Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les millors exposicions de Barcelona

Les millors exposicions de Barcelona

Les propostes artístiques imprescindibles: museus, galeries, exposicions...
Berenice Abbott
© Berenice Abbott
Advertising

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Seleccioneu la vostra i prepareu-vos per gaudir de les mostres en actiu més importants que cal veure a Barcelona ara i en els pròxims mesos. Una gran oportunitat tot el que podeu fer a la ciutat a través de l'art.

NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge.

Art

August Sander. Gent del segle XX

icon-location-pin Virreina Centre de la Imatge, El Raval
icon-calendar

Exposició que suposa la major panoràmica que l’Estat espanyol ha dut a terme sobre el projecte homònim del reputat fotògraf alemany August Sander (Herdorf, 1876 - Colònia, 1964), així com una de les revisions més exhaustives que s’han realitzat fins avui en el context europeu, exceptuant la d’Alemanya. A més de les 184 fotografies organitzades segons els esquemes tipològics de Sander, es mostra una sèrie pràcticament inèdita en l’àmbit museogràfic que ensenya imatges de gesticulacions, mirades i postures corporals d’algunes de les persones retratades.

Albert Serra
© Maria Dias
Art

Roi Soleil. Albert Serra

icon-location-pin Fundació Antoni Tàpies, Dreta de l'Eixample
icon-calendar

La performance que Albert Serra va realitzar a la galeria Graça Brandao de Lisboa el 2017 escenificant la mort de Lluís XIV s’ha comprimit en una peça de 61 minuts que ha voltat per festivals. 'Roi Soleil', Serra en estat pur i dur, arribarà al març a la Fundació Tàpies, on no tanquen la porta a un projecte més ambiciós amb el cineasta de Banyoles.

Advertising
Lina Bo Bardi
© Lina Bo Bardi
Art

Lina Bo Bardi

icon-location-pin Fundació Joan Miró, Sants - Montjuïc
icon-calendar

Per a l'arquitecta Lina Bo Bardi, el dibuix era un mitjà expressiu primordial i en el seus arxius de São Paulo va conservar-ne prop de 6.000. La mostra, petita, recull un centenar d'imatges de la seva producció, més imatges de la seva obra constructiva i de la seva activitat com a dissenyadora.

Art

Mireia Sallarès. Kao malo vode na dlanu (com una mica d’aigua al palmell), un projecte sobre l’amor a Sèrbia

icon-location-pin Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani, Sant Andreu
icon-calendar

Projecte de l'artista barcelonina Mireia Sallarès que dona continuïtat a la seva trilogia sobre la veritat, l’amor i el treball. Amb aquesta nova proposta, Sallarès reflexiona sobre la precarietat de l’amor (i l’amor en situació de precarietat). El projecte expositiu conviurà amb un seminari, una sèrie de converses començades en les seves llargues investigacions i estades a l’estranger, amb les que l’artista vol desplegar col•lectivament les preguntes que necessitem, però no sabem fer-nos, sobre l’amor.   

Advertising
Art

Patricia Dauder. Hollow

icon-location-pin ProjecteSD, Eixample
icon-calendar

L'artista barcelonina Patricia Dauder debuta a ProjecteSD amb aquesta exposició que reuneix una constel·lació d'obres escultòriques noves i recents, pintures i treballs en paper sota el títol de 'Hollow' (buit). Un buit no com a buidor sinó com a noció d'una entitat o espai buits.

Art

Bermejo. El geni rebel del segle XV

icon-location-pin Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC, Sants - Montjuïc
icon-calendar

Hi ha artistes que transcendeixen èpoques i modes, amb una obra capaç de captivar-nos sis-cents anys després. Aquest és, sens dubte, el cas de Bartolomé de Cárdenas, conegut com el Bermejo pel seu aspecte físic. La seva primera obra documentada és l'espectacular 'Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb el donant Antoni Joan' (1468), realitzada a València i on revela el seu principal referent: la pintura flamenca. Destaca especialment el domini que demostra de la llavors innovadora pintura a l'oli, a partir de la qual desplega una rica i lluminosa gamma cromàtica. A més, aconsegueix reproduir textures, materials, brillantors i transparències amb un realisme espatarrant: pedres precioses, metalls i sedes que sembla que es puguin palpar. Entre la vintena d'obres que s'han conservat i que es presenten en aquesta mostra antològica, sobresurt la 'Pietat Desplà' (1490).

Time Out diu
Advertising
Berenice Abbott
© Berenice Abbott
Art

Berenice Abbott

icon-location-pin Fundación Mapfre, Dreta de l'Eixample
icon-calendar

Berenice Abbott deia que estava fascinada amb el seu segle –el XX–, que l’havia ajudat a mantenir-se viva. En va ser àvida documentalista, i va retratar el frenesí d’una creixent Nova York després del crac del 29 i personatges del seu entorn (Peggy Guggenheim, Jean Cocteau, André Gide, James Joyce, Sylvia Beach, etc.). "No tenia por de mirar", diu Estrella de Diego, comissària de l’exposició a la Fundación MAPFRE. Afegeix que aquest devia ser el gran aprenentatge fet al costat de Man Ray, amb qui Abbott es va iniciar a la fotografia; i ella seria la figura clau per a la recuperació del llegat d’Eugène Atget (a la mostra hi ha una sala amb obres del francès). "Va comprar la seva col·lecció, la va positivar i tot de forma totalment generosa. Comparava Atget amb Balzac i per a Abbott va ser més que una influència", continua la comissària. La ciutat que retrata Abbott, recollida al llibre 'Changing New York' (1939), desprèn modernitat: captures a vol d’ocell dels terrats dels gratacels, i vistes inusuals, com les bigues del Rockefeller Center, els ponts i les estacions, o una Cinquena Avinguda en construcció. Puja a les altures i baixa al carrer per immortalitzar comerços, multituds de gent amunt i avall, i carrers pintorescos, deserts o amb personatges del cinema negre. "Les seves fotos estan plenes d’enquadraments especials, i cada imatge explica una història; ens situen en la paradoxa de què entenem per fotografia documental", reflexiona De Diego. No és fins a l’última sala

'Janitzio', de Josep Guinovart
© Josep Guinovart
Art

Guinovart. La realitat transformada

icon-location-pin Espai VolART-Fundació Vila Casas, Eixample
icon-calendar

Amb aires de retrospectiva però defugint del clàssic recorregut cronològic, l'exposició, que ocupa totes les sales dels Espais Volart, s'endinsa, en el ric univers guinovartià. Proposa noves lectures i formes de mirar la producció d'un dels artistes destacats de l'avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX que va conjugar, sense despentinar-se, el realisme, l'abstracció, l'expressionisme, i l'informalisme, tot reinventant-se de manera incessant.

Time Out diu
Advertising
Torres Garcia al MACBA
© MACBA
Art

Un segle breu: Col·lecció MACBA

icon-location-pin Macba. Museu d'Art Contemporani de Barcelona, El Raval
icon-calendar

L’historiador marxista Eric Hobsbawm va desenvolupar l’expressió ‘curt segle XX’ per referir-se al moment entre l’inici de la Primera Guerra Mundial i la caiguda de la Unió Soviètica, fugint així de la periodització clàssica, donada la rellevància dels fets històrics que marcaren aquells anys. En aquesta mateixa línia discursiva, el MACBA ensenya un tastet de la seva vasta col·lecció formada per més de 5.000 obres.

Time Out diu
Gabriel Cualladó. París, 1962
© Familia Cualladó
Art, Fotografia

Cualladó essencial

icon-location-pin La Pedrera, Dreta de l'Eixample
icon-calendar

La Pedrera acull aquesta antologia completa de l'obra i la figura del fotògraf Gabriel Cualladó ( (Massanassa, València, 1925 – Madrid, 2003). Una revisió a fons d'un dels grans exponents del moviment de la renovació de la fotografia espanyola de la segona meitat del segle XX. Autodidacte de formació, l'obra de Cualladó destaca per impregnar d'humanisme la trista realitat de la postguerra i formar un univers ple de poesia.

More to explore

Advertising