Què fer a Barcelona al juny

Torna la nit del foc a Barcelona. Com cada any, la nit de Sant Joan –la més curta de l'any– se celebrarà a la ciutat amb tot tipus d'activitats, festes i, sobretot, molts petards i foc! Una opció clàssica és acostar-se a les platges de Barcelona, on milers de persones celebren el Sant Joan fins que surt el sol.

Per als que busqueu llibres i vinils antics, per als amants dels mobles retro, i per als que aposten per la roba i els complements de segona mà. Aquests són alguns dels mercats del cap de setmana que no us podeu perdre.

Picasso fou el primer artista de renom internacional criat a Barcelona. Ferran Adrià és, de moment, el darrer. L’un ens ofereix una llaminera, prolixa exposició; l’altre ens convida a les postres.L’univers culinari de Picasso és infinit: la cerveseria Els Quatre Gats com a punt d’aplec artístic; el cubisme i la natura morta, amb la decisiva irrupció del collage; i un devessall de temes puntuals, a la manera d’assajos, com les escultures fetes amb estris de cuina, el menjar en la literatura picassiana, alimentar-se al París ocupat, fruits de mar, la ceràmica –metàfora que cal coure–, el menjar a l’aire lliure com a celebració de la vida –i del 'Déjeuner sur l’herbe' de Manet–, gravats de tema alimentari... Obren la mostra dos ínfims olis de la cuina familiar a Màlaga i tanca la monumental cuina de l’artista el 1948.Com que la mostra és de visita obligada, us donaré alguns consells: oi que quan aneu al restaurant no us mengeu la carta sencera? Doncs haureu d’aparcar l’afany golafre. Si us voleu encaterinar amb alguna de les obres mestres vingudes expressament de París o pertanyents als fons dels descendents de l’artista –en especial, les del període cubista–, feu-ho. Ja tornareu un altre dia a veure la resta... caduca a final de setembre.A través de les 180 obres exposades podreu descobrir els menjars preferits de Picasso: molta fruita i verdura, ostres, eriçons de mar, llagostes, algun bistec. Però no oblideu que les natures mortes, tradicionalment, tenen significats que van m

Mostra que presenta el sorgiment d’una generació de fotògrafs que van reivindicar el reconeixement de la fotografia 'creativa' o d’autor com un art autònom dins del sistema institucional i artístic dels anys setanta i principis dels vuitanta. Abraça des de l’obertura de Spectrum, la primera galeria especialitzada en fotografia de l’Estat espanyol, que es va inaugurar a Barcelona el 1973, fins a la celebració de la Primavera Fotogràfica el 1982.

Primera retrospectiva a Espanya de l'obra de Shomei Tomatsu (Nagoya, Aichi 1930 - Naha, Okinawa, 2012), un dels fotògrafs més importants del Japó contemporani, l'obra del qual recorre més de sis dècades de la història nipona. La mostra abasta aquesta llarga trajectòria a través de 180 fotografies organitzades en diferents seccions temàtiques que reflecteixen els diversos interessos que van atreure la seva mirada, com la destrucció causada per la guerra, la presència de bases militars i l'americanització dels costums, els estralls causats per la natura, l'avanç imparable de la urbanització, les protestes estudiantils, la pervivència de les arrels i les tradicions, la bellesa de la natura o l'exaltació dels objectes quotidians, entre d'altres.

Francesc Torres desempaqueta el seu arxiu personal, cedit al MACBA, en una exposició que esdevé una cambra de les meravelles on s'acumulen jaciments i tot tipus d'objectes i documents. Des de pàgines de revistes nord-americanes dels anys 50, fins a caixes de cotxes de joguina, o ferros recuperats al camp de Batalla de l’Ebre.L’obra política de Torres s’ha expressat a través d’instal·lacions, vídeos i dibuixos. El seu nou projecte per al MACBA es presenta inacabat i serà completada per estudiants del Programa d’Estudis Independents, i per a ell, explica, és "com un acte d’amor a l’art".

Projecte de Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966) amb motiu de la participació a les exposicions d'art documenta14 el passat 2017, que van convidar als artistes seleccionats a reflexionar sobre la situació social i política tant a Europa com arreu del món, així com sobre la tensió palpable entre el Nord i el Sud. L’obra d'Andújar s’estructura com una protesta visual contra la violència i una actualització de la representació del conflicte a l’actualitat, revelant com aquest afecta l’individu.