[title]
Ho sap tothom i és profecia: la Sala Gran és un nyap. O, en paraules més fines: una sala impossible per al teatre. Ho han dit públicament tots els directors que ha tingut el TNC des de Josep Maria Flotats. I ara també ho assegura el Consell de les Arts (CoNCA) en l'avaluació estratègica que ha fet de l'equipament: "Convé continuar i, si és possible, incrementar l’adequació de la infraestructura a les necessitats artístiques i operatives de l’equipament, especialment en referència a la Sala Gran". Cosa que es tradueix en la demanda d'una reforma. Una "adequació" que ja ha estudiat l'equipament, però que no es pot tirar endavant per manca de diners per fer-la.
Fa dues setmanes, en la presentació i debat de l'avaluació estratègica, el director del TNC, Xavier Albertí, va assegurar que tenien diversos projectes al respecte, que passaven per eliminar quatre files de butaques, de la 21 a la 25, i els seients laterals. Alhora, es podria construir un anfiteatre, tot aixecant el sostre de la sala.
Des del TNC afegeixen que des que Albertí va accedir al càrrec de director, s'ha reunit amb diferents equips d'arquitectes per veure les possibilitats d'una reforma. "Es podria tirar endavant el dia que es decideixi dedicar els diners necessaris per poder fer-ho... ara per ara, no és el cas", asseguren. Quan demanem què costaria la reforma, només diuen que "molta pasta" i que hauria de ser una aportació extra de la Generalitat. Ara mateix, el TNC té un pressupost que volta els 10,5 milions d'euros, el 70% del qual prové directament del govern. No cal dir que és un pressupost molt petit, si tenim en compte el que dediquen les institucions locals i nacionals europeus als seus teatres nacionals.
Des de la seva inauguració, el 1996, la Sala Gran ha estat motiu de discòrdia. De bon principi, ja es va haver de sonoritzar. I els diferents directors que ha tingut la casa han hagut de fer mans i mànigues per fer-la útil per al teatre, cosa que a nivell econòmic ha estat sempre un llast. Molts artistes han apostat directament per tancar-la. Àlex Rigola, durant el debat de presentació de l'avaluació estratègica del CoNCA, va proposar, per exemple, abaixar el teló de foc, abandonar la platea i col·locar una grada de 250 espectadors a l'escenari, amb l'objectiu que el TNC no perdés una sala. Sergi Belbel havia reduït en moltes produccions l'aforament de la sala col·locant una cortina a partir de la fila 14.
La Sala Gran té ara mateix un aforament de 847 localitats. El TNC és obra de Ricardo Bofill i és l'únic teatre que ha dissenyat. Per alguna cosa és.
