[title]
Els bars de llibreria, ho sabem tots, solen ser espais de concessió empresarial, sovint asèptics. Ara bé, això no passa amb el bar de la llibreria + Bernat (Buenos Aires, 6. T. 934 10 09 90), oberta el 1972 (i que ara és una cooperativa amb molts socis, entre ells Mercedes Milà). Al capdavant del bar-cafeteria hi trobem l'escriptor i hostaler Carles Armengol, que porta la taverna a la sang.
No ho dic per dir: Armengol va passar dels 14 als 30 anys 'col·laborant' al Bar Restaurante Collado, la casa de menjars que van obrir els seus besavis el 1928 a Collblanc, el territori fronterer entre l'Hospitalet i Les Corts. "Des dels 14 anys fins ben gran no vaig tenir mai un moment de desconnexió real del bar", m'explica.
El Collado no era qualsevol cosa: era un bar-restaurant obert tot el dia on el seu pare ho cuinava tot des de zero i regia amb mà de ferro fins al 2012 (servidor va tenir l'ocasió de menjar-hi cap al 2010 i era molt recomanable: recordo una pasta amb pesto casolà i mandonguilles a la jardinera ben bones). D'aquesta experiència, Armengol en va treure el llibre 'Collado. La maldición de una casa de comidas' (Colectivo Bruxista, 2022), unes trepidants memòries entre el realisme social, la picaresca, la gastronomia i el costumisme que ho ha petat: ja porta cinc edicions.
El Sant Jordi passat va presentar el llibre a la + Bernat. I tan bé va anar la cosa que la Montse Serrano, la sòcia al capdavant del negoci, li va proposar que es fes càrrec de la cafeteria. "Si t'hi fixes, les llibreries amb cafeteria tenen un espai separat, però aquí les taules de menjar i beure estan entre llibres", m'explica. El bar obre de dilluns a divendres de 9.30 a 20 h.
Armengol porta l'escriptura a la sang, però també l'hostaleria: potser el recordareu per ser l'encarregat maco del Van Van Var, que et tirava una canya boníssima i t'oferia unes cotnes amb una salseta de llima invenció seva. Va armat d'empatia i paciència i sap fer-les servir. A la + Bernat s'ha fet un bar a mida, on ell ho fa tot sol, amb esperit casolà i sense tensió.
Hi fa sobretot entrepans molt treballats i un dinar amb plat del dia. La cuina "és punki, però honesta, res de quinta gamma", assegura: dues plaques d'inducció que li serveixen per preparar una vintena de racions diàries d'un plat de cullera diferent cada dia, com per exemple les esmentades mandonguilles recepta Collado amb puré de patates, boníssimes, pollastre al curri verd, fideus a la cassola... I no és estrany que aparegui al matí són pare amb un guisat de tall rodó o una cassola de fricandó.
Els entrepans són de campionat: Armengol fa servir el mateix proveïdor d'embotits que bodegues d'anomenada, i els munta en entrepans planxats amb vinculació literària, com per exemple el Bogeries de Brooklyn en honor a Paul Auster (pa de motlle de 12 cm amb pastrami, havarti, maionesa de mostassa i mel, cogombres, brots verds i xucrut) o un boníssim Americanah, baguet de pa Solà amb formatge i bull blanc amb festucs contraposat amb el negre (en referència al llibre de Chimamanda Ngozi Adichie, que tracta raça i gènere).
Agraeixo haver fugit de l'hostaleria tirana, aquella que fa que els pares no coneguin els fills
Després de tota una vida en una tragicomèdia social –el Collado era una casa oberta per on passaven/vivien els veïns, que eren mestres, comercials, però també jonquis i prostitutes– i haver escrit un llibre... S'ha tornat a tancar en un bar! Però matisa que ara és "el meu bar, i agraeixo haver pogut fugir de l'hostaleria tirana, aquella dels pares que no coneixen ni tracten els fills. Ara em sento un privilegiat per poder fer horari de botiga". Anècdota: el bar ocupa l'espai d'un antic sex-shop, que la llibreria es va menjar en una ampliació a finals dels setanta.
L'establiment també fa de filtre. En lloc de personatges de cançó de rock urbà, per la + Bernat hi circulen veïns del barri, tirant a 'l'upper', i altres com en Gabriel Lara, un professor de literatura d'institut que publicarà un llibre sobre el seu cànon curricular favorit que porta tatuat per tot el cos ("Frankenstein és terror? És una reflexió sobre què passa si no t'estima ningú", em diu mentre endrapa una truita de formatge amb pa amb tomàquet que té pintassa). La parròquia, esclar, es nodreix de les activitats culturals que programa la llibreria.
El taverner explica que "no puc competir amb els restaurants del voltant, però sí que puc oferir un ambient tranquil, unes quantes coses bones i un tracte proper". Et prepararà un entrepà o una truita del que vulguis, et posarà uns dauets de fuet bo amb la canya, et farà sentir bé. Ben mirat, sí que poden competir amb els bars del voltant: mentre t'esperes, pots fer un cop d'ull a l'esplèndida tria d'en Fernando Pelayo, "el Messi dels llibreters", que ha rejovenit la llibreria amb una oferta plena d'editorials independents i 'underground' que fa goig veure.
NO T'HO PERDIS: Els millors menús de migdia
