[category]
[title]
La reina Elisenda de Montcada és una de les dones de la història més importants de Catalunya, però alhora, una de les més desconegudes (tot i que potser us sona per la parada de FGC a Sarrià). Un projecte de recerca al Monestir de Pedralbes ha analitzat els teixits i les restes òssies de l'espai, i ha descobert nous detalls de la seva vida que canvien la seva història.
Abans de parlar dels descobriments, qui va ser la reina Elisenda de Montcada? Es va fer coneguda, primerament, per casar-se el 1322 amb el rei Jaume II d’Aragó, i el seu enllaç va reforçar la catalanitat de la corona. Profundament religiosa, és especialment popular perquè va fundar, el 1326, el Reial Monestir de Pedralbes per a les monges clarisses, i el va convertir en un centre espiritual i polític.
Després d'enviduar el 1327, es va retirar durant trenta-set anys a un palau annex al cenobi fins a la seva mort el 1364, i va ser enterrada en un sepulcre gòtic allà mateix. Si vols anar a un vespreig amb música dels 90s i 2000s a un castell del segle X per on va passar la reina Elisenda, pots consultar aquest article.
En un projecte pioner de recerca que va començar el 2024, el Monestir de Pedralbes està analitzant 25 individus per commemorar el 700è aniversari de la construcció del cenobi. L’estudi acabarà el 2027, però els primers resultats ja han revelat dades que fins ara eren del tot desconegudes.
Una de les troballes més interessants és que a la tomba de Francesca Saportella, que era la segona abadessa, no s'hi ha trobat el seu cos, sinó les restes de nou persones de diverses èpoques. Entre elles, el tronc d'una dona gestant de 23 setmanes i sis caps masculins amb ferides d'arma blanca, que probablement van ser soldats caiguts en guerra.
Al sepulcre d'Artau de Foces, cavaller i governador de Mallorca, per a sorpresa dels investigadors, tampoc hi havia cap home: hi han trobat dues dones i tres infants. En canvi, a la tomba de Sobirana d'Olzet, la primera abadessa, sí que s'ha identificat un únic esquelet femení que presenta una lesió al rostre, que va patir segurament al voltant del moment de la mort.
A més, l'anàlisi de l'ADN ha revelat informació sobre les connexions familiars de l’alta noblesa de Catalunya: la reina Elisenda de Montcada era cosina de les aristòcrates Constança de Cardona i Beatriu de Pinós. Totes tres compartien una complexió física robusta i una alçada superior a la resta, d'entre 1,61 i 1,66 metres. Pot semblar una mida estàndard actual, però és molt superior a la mitjana de les dones medievals, que era d'1,53 metres (el pròxim cop que us diguin que sou baixetes, podeu dir que teniu una alçada estàndard medieval...).
La doble tomba de la reina Elisenda
La investigació també ha desmuntat un mite al voltant de la reina fundadora del monestir de Pedralbes, ja que es pensava que reposava en un únic sarcòfag que travessava la paret. Els investigadors han descobert que, en realitat, es tracta de dos vasos sepulcrals independents separats per un mur. Aquest disseny permetia una doble representació de la monarca: com a sobirana cap a l'església i com a penitent cap al claustre.
A més a més, investigant el sarcòfag, s’ha trobat que la reina va patir DISH (hiperostosi esquelètica idiopàtica difusa), una malaltia degenerativa associada a l'envelliment que li va ossificar la columna vertebral fins a fer-li perdre la mobilitat abans de morir a la setantena. Aquesta malaltia s’associa històricament als nobles, ja que apareix en persones amb dietes riques i abundants de l’edat mitjana. Així que la reina, que va morir vora els setanta anys, sembla que no va passar mai gana.