Les millors exposicions de Barcelona

Qui va ser Gala? La dona que, al passaport, es deia Helena Dmitrievna Diakonova? Una de les muses més extraordinàries que ha donat l'Olimp? L'esposa del poeta Paul Éluard i, després, del pintor Salvador Dalí? El MNAC la descobreix en una gran exposició comissariada per Estrella de Diego.

Exposició dedicada a l'obra de Saul Leiter, el sorprenent precursor de la fotografia en color. Leiter va combinar la fotografia i la pintura tota la seva vida, i va continuar pintant diàriament fins a la seva mort al novembre de 2013 als 89 anys. Però la càmera es va convertir en el mitjà a través del qual va aconseguir capturar i interpretar la vida de la ciutat de Nova York en composicions de diverses capes, així com en escenes íntimes, com ningú ho havia fet abans.

Exposició de Patricio Vélez, que presenta per primera vegada una panoràmica exhaustiva de la seva trajectòria artística. La mostra agrupa una selecció de més de cinquanta obres entre dibuixos, pintures, gravats i fotografies, que ens apropa a la seva particular visió del món.

Alexandra Laudo explora els fons de les col·leccions La Caixa i del MACBA en una mostra sobre l'opacitat, ocultació i absència en la pràctica artística a partir de les història de la desaparició de La Gioconda al Louvre. A través de 14 obres es convida l'espectador a repensar sobre la mirada i el fet de veure o no imatges.

Existeix al Japó la tècnica del 'kintsugi', que consisteix a restaurar peces de ceràmica trencades amb una mena de vernís d'or. Es tracta de transformar l'objecte esquerdat en un element únic, ressaltant-ne les fissures. L'obra de Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, transita per diferents escenaris històrics de patiment i reparació.

Mostra que presenta el sorgiment d’una generació de fotògrafs que van reivindicar el reconeixement de la fotografia 'creativa' o d’autor com un art autònom dins del sistema institucional i artístic dels anys setanta i principis dels vuitanta. Abraça des de l’obertura de Spectrum, la primera galeria especialitzada en fotografia de l’Estat espanyol, que es va inaugurar a Barcelona el 1973, fins a la celebració de la Primavera Fotogràfica el 1982.

 davant d’un extraordinari conjunt d’obres d’Antoni Tàpies del període 1946 - 1977. O sigui, de l’inici de l’activitat del pintor fins a la restauració de la Generalitat de Catalunya. Però si el visitant no sap res de la grisor moral i material dels primers anys de postguerra, de l’aïllament d’una dictadura feixista que afusellava sense manies la dissidència, ni del debat entre els intel·lectuals d’esquerra, sobre la conveniència del realisme socialista, dels esforços per articular una resistència cívica a l’interior del país, no podrà copsar res de res.

Picasso fou el primer artista de renom internacional criat a Barcelona. Ferran Adrià és, de moment, el darrer. L’un ens ofereix una llaminera, prolixa exposició; l’altre ens convida a les postres. Com que la mostra és de visita obligada, us donaré alguns consells: oi que quan aneu al restaurant no us mengeu la carta sencera? Doncs haureu d’aparcar l’afany golafre.

Francesc Torres desempaqueta el seu arxiu personal, cedit al MACBA, en una exposició que esdevé una cambra de les meravelles on s'acumulen jaciments i tot tipus d'objectes i documents. Des de pàgines de revistes nord-americanes dels anys 50, fins a caixes de cotxes de joguina, o ferros recuperats al camp de Batalla de l’Ebre.L’obra política de Torres s’ha expressat a través d’instal·lacions, vídeos i dibuixos.

Sou fans de 'Cuarto milenio'? Trobeu irresistiblement estètics els tests per a daltònics? Passeu dels porros però us encanta l’ayahuasca? Doncs 'La llum negra' és la vostra exposició! Us podeu prendre aquesta exhaustiva mostra com el que resa el seu subtítol –'Tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta'– o bé recórrer els passadissos del CCCB com si fóssiu en un supermercat d’art esotèric, psicodèlic, alter-antropològic i altament contracultural.