Coses per fer el juny a Barcelona

De què va? El centre d’arts digitals IDEAL presenta una exposició immersiva de les obres de Dalí on s’explora la idea d’art futurista més desconeguda del pintor a partir de diverses sales interactives i immersives. 

Per què hi heu d'anar? Per submergir-vos en les seves obres surrealistes gràcies a la intel·ligència artificial d'un muntatge de 30 minuts, un gran holograma usat per primer cop en una exposició d’art i  una experiència de realitat virtual simulant el “viatge pels somnis” del que parlava Dalí. Tot aquest recorregut està acompanyat de sales interactives i informatives sobre el paper de la ciència i la cibernètica a la vida de l’artista.

De què va? De l'obra i la trajectòria d’Enric Majoral, que va fugir a Formentera fascinat pel patrimoni tradicional i natural de l’illa, i allà va començar a experimentar amb la joieria.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir el procés de creació de les seves joies úniques, la relació de les peces amb el paisatge o la importància de la improvisació i dels materials emprats. L’exposició vol donar a conèixer la filosofia d’Enric Majoral, segons la qual una joia no està completa fins que no habita un cos humà. 

De què va? La primera retrospectiva mundial dedicada al treball de Cinthia Marcelle, que posa èmfasi en la preocupació constant de Marcelle per les jerarquies i dinàmiques de la col·lectivitat i subratlla la singularitat estètica de la seva obra. 

Per què hi heu d'anar? Per veure grans instal·lacions com 'The family in disorder' i entendre  noves maneres de relacionar-nos els uns amb els altres i amb el món, a través de les poètiques de les propostes creatives de l'artista. 

De què va? El CCCB dedica al cervell tota una exposició. Amb robots, experiments, il·lusions òptiques i instal·lacions artístiques, la mostra vol respondre les preguntes que tenim sobre aquest òrgan. Som els únics éssers humans amb consciència? Podran les màquines replicar el pensament humà? 

Per què hi heu d'anar? Per conèixer com funcionen les intel·ligències artificials, la ment dels animals i les d’organismes sense cervell. Tot a través de  300 peces entre les quals hi ha disset instal·lacions d’art contemporani, obres audiovisuals, peces històriques i resultats de projectes de recerca científica.

De què va? La Pedrera s’endinsa en tots els camins possibles que l’art abstracte va prendre durant la segona meitat del segle XX, des de l’informalisme i l’expressionisme abstracte, a l'art cinètic o la pintura de camps de color.

Per què hi heu d'anar? La mostra presenta quadres d’artistes espanyols com Tàpies o Saura que entren en diàleg amb alguns dels màxims representants de l’abstracció internacional com Mark Rothko, Alberto Burri, Willem de Kooning, Hans Hartung, Jean Dubuffet, Helen Frankenthaler o Jackson Pollock.  

De què va? El MNAC reuneix per primera vegada les pintures al fresc realitzades pel bolonyès Carracci després del seu arrencament de l’església de Sant Jaume dels Espanyols, a Roma. 

Per què hi heu d'anar? Per veure aquests frescos del segle XVII junts i distribuïts com si fossin a la Capella Herrera.  

De què va? Sobre la relació entre el 7è art i la moda, des de la perspectiva personal del modista Gaultier, que, més enllà de les seves obsessions cinèfiles, reflexiona sobre el paper d’ambdues indústries en la societat com a potencials motors de transformació. 

Per què hi heu d'anar? Per delectar-vos amb obres de grans dissenyadors –com Coco Chanel, Balenciaga, Pierre Cardin i Sybilla–, prop de 70 'looks' icònics del cinema i projeccions audiovisuals, cartells originals i fotografies, que tant han marcat la moda en els últims anys.  

De què va? Una selecció d’imatges d’entre les més de 600 que el fotògraf Lucien Clergue va fer a Picasso al llarg de les seves nombroses trobades al sud de França, on tots dos van viure. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com l'afinitat entre els dos artistes va permetre documentar petits episodis de la vida del pintor on apareix tendre i pensatiu, atrapat en el seu dia a dia. La selecció d'imatges és alhora un àlbum de família i el diari d’una amistat.  

De què va? L’Espai 13 de la Fundació Joan Miró exposa l’obra de Marria Pratts, que remet a l’espectador a l’atmosfera de ràbia que es va viure a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquesta artista que pertany a una generació límit i s’expressa amb contundència i radicalitat a través de la pintura i la instal·lació. 

De què va? Lúa Coderch exposa a l'espai Fabra i Coats. L'artista col·loca la seva obra en un punt on els petits esdeveniments suposen una manera de reconciliar-nos amb la vida. 

Per què hi heu d'anar? Per deixar-vos captivar per una sèrie de dispositius artístics com una cortina-film, escultures i un programa d’accions a escala reduïda, que tracten sobre com donem forma a la vida a través de les nostres percepcions. 

'Dirrrty Boys' és la història d'en Jon i en Robert, dos joves que, un dia de febrer de 1993, amb deu anys, fan una malifeta de tal abast que, a partir d'aquell moment, ja no poden avançar, atrapats donant voltes sobre el seu passat. Gerard Guix firma aquest text dirigit per Àgata Casanovas i que compta amb la interpretació de Martí Cordero i Sergi Espina.

Un Sondheim sempre ve de gust i més si es tracta d'un dels musicals més esbojarrats de tots els temps dirigit per Daniel Anglès, on hi tenim Jordi Bosch, Mercè Martínez i Roger Julià, entre d'altres.

Pseudolus, un esclau irreverent, intenta aconseguir la llibertat ajudant a Eros, el fill del seu amo, a guanyar-se l'amor de Phília. Però hi ha un problema... o dos: Phília pertany a M. Lycus que l’ha venuda al general Miles Gloriosus. I ningú està disposat a renunciar a ella.

David Selvas dirigeix aquesta comèdia del nord-americà Christopher Durang que explica la història de tres germanes solteres de mitjana edat, dues de les quals viuen juntes, i té lloc durant una visita de la tercera. Una trama txekhoviana que afiança la relació entre les T de Teatre i La Brutal, i que compta amb Alejandro Bordanove, Paula Jornet, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta i Lide Uranga.

Clara Segura debuta com a directora d'un drama amb la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt diferents, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós desig de llibertat. Totes tres surten de la novel·la de Laetitia Colombani que Marta Marco i Cristina Genebat han traduït i adaptat. Elles dues, amb Carlota Olcina i la mateixa Segura, donaran també vida a la història.

Portar a escena la darrera novel·la publicada en vida de Mercè Rodoreda no és un repte fàcil, però la companyia Farrés Brothers pot fer-ho. I més quan compten amb dos joves intèrprets (Biel Rossell i Biel Serena) com a encarregats de traslladar la història de l'Adrià Guinart a través del text, el moviment, els titelles, les ombres, els objectes i l'espai sonor en directe.

Tothom que ha vist l''MDR' de Los Galindos no fa altra cosa que dir-ne meravelles, per la gosadia, per l'originalitat, pel tema que tracta. I ja han voltat per mitja Europa, de Dinamarca a Espanya. I és que 'Mort de riure' col·loca el clown, l'art del pallasso, en un altre vessant.

L'argument és senzill: tres pallassos s'enfronten a un conflicte inesperat, ja que una persona del públic ha mort de riure durant l'espectacle precedent. Què faran? Els condemnaran? 'MDR' és espectacle de clown que ataca els fonaments que justifiquen la pena de mort, a banda de
posar en qüestió l'arbitrarietat de la justícia des de l'humor més negre i la vivència del pallasso. A més, demostra, de nou, que Bet Garrell i Marcel Escolano es troben entre els millors artistes escènics del país. Els pallassos no només fan riure, sinó que posen en dubte les nostres conviccions quan estem amb la guàrdia baixa.