Les millors exposicions de Barcelona
Les propostes artístiques imprescindibles: museus, galeries, exposicions...
Torna l'activitat als museus i galeries de Barcelona després de mesos de contemplar l'art a través de dispositius mòbils. Els aforaments estan restringits i l'ús de mascareta és obligatori, la presencialitat s'agraeix i completa l'experiència; semblaria que res ha canviat amb el coronavirus –més enllà d'accentuar la distància entre persones– o potser sí i ara l'art, el pensament, la cultura i la creativitat se'ns fan més necessaris que mai per ressituar-nos davant de la incertesa i fer-la suportable.
NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge
Dies d'ira
Pedro G. Romero és el comissari de l'exposició dedicada a Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956), un artista destacat dins de l'avantguarda autòctona i internacional. A més de descobrir les seves influències, i artistes que són deutors del seu treball, es reproduirà 'La capella gitana' (1950) que Gómez, compromès amb la causa sindicalista i anarquista, va pintar a La Model quan va estar-hi pres; els frescos originals s'amaguen avui sota una capa de pintura.
Art i mite: els déus del Prado
El Caixafòrum de Barcelona acull una col·lecció de més de mig centenar d'obres en una exposició que pretén mostrar de quina manera la mitologia clàssica ha estat una font d'inspiració pels artistes. La mostra es podrà explorar seguint un recorregut iconogràfic a través de pintures, escultures i medalles datades entre el segle I a.C. i finals del segle XVIII. Hi destaquen les obres de reputats artistes com Rubens, Ribera i Zurbarán, entre d'altres.
Els quaderns de Picasso
"Jo soc el quadern" va esciure Picasso el 1907 en una de les llibretes on assajava i experimentava solucions creatives i mai se'n va desprendre, dels quaderns. El Museu Picasso en conserva 19 (17 van ser donats per l'artista i corresponen al seu període de juventut). La qualitat dels dibuixos que atresoren justifica una mostra i un catàleg raonat per seguir navegant per l'obra de l'artista, i les seves tècniques, procediments i temàtiques. La mostra s'acompanya d'altres obres que evoquen tal riquesa; a més de peces del museu es comptarà amb cessions del Museo del Prado, la Calcografía Nacional, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, el Museu de Montserrat, el MNAC i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Activistes per la vida
El fotoperiodista Gervasio Sánchez ens mostra les cares i les veus de desenes d’activistes pels drets humans i el medi ambient amenaçats de mort a Guatemala i Hondures. Homes i dones que protegeixen la natura pel bé de les seves comunitats i de la humanitat sense por d’enfrontar-se a poders polítics i econòmics corruptes i criminals.
Acció. Una història provisional dels noranta
Si la dècada de 1980 va representar a Europa un retorn a l’ordre, a la reivindicació d’una certa formalitat en l’art, als formats convencionals de la pintura i l’escultura àmpliament acceptats pel mercat, la de 1990 va reprendre bona part de les experiències conceptuals dels anys 60 i 70. Es van recuperar pràctiques relacionades amb el cos humà que conjuntament anomenem art d’acció; sovint s'expressava en forma de performances que acostumaven a circular en àmbits molt restringits, en festivals o trobades. La mostra recorre aquesta època i rastrejarà obres fonamentals d'artistes com Esther Ferrer, Los Rinos, Circo Interior Bruto, Oscar Abril i Tere Recarens, entre d'altres, a més d'aportar documentació i material audiovisual inèdit. El resultat és una exposició densa, una història provisional amb múltiples extensions històriques i contemporànies, que vol servir d'inspiració a les noves generacions d'artistes.
Vampirs. L'evolució del mite
Exposició dedicada al mite del vampir en tots els seus àmbits. Una gran oportunitat per submergir-se en el seu món i conèixer les relacions entre les diferents facetes del vampir, a partir de diferents pràctiques artístiques, d’una manera que captiva l’espectador. La mostra reuneix una selecció de pel·lícules de fantasia que ha propiciat el mite, des de projectes d’avantguarda fins a blockbusters. Del 'Nosferatu' (1922) de F. W. Murnau al 'Dràcula', de Bram Stoker. A més de mostrar pel·lícules i obres literàries, la mostra exposa una selecció d’aparicions del vampir en altres disciplines artístiques, com ara els collages surrealistes de Max Ernst, alguns gravats d’Els Capritxos de Goya, les pintures inquietants de l’artista contemporani Wes Lang o la icònica imatge de Dràcula interpretat per Bela Lugosi utilitzada per Andy Warhol en la litografia titulada 'The kiss'.
Tàpies als 30
La Fundació Tàpies celebra el 30è aniversari amb una mostra que viatja en el temps fins a la dècada del 1953 (i fins l'any 1963), quan Tàpies estava a la trentena i a punt d'assolir la maduresa amb les pintures matèriques. També van ser anys de primers les exposicions (l'artista començaria a treballar amb Martha Jackson el 1953) i de premis. La mostra aplega obres procedents de la família, préstecs de museus i de col·leccions particulars, i la tria fa relluir obres poc conegudes pel gran públic que corresponen a aquest moment vital de Tàpies.
William Kentridge
Exposicio de l'artista sud-africà William Kentridge, que ha construït un discurs creatiu tentacular i polimòrfic que l’ha consolidat com una de les veus de referència en el paisatge de l’art contemporani mundial. La mostra té la voluntat no sols de mostrar les múltiples facetes d’aquest creador, sinó també d’obrir un espai de reflexió que ens llanci preguntes incòmodes sobre els reptes del postcolonialisme i la dialèctica entre les zones de poder i els marges d’exclusió de la societat europea contemporània.
Modernisme, cap a la cultura del disseny
L’exposició 'Modernisme, cap a la cultura del disseny' és una relectura del modernisme des del disseny tot redescobrint les arts decoratives i aplicades a mig camí entre l’artesania i la indústria que brillarien a finals del segle XIX i principis del XX. La mostra traça una cronologia entre modernisme i noucentisme, vinculant el moviment que a Europa va ser anomenat art-déco amb la tradició autòctona, un moviment de tornada a l’arrel mediterrània que també duran a terme moviments com el GATCPAC. Llums, peces d’orfebreria, elements decoratius, rajoles i documents –a més d’algunes peces inèdites de Gaudí– es despleguen en aquesta mostra que té un caràcter semipermanent.
B-Local
La Nau Bostik reuneix una vuitantena d'obres nascudes en ple confinament, tots ells vinculats amb la ciutat. L'impulsora de la mostra és l'entitat B-Murals que, en aquest cas, fa una excepció i exposa les obres parets endins. Art urbà, il·lustracions, fotografia, escultura i pintura comparteixen un espai que vol ser un retrat de l'art en temps de pandèmia a la vegada que neix amb ànima reivindicativa davant l'aturada cultural.