[title]
Més de 1.200 persones viuen als carrers de Barcelona. Del total, un 43% no compten amb ningú. Segons les dades de la darrera enquesta d'Arrels Fundació, gairebé la meitat de les persones sense llar pateixen una situació de soledat, una problemàtica que, segons l'entitat, s'intensifica entre els individus d'origen extracomunitari. El treball també ha revelat que, com més temps fa que una persona viu al carrer, més habitual és que rebi el suport i empatia del veïnat o botiguers. Segons els enquestats, un 67% de les dones i un 54% dels homes en aquesta situació tenen algú que els ajuda.
Ver esta publicación en Instagram
Per sensibilitzar i apel·lar a l'empatia de la ciutadania, Arrels ha impulsat a campanya #AlgúAmbQuiComptar, una acció que parla dels casos del Sebastien, el Manel i l'Alfredo. Tots tres són persones que van estar en una situació de sensellarisme que expliquen de primera mà què va significar per ells aconseguir el suport i empatia dels comerciants, veïns i veïnes quan vivien al carrer. Malgrat que ja tenen un allotjament estable, tots tornen al barri on vivien perquè han creat un sentiment de comunitat del qual se senten part.
Segons l'enquesta d'Arrels, en un 64% dels casos, les amistats són les que més suport ofereixen a les persones que viuen al carrer, un percentatge molt superior al 27% que representa la família. A més, l'altre 20% de les persones que sí que tenen algú en qui confiar assegura que qui els ajuda són gent que viu o treballa al barri on viuen al ras.
