[title]
Com la seva estrella, "Missió: Impossible" es nega a envellir. Mentre altres franquícies s'enfonsen i James Bond va amb respirador, allò que en origen fou un fulletó televisiu i "cutre" de la guerra freda cada cop esdevé més hàbil i enèrgic. En fan –i en seguiran fent– mentre Tom Cruise sigui capaç de córrer, saltar o fer cara de xuclar llimones envoltat de dones misterioses. Amb la mà ferma de Chistopher McQuarrie a la direcció, la setena entrega no decep.
McQuarrie sempre ha sigut un guionista sofisticat (va guanyar un Oscar per 'Sospitosos Habituals'), però ara s'ha convertit en un director d'acció dels bons. Propulsat per la fornida banda sonora de Lorne Balfe, 'Sentencia mortal' és musculosa i operística. Amb localitzacions espectaculars (Roma i Venècia), la Força de Missions Impossibles li trepitja la gespa a James Bond i munta un rebombori tan caòtic i gegantí que per moments tems que et faci saltar l'implant dental.
Ajuda que Tom Cruise ho faci tot ell sol –no hi ha dobles ni gaire fons digital– i que una càmera en espiral t'acompanyi en tot el viatge. En Simon Pegg i en Ving Rhames tornen als papers de Benji i Luther, els agents de rèplica enginyosa i cara de "de debò estàs a punt de fer això?".
Porta el 'blockbuster' escapista al màxim nivell
Els primers vint minuts són xiclet per al cervell. Ens presenten un soterrani rus que allotja una intel·ligència artificial maligna, un clauer que serà el McGuffin, una terrible pèrdua passada d'Ethan i el retorn del reptilià OG Kittrridge (Henry Czerny) de la primera part. I a l'Ethan li diuen de nou que "triï un bàndol", quelcom complicat quan n'hi ha tants!
Una persecució de cotxes culmina en un tiroteig massiu on quatre –QUATRE!– bàndols diferents van ejaculant bales. Hi ha molt en joc, però 'Sentencia mortal' no s'oblida de riure's d'ella mateixa (aquell gag on es vol desemmascarar gent que no porta màscares!).
Els nous personatges encaixen a la perfecció. L'excel·lent Hayley Atwell invoca la Grace Kelly lladregota fina d''Atrapar a un ladrón', que es veu abocada al món perillós de 'Missió: Impossible' (tot i que McQuarrie s'esforça a fer bullir xup-xup Hitchcokià en els moments més íntims).
Cavallerós i asexuat, Hunt se sent més còmode destrossant Roma en un Fiat 500 cuirassat –com si fos un Mr Bean maníac– que no pas acostant-se als personatges femenins. Per sort, el carismàtic dolent Gabriel (Esai Morales) hi posa sal i pebre, amb la Pom Klementieff (Guardians de la Galàxia) fent d'esbirra cofoiament psicòtica (penseu en Christopher Walken i Grace Jones a 'Panorama per matar').
Afable, gentil i despietat, Gabriel és l'encarnació de la intel·ligència artificial, i té una habilitat quasi divina per predir el futur immediat. És una pel·lícula plena de confiança la que permet que l'antagonista t'expliqui què està a punt de passar. És clar que poques franquícies tenen un ritme així d'equilibrat. El millor 'blockbuster' escapista no es pot afinar gaire més que això.
Missión: Impossible: Sentencia mortal, parte 1 s'estrena el 12 de juliol.
