[title]
Si 'Elvis', de Baz Luhrmann, va presentar el rei del rock and roll com un home aclaparat pel seu talent, les responsabilitats i, per descomptat, les estranyes i males decisions a la vida, el drama biogràfic de Sofia Coppola és una rèplica àcida d'aquesta visió. Centrat en la seva dona, Priscilla (l'actriu Cailee Spaeny), presenta una imatge molt diferent d'El Rei. Basada en les memòries de Priscilla de 1985 sobre el seu matrimoni, 'Elvis and Me', i amb la seva total acceptació, Coppola ens ofereix "la cara de la història de Cilla".
Priscilla abasta deu anys de la seva relació amb Elvis (l'actor australià Jacob Elordi): des de la castedat, encara que la relació fos completament inadequada per l'edat (ell tenia 24 anys, ella en tenia 14) en una base de la Força Aèria dels EUA a Alemanya Occidental el 1959, fins al final de la seva relació, quan ell prenia pastilles i remenava els malucs a Las Vegas, mentre ella criava la seva filla sola a Graceland, consumida per la negligència i la naturalesa controladora d'Elvis.
La pel·lícula és un conte de fades retorçat que comença amb un petó en un dormitori i acaba amb Priscilla tancada en una mena de torre, tot explicat amb l'estil discret que caracteritza a Coppola. Podríem descriure el film com una versió hiperestilitzada, ambientada en els anys 60, de 'Maria Antonieta', el film que va donar a conèixer la cineasta. Malgrat que els propietaris de la música d'Elvis no van donar permís per utilitzar les seves cançons, la banda sonora i la partitura de Phoenix es combina perfectament amb les cançons de l'època.
Un conte de fades retorçat que comença amb un petó i acaba amb Priscilla tancada en una torre
El matrimoni es converteix en una condemna per Priscilla, que es troba cara a cara amb l'última indiscreció del seu marit, sempre envoltat de noies, a través d'una revista del cor. Mentrestant, el sever pare d'Elvis (Tim Post) patrulla com un carceller la mansió on viu, o sobreviu, Priscilla. Els amics estan totalment prohibits. Els d'ella, no els d'ell.
El guió, de Coppola, no ofereix un dur judici moral sobre l'inici de la relació que, segons els estàndards moderns, seria un avís de què passaria després. En canvi, mostra l'Elvis posterior com un nen erràtic i controlador que passa d'enfadar-se a disculpar-se, i ple de capricis i excessos (pastilles, dones, armes, misticisme, amics molestos) que esgoten Priscilla.
Amb tants biopics que representen la "dona darrere de l'home" com a víctima, és fantàstic veure'n un que recupera el control de la narració. Més empàtic que judiciós, el drama de relacions de Coppola fa justícia a la jove heroïna. Si hi ha una cosa que podem aprendre de la pel·lícula, és no escollir un home que tracti de silenciar-te dins una gàbia d'or, encara que us distreguin els seus malucs.
'Priscilla' es va estrenar als Estats Units el 3 de novembre i arribarà als cinemes espanyols el 14 de febrer de 2024.
