Ja hem vist 'Spider-Man: creuant el Multivers' i és la pel·lícula més atractiva de l'any

Aquesta aventura de l'Home Aranya és la superproducció més audaç des de 'Mad Max: Fúria a la carretera'. Pren l'esperit de ‘tot val’ de 'Spider-Man: Un nou univers' de 2018 i, d'alguna manera, troba més límits per traspassar, més extres visuals, més muntanyes russes. És tal el torrent d'universos, idees i estils, que hauria de col·lapsar sota el pes de la seva pròpia càrrega creativa. Però tot funciona de manera brillant.

Com de costum, els coguionistes Phil Lord i Chris Miller –alquimistes de Hollywood que converteixen en or idees aparentment forassenyades com 'La Lego pel·lícula' i 'Comando especial'– converteixen una possible feblesa –una trama que gira entorn del ja tan recurrent multivers– en un gran punt a favor. La idea central de 'Creuant el multivers' és què ocorre quan trenques el cànon i et desvies de la cosa previsible. És un antídot inconformista contra l'exèrcit de pel·lícules de superherois idèntiques que existeixen. 

Aquí, és el Spider-Man d''Un nou univers', l'intel·ligent i sensible adolescent mestís novaiorquès Miles Morales (al qual posa veu Shameik Moore), qui s'enfronta a la mort d'un ésser estimat mentre està atrapat en un altre univers. Però, es tracta d'un destí predeterminat i necessari, o és possible desafiar la narrativa dels còmics? Com a executor de la tradició multiversal, el Miguel O’Hara d'Oscar Isaac —Spider-Man 2099— s'erigeix en malvat secundari desbaratador, decidit a mantenir a ratlla a l'impetuós Miles. Gwen Stacy (Hailee Steinfeld) es debat entre el deure i l'amor.

Encara millor és el malvat principal de la pel·lícula, The Spot

Encara millor és el malvat principal de la pel·lícula, The Spot. Un superdolent que desplega portals, al qual posa veu Jason Schwartzman, una mena d'encreuament impiu entre l'Home Pàl·lid de 'El laberinto del fauno’ i una vaca frisona, que passa de ser una espècie de dolent ximple a convertir-se en una gran amenaça existencial, la qual cosa fa pujar les apostes.

A la contesa s'uneixen unes dues-centes variants de Spider-Man, com el Hobie Brown de Daniel Kaluuya, que aporta l'energia de Sid Vicious com Spider-Punk, un Spider-Man indi trencacors (Karan Soni, de 'Deadpool'), i l'embarassada, però combativa Spider-Woman d’Issa Rau.

Amb la seva barreja d'animació 3D i 2D, pantalles dividides, panells de còmics, homenatges a mems, cameos de Jeff Koons i fins i tot un desviament cap a Lego (de veritat), 'Creuant el multivers' és també la pel·lícula més atractiva de l'any. Quan el vell nèmesi de Spidey, Vulture, apareix en un enfrontament en el Guggenheim de Nova York, ho fa com una figura renaixentista representada en paper a l'estil da Vinci. 'Akira', 'Blade runner' i l'obra de l'artista futurista Syd Mead també reben més d'una picada d'ullet. Els nous codirectors Joaquim Dos Santos, Kemp Powers, de 'Soul', i Justin K Thompson han conjurat un remolí d'estils que encaixen a la perfecció en un tot cridaner.

Si hi ha una petita pega és el final, que ens deixa a l'espera de 'Beyond the Spider-Verse' de l'any que ve. Tanmateix, una altra pel·lícula del 'Spider-Vers' no suposa cap molèstia. Aquesta és un clàssic.

Ja als cinemes de tot el món.

NO T'HO PERDIS: El millor de la cartellera del mes als cinemes de Barcelona