[title]
L'Enric Badia Elias, del Forn Elias (Freser, 90, a el Clot) té 25 anys i el títol de segon millor forner del món. I aquesta categoria no li ha atorgat cap lobby mediàtic a l'estil 50 Best Restaurants, sinó que se'l va guanyar a finals d'octubre passat al Mundial du Pain a Nantes (França), el concurs més important del sector del pa a escala mundial. "No són cap Michelin del pa, més aviat són unes olimpíades, una competició", puntualitza. Va guanyar Japó. Sí, Japó! No pas per fer pa japonès, sinó perquè "tenen molts recursos econòmics per pujar el nivell al màxim. I també, esclar, perquè han sabut adaptar el reglament i els ingredients a la seva cultura de treball. I ho han petat. És gent molt fina, que cuida els detalls i la presentació".
La competició es desenvolupa com una jornada laboral de vuit hores, en un mini-obrador de 10 m2. "Et demanen que facis pans aromàtics, decoratius, clàssics com una baguet i també amb valor nutricional afegit. També fer un entrepà. I després una part molt bèstia de dolç amb massa de croissant i briox, tres formats diferents amb cada massa. Acabar-ho tot i presentar-ho en una taula. Una feinada de l'hòstia".
No ha estat sol. Els equips són de tres: el forner, l'ajudant –la Marta Sanjosé, "extraordinària fornera de Terrassa"– i un entrenador, el francès Yohann Ferran, el director de l'escola on van entrenar, la Baking School de Sabadell. "Gràcies al Yohann hem arribat on som", valora. França, el país del xovinisme gastronòmic i l'orgull nacional de la baguet ha quedat... Cinquè! "Per França ha sigut molt dur. Anava amb un equip que de gent super-forta. Però és el que tenen els concursos. No es tracta de fer el que tu creus que és el millor producte, sinó el que agradarà més. No pots dir: a mi m’agrada esmorzar un entrepà de fuet. Potser a un jurat nord-americà no els hi agradarà. Per això vam fer un entrepà vegà".
Badia, amb la seva cosina Marta, són la quarta generació d'un forn centenari al Clot, que va obrir el seu besavi. "Ell va posar l'empenta de comprar el local, el meu avi se la va jugar comprant maquinària i tecnologia, la meva mare va posar la resistència d'aguantar el negoci, i els joves ho intentem professionalitzar-ho encara més. Som en la cruïlla d'una fleca molt antiga i fer coses clàssiques amb modernitat", resumeix de manera concisa un segle de treball. Això implica fer servir la nova tecnologia "per fer pa com el d'abans simplificant processos. Si no, estaríem entrant a treballar a les onze de la nit, que és com treballa la gent gran. La seva mare, l'Anna Elias, afegeix que els diumenges tanquen. "Vull veure el meu fill". Per cert, l'Enric aprofita per puntualitzar que no tenen res a veure amb la cadena de fleques Elias Boulanger. "Només tenim una botiga i un obrador".
NO T'HO PERDIS: Els millors croissants de Barcelona
Llegeix el número de novembre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat.