Les millors exposicions de Barcelona

Exposició que explora el llegat artístic i vital de Pablo Picasso des de diferents perspectives, però sempre com un referent ineludible, i s’inscriu en la línia de recerca de la relació d’artistes contemporanis actuals amb l’obra i la figura de Pablo Picasso. A la mostre hi veurem obres de diversos artistes que evidencien la seva connexió amb Picasso. Aquesta conjunció té com a objectiu analitzar i celebrar la pervivència de Picasso en l’art d’avui dia. Amb una selecció d’una trentena d’obres, hi seran presents: Cristina Lucas, Daniel García-Andújar, Eulalia Valldosera, Miquel Barceló, Pilar Albarracín, Rogelio López Cuenca i Elo Vega, Santiago Sierra, Tania Berta Judith i la família del cantaor Enrique Morente.

Exposició del duo d'artistes Elmgreen & Dragset, format per Michael Elmgreen i Ingar Dragset, que transforma la sala Il Salotto de la Blueproject Foundation en un entorn diferent: una espècie de sala de calderes abandonada i subterrània, amb canonades que s'entrecreuen per l'espai . Amb aquesta proposta, Elmgreen & Dragset continuen la seva habitual pràctica d'alterar els cubs blancs de l'art en un lloc que contrasta amb el format discret en el que normalment es presenta l'art contemporani. Els tubs metàl·lics industrials de diverses mides dominen l'espai, redirigint els moviments dels visitants, que han de esquivar, inclinar-se o caminar al voltant dels tubs per circular per la sala.

Aquesta mostra de Jaume Xifra (1934-2014) vol ser un homenatge i alhora una plataforma de difusió i d’interpretació del treball de Xifra en clau antològica. Xifra ha estat un dels artistes més singulars que ha donat Catalunya en maridatge amb la cultura francesa, ja que va ser dels primers artistes de la generació conceptual catalana dels anys 60 que va emigrar a França en plena dictadura. A casa nostra era conegut per formar part del grup d’artistes catalans de París dels anys 60 i 70, pel seu treball sobre l’objecte, les accions rituals i el projecte Scanning. La proposta creativa de Jaume Xifra és per naturalesa provocadora i, d’una banda, conté un esperit lúdic i, d’una altra, un reflex poètic.

El Born Centre Cultural presenta aquesta exposició dedicada a l’artista valencià Josep Renau (1907-1982), la més gran fins ara feta a Catalunya. Pintor, cartellista, muralista, Renau és una figura cabdal de l’art combatiu i clau en la introducció de les noves avantguardes a Espanya. L’obra d’aquest polifacètic artista està marcada per un llenguatge innovador i l'ús audaç del fotomuntatge.   

Exposició col·lectiva amb obres de Nadia Barkate, Anna Bunting Branch, Laia Estruch, Alba Feito, Blanca Gracia, Blanca G. Teránque parteix d'un treball des del desig, entès com el desig d'un altre món a la recerca d'altres formes de coneixement.

La Capella, institució municipal dedicada des de fa un quart de segle a l’art emergent a Barcelona celebra aquest 2019 vint-i-cinc anys d'activitats que es resumeixen amb 1200 artistes, més de 100 comissaris i jurats, 200 exposicions i projectes no expositius entre d'altres. Coincidint amb aquest aniversari tan especial, La Capella ha preparat una proposta expositiva que entrellaça el passat i el futur de l'espai i que ha pres forma de festival organitzat en sis moments -escenes- i per la qual hi passaran 33 artistes durant cinc mesos: Yu Araki, Benzo, David Bestué, Black Tulip, Luz Broto, Carles Congost, June Crespo, Anna Dot, Lucía Egaña, Laia Estruch, Pol Gorezje, Ariadna Guiteras, Antoni Hervàs, Marla Jacarilla, Daniel Jacoby , Gustavo Marrone, Rasmus Nilausen, Ania Nowak, Marc O’Callaghan, Ocaña, PLOM, Quim Pujol, Tere Recarens, Alex Reynolds, Jara Rocha, Francesc Ruiz, Carlos Sáez, Julia Spínola, Jon Uriarte, Marc Vives, Y€$Si Perse + La Plebeya + Mar Pons.

Exposició que recorre els deu últims anys de producció de l'artista contemporani britànic i fotògraf Richard Learoyd. Les seves fotografies en color i blanc i negre són resultat d'un procés artesanal amb una càmera fosca construïda pel mateix. La seva obra, que enfonsa les seves arrels en el passat, té múltiples referències a la història de la pintura, tant pels temes com per la tècnica.

El Centre Pompidou de París va acollir el 2018 una retrospectiva d'Isaki Lacuesta, comissariada per Sylvie Pras i coordinada per Judith Revault. En aquesta exposició es van presentar dues noves instal·lacions, 'Les imatges eco' i 'Els films dobles' que recreaven imatges sorgides tant  de creacions anteriors com de noves filmacions en diversos indrets del món. Les dues videoinstal·lacions estrenades a París es presenten ara a Barcelona formant part d'aquesta exposició al Santa Mònica, que incorpora dues obres més, la videoinstal·lació 'La tercera cara de la Lluna' (que Lacuesta va crear especialment per a la capella de Sant Nicolau, al Bòlit de Girona, en col·laboració amb l'escultor gironí Pep Admetlla i que ara s’adapta a l’espai d'Arts Santa Mònica), i una obra nova la qual s’estrena a l’Arts Santa Mònica: 'L’acusat'.

La galeria Mayoral acull aquest diàleg inèdit entre Fernando Zóbel i Eduardo Chillida. L’exposició, que està comissariada per Alfonso de la Torre i compta amb la col·laboració del llegat dels artistes, presenta una acurada selecció de tretze olis de Zóbel i una desena d’escultures de Chillida que posen de manifest els vincles creatius i vitals existents entre ambdós artistes.

A principi del segle XX, el pintor Vassili Kandinski va fer sonar els colors. A la dècada dels 50, el compositor John Cage va proposar una partitura per interpretar el silenci. Ara, i en aquesta mateixa línia d’explorar la relació entre el so i l’art, el MACBA exposa l’obra de Christian Marclay (1955), que, sense voler ser una retrospectiva, aplega part del seu treball més destacat sobre les múltiples maneres en què el so pot manifestar-se visualment.