[category]
[title]
Isabel Allende ha guanyat el 75è Premi Planeta de Novel·la, en una gala que es va celebrar el dijous 15 d'octubre al recinte de Montjuïc de Fira Barcelona. La obra premiada és La hora antes del alba, que arriba 45 anys després de La casa de los espíritus que acaba amb la neta del patriarca, l'Alba, escrivint la història de la seva família.
Allende ha assegurat que durant anys ha rebut "innumerables missatges" de lectors que volen saber què va passar amb l'Alba després de l'última pàgina: "Aquesta pregunta m'ha rondat durant dècades". Tot i això, ha recalcat que és una novel·la "totalment independent".
El llibre, doncs, és el tancament de "l'univers complex" dels personatges de 'La casa de los espíritus'. Allende ha dit que és la història de l'Alba "enfortida" per la maternitat, l'amor de dos homes i per la "callada presència dels esperits" del seu passat: "Són els mateixos esperits que viuen a casa meva, que entren i surten dels meus llibres i que, estic segura, m'acompanyaran a l'hora de la meva mort".
L'escriptora ha expressat que, per ella, cada història és una llavor que té "a la panxa". "De sobte una d'aquestes llavors germina, brota, i comença a molestar-me", ha afegit, i afirmant que això generalment passa perquè el tema està a l'aire: "Quan veig tantes democràcies amenaçades per l'autoritarisme, el nacionalisme extrem, inclús el feixisme, torno a sentir el temor que em va obligar a sortir del meu país després del cop militar del 1973".
En aquest sentit, ha opinat que hi ha "una tendència a idealitzar els personatges com Trump, que tenint tots els defectes humans que pot tenir una persona, es converteixen en ídols": "Això em sembla aterridor, perquè ho vaig viure, i sé el mal que pot fer".
Allende ha valorat que el Premi Planeta és el "més important de la llengua espanyola" i ha celebrat que "és com guanyar el Nobel". Així, ha explicat que mai s'havia presentat a un concurs "per evitar la humiliació de quedar a la cua", tot i que ha afirmat que va decidir prendre aquest risc "una mica tard" en la seva vida perquè li semblava "un desafiament tan perillós com tornar a casar-se amb 80 anys".
La novel·la finalista
Pel que fa al finalista, l'escriptor i guionista Sergio Hernández (València, 1994), ha explicat que La añoranza és "una novel·la escrita amb les entranyes": "M'ha transformat. M'he redescobert a mi mateix i també he redescobert la història d'aquest país".
La novel·la, que segons Hernández és "una gran història d'amor", comença quan la jove protagonista de la novel·la fuig de la Guàrdia Civil després d'una manifestació clandestina l'any 1959 i un traductor francès, més gran que ella, l'acull durant unes hores i es converteix "en un amor revolucionari".
El finalista també ha donat les gràcies a Almudena Grandes, Javier Cercas i Carmen Laforet, a qui ha definit com a mentors: "I penso en ell més que en ningú altre, en Carlos Ruiz Zafón, i en aquells ulls idealistes que un dia es van atrevir a mirar Barcelona i omplir-la de dracs i de roses".
Rècord de participació
El 75è Premi Planeta, impulsat el 1952 per José Manuel Lara Hernández, ha batut el rècord de participació amb 1.424 obres. Una xifra que segons els organitzadors confirma "l’interès creixent" que desperta el reconeixement, dotat amb 1 milió d’euros a l’obra guanyadora i 200.000 euros a la finalista. La procedència de les novel·les és diversa amb 778 obres provinents d’Espanya, 383 d’Amèrica del Sud, així com exemplars d’Austràlia, Àsia, Àfrica o Andorra, entre d’altres, a més d’una seixantena sense especificació de procedència.
El jurat del Premi ha estat integrat enguany per Luz Gabás, Pere Gimferrer, Eva Giner, Carmen Posadas, Paloma Sánchez-Garnica, Javier Sierra i Belén López, directora d’Editorial Planeta i secretària amb vot.
