Les millors exposicions de Barcelona

La fundació Photographic Social Vision organitza per dissetena vegada l’exposició de fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial, que aglutina al CCCB les obres guanyadores del concurs de fotografia i narrativa digital World Press Photo. 

​​Hi trobaràs les fotografies que il·lustren les diferents perspectives al voltant de l’actualitat global, amb temàtiques que van des del conflicte israelianopalestí fins al canvi climàtic. També era d’esperar que el Coronavirus fos present en la mostra del concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món. 

La fotografia premiada és “The First Embrace” (la primera abraçada), del danès Mads Nissen, que mostra una de les primeres abraçades segures durant la pandèmia entre l’anciana Rosa Luzia Lunardi i la infermera Adriana Silva da Costa Souza, en una residència del Brasil. 

A més, el World Press Photo d’enguany compta amb cinc autors nacionals premiats: el barceloní Luis Tato, el basc Aitor Garmendia, l'extremeny Jaime Culebras, la valenciana Claudia Reig Valera i l'argentí resident a Barcelona Pablo Tosco. 

El Disseny Hub Barcelona acollirà ‘Banksy. The Art of Protest’, una exposició internacional que proposa una immersió en el misteriós univers de Banksy. La mostra, que aplega obres originals de l’artista procedents de col·leccions privades, ha rebut més d’1 milió de visites en la seva gira mundial i ara aterra a Barcelona, on algunes peces de Banksy es mostraran al públic per primera vegada. Si us voleu assegurar l'entrada, ja es poden reservar a través de la seva pàgina web.

En aquesta exposició hi trobaràs obres d’art que s’exhibeixen a Barcelona per primera vegada. La mostra és la primera del cicle Panorama, amb el qual el MACBA vol reforçar el seu compromís amb l’escena artística de la ciutat. Una exposició per descobrir els artistes emergents que donen forma a la cultura contemporània barcelonina, a través d’obres que inclouen un gran ventall de disciplines: la pintura, l’escultura, el treball amb paper, la videoinstal·lació, la performance, la fotografia i el tèxtil.

Arriba al CosmoCaixa una exposició sobre Nikola Tesla, que fa un recorregut cronològic per la vida de l’excepcional científic posa en relleu la seva importància en la història de la ciència.

Dolores (Lola) Picasso va dedicar la seva vida a conservar l’obra del seu germà. Ella i l’artista van estar sempre molt units, i, durant la seva infància i adolescència, Lola va convertir-se en la model predilecta de Picasso, fins que aquest va marxar a estudiar a Madrid. Aquesta exposició s’endinsa en la relació fraternal entre Lola i Pablo, a través de cartes, fotografies, retrats que l’artista va fer de la seva germana i pintures fetes per la mateixa Lola Picasso. 

L’any 1900, l’emprenedor olotí Manuel Malagrida i Fontanet, fundador de l’empresa tabaquera més important d’Argentina, va convocar el concurs dels 'Cigarrillos París' per innovar en l’estratègia publicitària. Ara, els Espais Volart ens expliquen com era la publicitat del segle XX a partir dels millors cartells del concurs, juntament amb fotografies, vestits i objectes de disseny. L’exposició ens mostra com els anuncis abordaven realitats com la situació de la dona, les classes socials, la infància, el progrés o el mite de la ciutat-llum.

Quina ha estat la resposta dels artistes a la pandèmia del Coronavirus? Aquesta exposició recull pràctiques artístiques que ens ajuden a entendre el món des de la interdependència i la pluralitat. Les obres de Nacho Criado, Eva Fàbregas, Dora García, Wolfgang Tillmans, Félix González-Torres, Antoni Llena, Àngels Ribé i Francesc Torres volen pensar com ens relacionem amb el nostre planeta i reflexionar sobre el món incert, fràgil i desconegut al qual ens hem d’enfrontar. 

Comissariada per Xavier Acarín Wieland i emmarcada en el programa Convocatòria de Comissariat, la mostra convida a pensar en el món com una col·laboració constant a partir de les investigacions artístiques dels anys seixanta. Així, l’exposició ens fa pensar en les obres d’art com a instruments que poden desencadenar col·laboracions i intercanvis entre éssers humans i altres espècies i que ens fan qüestionar el que és material i vital, entre el que és present i absent, entre el que és actual-real i el que és possible. 

L'escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat, amb la plasmació d'objectes, cossos i relats al llarg de la seva història. Així, el centenar d'obres seleccionades per David Bestué es presenten en set àmbits i aborden qüestions com la còpia i representació de la realitat, l'experimentació amb materials, l'exploració de les propietats físiques en l'escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l'escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l'expressió d'emocions complexes com ara el desig sexual.

Entre principis del segle xx i l'actualitat, la mostra explora artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d'altres.

Quins monstres s’amaguen en la tecnologia, el llenguatge i la política? A mig camí entre la fotografia com a memòria i les imatges generades per la intel·ligència artificial, la fotografia de Joan Fontcuberta s’aventura a explorar els conflictes i les violències del nostre temps. La Fundació Vila Casas presenta mitja dotzena de projectes recents de l’artista que demostren que la fotografia és molt més que una representació de la realitat.

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, les esglésies cremaven i no només estaven en joc les vides de persones: l’art també corria el risc de ser destruït. Aquesta exposició del MNAC narra el viatge d’obres d’art de tota mena (des del romànic fins a Picasso) que es va dur a terme per salvar l’art català de la destrucció de la guerra. Les obres van ser amagades, classificades, ordenades, restaurades i desplaçades a llocs segurs per assegurar que sobreviurien. 

A l’exposició ‘Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la guerra civil’ s’hi poden veure algunes de les peces que van viatjar per tot Catalunya fins a arribar a França, i que van sobreviure gràcies a la implicació de personatges com Joaquim Folch i Torres, una figura imprescindible per a comprendre tot el sistema museístic i patrimonial català, que després va ser depurat pel Feixisme. 

Durant els anys 60, nombroses dones joieres van contribuir en la ‘renovació de la joia’ a Catalunya. Fins ara eren desconegudes, però el Museu del Disseny les vol treure a la llum amb una exposició que mostra com les joieres estaven al corrent dels canvis que experimentava el món de la joia en l’àmbit internacional, i com volien portar aquesta renovació al nostre territori. S’hi mostraran peces úniques d’artistes i dissenyadores que van innovar en la creació de joies, com Ninon Collet i Mariona Lluch, Marta Breis, Teresa Capella, Montserrat Guardiola, Margarita Kirchner, i Carmen Zulueta.   

En l’era de l’individualisme, la natura s’entesta a recordar-nos que tots formem part d’ecosistemes interdependents i que els humans no en som cap excepció. Comissariada per Maria Ptqk, reuneix un seguit d’obres artístiques en diversos suports (instal·lacions, realitat virtual, dibuix, cinema...) i peces de divulgació científica que ens fan reflexionar sobre aquest canvi de perspectiva.

Fellini és una figura universal que ha contribuït de manera molt significativa a la història del cinema. Com a guionista i després com a director, va crear una galeria de personatges divertits i apassionats i va contribuir a donar una imatge internacional d’Itàlia, el que el converteix en una figura cabdal de la cultura europea de la segona meitat del segle XX. 

El seu llegat ha passat a formar part de la nostra memòria col·lectiva i ara arriba al Born Centre de Cultura i Memòria en forma d’una exposició que aplega gran part del material que Fellini va produir durant la seva carrera, gràcies a   una tasca de recopilació sistemàtica en la qual han participat arxius i col·leccionistes públics i privats. 

Cartells originals de les seves pel·lícules, cartelleres, guions, contractes, cartes, més de 80 fotografies de plató i de la seva vida privada, atrezzo, vestuari i més de 50 dibuixos personals ressalten l’eclecticisme i la versatilitat d’aquest gran director, característiques que l’han elevat a rang de mite.

Coorganitzada per l’Istituto Italiano di Cultura a Barcelona i El Born CCM, la mostra permet al visitant submergir-se en el món oníric de l’autor i conèixer-lo en el seu vessant més íntim, més enllà de la seva filmografia.

La manera en com representem els altres animals diu molt sobre nosaltres. En aquesta exposició, Oscar Holloway explora precisament com els humans hem investigat, teoritzat i pensat sobre les altres les espècies, convertint-les en l’alteritat. A partir de faules, manuals d’història natural i altres publicacions, la mostra qüestiona la percepció humana servint-se de la hipèrbole, el joc, la repetició i l’absurd. 

La mostra, que ha comptat amb l’acompanyament de l’artista Luz Broto, conté un total de dotze obres, en formats diversos com ara vídeo, instal·lació, fotografia, impressions en paper i escultures, que giren al voltant de la construcció de la mirada humana envers els animals.

Fa un any, el col·leccionista i mecenes Rafael Tous –fundador de la sala Metrònom (1980-2006)– va donar un miler d’obres d’art conceptual al MACBA. El fons aplega el treball d’una vintena de creadors destacats dels 70 i 80, com Fina Miralles, Àngels Ribé, Francesc Torres i Antoni Muntadas. 'En temps real' és una bona oportunitat per apropar-se de nou a una de les grans col·leccions del país.

L’exposició ‘Tàpies. La realitat en primer pla’ aglutina les obres de Tàpies de la dècada dels 60 i 70 on l’artista fa un intent de tornar a la realitat. Buscant ampliar la noció de ‘realisme’, Tàpies mostrava els materials per si sols, tal com eren, en els seus quadres. L’artista va deixar enrere l’obra d’art com a finestra que et transporta a una altra realitat i va transformar la tela dels quadres en un mur que ens mostra materials corrents, pobres i humils. 

Tàpies va centrar el seu interès en objectes usats (mobles vells, utensilis domèstics, roba bruta) que reflectien les empremtes del pas del temps i de l’acció humana. A través de la seva empremta personal, l’artista transformava aquests objectes en peces artístiques i criticava la societat de consum que l’envoltava. 

Aquell tòpic que diu que de la contracultura a Catalunya se m'ha parlat poc en l'espai expositiu no és cert. Però sí que és cert que mancava un reconeixent oficial amb totes les de la llei. Ariba ara: Pepe Ribas, fundador de la revista l'Ajobkanco' (1974), mite llibertari que volgué renovar tota la plana cultural a mitjan setanta, –protagonista indiscutible de la Catalunya 'underground'– comissaria una exposició que proposa una mirada exhaustiva, inèdita fins ara, als protagonistes i als moviments socials i culturals d’una època transcendental. 

Dividida en diferents espais temàtics, documenta la irrupció de les comunes, el feminisme, la psicodèlia, l’ecologia, l’espiritualitat, les músiques i les arts d’avantguarda, els còmics o els fanzines, entre moltes altres referències. I ho fa de manera viscuda –això és com si Keith Rochards comissariés una mostra sobre el rock britànic als seixanta– i mitjançant més de 700 peces i amb fotografies esplèndides. 

L’exposició 'Modernisme, cap a la cultura del disseny' és una relectura del modernisme des del disseny tot redescobrint les arts decoratives i aplicades a mig camí entre l’artesania i la indústria que brillarien a finals del segle XIX i principis del XX. La mostra traça una cronologia entre modernisme i noucentisme, vinculant el moviment que a Europa va ser anomenat art-déco amb la tradició autòctona, un moviment de tornada a l’arrel mediterrània que també duran a terme moviments com el GATCPAC. Llums, peces d’orfebreria, elements decoratius, rajoles i documents –a més d’algunes peces inèdites de Gaudí– es despleguen en aquesta mostra que té un caràcter semipermanent.