenació de la Col·lecció del MACBA instal·lada a la primera planta de l'Edifici Meier. En aquesta ocasió, el museu ha apostat per un recorregut cronològic que s'inicia el 1929, amb l'Exposició Universal de Barcelona, i acaba a l'actualitat, amb obres que fan referència al mar i els seus efectes. En total, s'inclouen més de 190 obres i 165 documents de l'Arxiu per explicar els diferents moviments artístics que tenen lloc en aquest 'Segle breu', tal com el va anomenar l'historiador Eric Hobsbawm. Amb obres d'Anni Albert, Calder, Torres-García, Tàpies i Miró, Miralda, Rabascall, Eugènia Balcella, Esther Ferrer, Guerrilla Girls, Basquiat, Juan Muñoz i Allan Sekula, entre d'altres.

L'exposició de La Pedrera reuneix una àmplia i acurada selecció d’obres d’art contemporani de més d’una quarantena d’artistes internacionals que busquen una transformació profunda del rol de l’espectador a través de la participació i la interacció amb l’obra d’art. La participació del públic, la porta oberta a l'atzar, l'immaterialitat, l'obertura a l'espai, la desmaterialització... tot això està present en el corpus artístic dels anys 50 i 60, en les creacions d'artistes com Marina Apollonio, Alberto Biasi, Pol Bury, Alexander Calder, Enrico Castellani, Marcel Duchamp, Jean Tinguely, Victor Vasarely, entre molts d'altres. 

Dora García es refereix en aquesta exposició de nom 'La Peste' a la novel·la d' Albert Camus per desplegar una sèrie de noves obres basades en dibuixos murals.

Coincidint amb el vintè aniversari de la mort de l’artista Manuel Duque (Nerva, Huelva, 1919–Sabadell, 1998), la Fundació Vila Casas presenta aquesta mostra comissariada per Imma Prieto, la selecció d’una vuitantena d’obres pictòriques que ressegueixen la trajectòria artística d’un autor que sempre va tenir la certesa d’estar fora de lloc i fora de temps, aliè a moviments i estils. Dividida en diferents àmbits, la mostra és una aproximació a la cosmogonia de Manuel Duque a través d’una proposta que acosta l’espectador a la idea del traç. Un traç que s’anirà reconeixent a si mateix a partir d’elements que són clau en la pintura de tots els temps: la llum, el color o la natura, una natura entesa no com a paisatge, sinó com a lloc de trobada amb un mateix i amb el món.

Exposició dedicada a l'obra de Saul Leiter, el sorprenent precursor de la fotografia en color. Leiter va combinar la fotografia i la pintura tota la seva vida, i va continuar pintant diàriament fins a la seva mort al novembre de 2013 als 89 anys. Però la càmera es va convertir en el mitjà a través del qual va aconseguir capturar i interpretar la vida de la ciutat de Nova York en composicions de diverses capes, així com en escenes íntimes, com ningú ho havia fet abans.

Alexandra Laudo explora els fons de les col·leccions La Caixa i del MACBA en una mostra sobre l'opacitat, ocultació i absència en la pràctica artística a partir de les història de la desaparició de La Gioconda al Louvre. A través de 14 obres es convida l'espectador a repensar sobre la mirada i el fet de veure o no imatges.

 davant d’un extraordinari conjunt d’obres d’Antoni Tàpies del període 1946 - 1977. O sigui, de l’inici de l’activitat del pintor fins a la restauració de la Generalitat de Catalunya. Però si el visitant no sap res de la grisor moral i material dels primers anys de postguerra, de l’aïllament d’una dictadura feixista que afusellava sense manies la dissidència, ni del debat entre els intel·lectuals d’esquerra, sobre la conveniència del realisme socialista, dels esforços per articular una resistència cívica a l’interior del país, no podrà copsar res de res.

Sou fans de 'Cuarto milenio'? Trobeu irresistiblement estètics els tests per a daltònics? Passeu dels porros però us encanta l’ayahuasca? Doncs 'La llum negra' és la vostra exposició! Us podeu prendre aquesta exhaustiva mostra com el que resa el seu subtítol –'Tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta'– o bé recórrer els passadissos del CCCB com si fóssiu en un supermercat d’art esotèric, psicodèlic, alter-antropològic i altament contracultural.