Coses per fer el juny a Barcelona

De què va? Sobre nou autores que han trencat els esquemes del còmic, qüestionant aquesta disciplina i experimentant en l’estil i en la narrativa.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir els móns gràfics de Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriampersand i Roberta Vázquez a través de 9 instal·lacions que demostren com  comparteixen una mirada crítica i humorista cap a la realitat que les envolta. 

De què va? Una excepcional exposició de peces del Mestre de Cabestany, un dels escultors més importants del romànic català, arriba la galeria Artur Ramon Art de Barcelona. 

Per què hi heu d'anar? Per veure quatre peces procedents de la portalada de Sant Pere de Rodes que la Generalitat va comprar a finals de l’any passat, gràcies als antiquaris Artur Ramon, Sergi Clavell i Albert Martí Palau.

De què va? Una mostra dels tapissos de Grau-Garriga, pioner de l'art tèxtil a Catalunya. 

Per què hi heu d'anar? Per veure com cauen del sostre de la torre del MACBA tres tapissos de nou metres d’altura per quatre d’ample fins a tocar el terra, i caminar per estructures tèxtils que acullen i envolten l'espectador. 

De què va? El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa acull una exposició que vol ser un tribut als anys 80, amb ceràmiques i pintures de Pere Llobera que ens parlen del col·lapse i la disrupció. 

Per què hi heu d'anar? Perquè les obres d'art volen incomodar al públic, fer-lo reflexionar i estimular la presa de decisions del visitant. 

De què va? El MNAC dedica una exposició a Feliu Elias que vol resoldre els misteris d’aquesta figura contradictòria gràcies a la informació inèdita que ha aparegut ara en diferents arxius.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquest artista polifacètic,un creador amb múltiples personalitats que és un dels protagonistes de la col·lecció d’art modern del museu. 

De què va? Aquesta exposició agafa el llum Venice (un disseny d'Adolfo Abejón) com a punt de partida per a l'experimentació de diferents artistes de pràctiques i escenaris artístics diferents.

Per què hi heu d'anar? Els artistes han intervingut a la superfície del llum a través de tècniques com la il·lustració, l'escultura o la instal·lació, transformant-la i resignificant-la, per reflexionar sobre la capacitat del disseny d'adaptar-se a nous paradigmes i transformar la realitat.

De què va? És una mostra única i que mai s’havia vist a Barcelona amb 193 olis en petit format de la col·lecció del Museu Sorolla.

Per què hi heu d'anar? Per veure per dins el Palau Martorell, que ha obert fa poc com a espai d'exposicions a la ciutat, i per descobrir aquestes obres d'art de mida petita que Sorolla anomenava “anotacions”, “taques”, o “notes de color”. En un inici, aquestes peces es consideraven esbossos inacabats del pintor, però van acabar apreciant-se com a obres d’art íntimes i personals.

De què va? Aquesta peculiar exposició mostra l’obra de deu artistes (Miró, Tàpies, Rosa Amorós, Miquel Barceló, Georg Baselitz, Luis Feito, Joan Hernández Pijuan, Manolo Millares, Susana Solano, Hiroshi Sugimoto) a la vegada que posa al descobert les seves col·leccions privades.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer més profundament aquests artistes; les seves obsessions i interessos creatius, a través de les obres que han recollit, guardat i cuidat.

De què va? Una exposició que contraposa escultures contemporànies de la col·lecció Bassat amb d'altres del Museu Frederic Marès. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir què tenen en comú una Mare de Déu barroca amb una escultura de Chillida. L'exposició convida a jugar a endevinar perquè les diverses parelles d'escultures han estat cridades a dialogar. 

De què va? Paul Klee va passar la vida fascinat per la natura: l'observava, l'estudiava i n’extreia conclusions fins al punt que es va convertir en el seu refugi artístic i vital.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com la natura va ser un motiu d’inspiració artística no només per a Klee, sinó també per altres artistes que, pel fet de ser dones, no han rebut l'atenció ni el tractament que mereixien.

La coreògrafa i ballarina danesa Mette Ingvartsen presenta al Mercat de les Flors la reinterpretació d’una obra que versa sobre la política sexual. 'To come (extended)' altera els ordres eròtics a través de les relacions orgiàstiques entre els cossos de quinze intèrprets que s’acaben fonent en un tot indistingible. A més, el 5 de febrer Ingvartsen ofereix un solo, 'The dancing' public, a la sala MAC.

Les protagonistes d’aquesta obra de Jordi Pere Cerdà són dones, filles de la muntanya, que viuen en un poblet aïllat on no hi ha homes joves, fins que arriba a treballar-hi un mosso que despertarà desitjos i pertorbarà l’equilibri de la casa. Amb Annabel Castan, Irina Robles, Jèssica Casal i Núria Montes, dirigides per Roger Casamajor.

La ballarina i coreògrafa Sofia Asencio vol interpel·lar el públic tot desplaçant els límits de l’humor en aquest espectacle performàtic de la Societat Doctor Alonso. Dirigida per Tomàs Aragay, Asencio s’endinsa en el gènere del monòleg còmic i en treballa els trets arquetípics.

La natura de vegades violenta del desig, els límits dels rols de gènere i les possibles contradiccions del feminisme són temes que explora aquesta obra de Martin Crimp dirigida per Magda Puyo. Amb Anna Alarcón, Alba Gallén, Cristi Garbo, Guim Oliver, Xavi Sáez i Neus Soler, que encarnen sis personatges que estableixen un perillós joc de dominació.

A través de textos de diversos d’autores i autores que narren històries de dones que han dedicat les seves vides a la lluita ambiental, Daniela Feixas i Anna Güell ens fan entendre que l’ecologisme no es pot deslligar del feminisme, l’antiracisme i les lluites contra altres formes d’abús. L’obra proposa un viatge lluminós que ens faci recobrar l’esperança en revertir una desconnexió amb la natura que ens aboca al desastre.

Un buit per títol dona nom a aquest espectacle que es fa simultàniament (i de manera connectada) al Tantarantana i al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa. Es tracta d’un text d’Alice Birch de cent escenes que parteix de les conseqüències del sistema penitenciari sobre les famílies i la (in)comunicació que posa al descobert les desigualtats del sistema.

Et queda un mes de vida. Què fas? És el que li passa al protagonista d’aquesta comèdia de Marta Buchaca –amb Lluís Villanueva, Betsy Túrnez, Marta Bayarri i Xavi Ricart–, que té una llista molt llarga de desitjos per complir, però el més important és el d’assegurar-se que la seva dona sigui feliç quan ell hagi mort.

David Selvas dirigeix un text d’Arthur Miller basat en fets reals sobre dos socis d’una fàbrica que ha servit peces d’avions defectuoses durant la guerra i ha causat morts. Una història inspirada en Ibsen sobre la responsabilitat moral amb un elenc de luxe (Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Quim Àvila, Clàudia Benito...). 

Julio Manrique, Anna Sahun, Pau Roca i Katrin Vankova encarnen quatre personatges molt diferents les vides dels quals s’acaben entrellaçant. El camioner a l’atur, la seva exdona tetraplègica, l’acadèmic brillant amb paràlisi cerebral i qui l’ha de cuidar. Tots senten la necessitat d’establir connexions i estimar, en aquest text de la dramaturga nord-americana Martyna Majok dirigit per Pau Carrió.

Quatre escaladores –Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígul i Natalia Sánchez– estan a punt d’assolir una nova fita en l’alpinisme femení. Es rendiran davant les dificultats? Aquesta és la nova comèdia de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel.