[title]
Corrien els anys 90 i Jaime Hernández tocava amb Parkinson DC, un dels grups pioners de l’indie a l’Estat espanyol. A finals de la dècada, Hernández “sentia que el grup estava arribant al seu final" i no veia com guanyar-se la vida fora del món de la música, "així que em tocava pensar alguna cosa”, explica. I va muntar Houston Party, que llavors era una discogràfica. 25 anys més tard, s’ha convertit en una promotora incansable que ha treballat amb una llista d’artistes inacabable (de 2ManyDj’s a Iggy Pop, de James Blake a Pet Shop Boys, passant per Elvis Costello, Ray Davies, Sleater-Kinney, Yo La Tengo i The War on Drugs, entre moltíssims d'altres).
Per celebrar l'efemèride, Houston Party ha decidit homenatjar un dels grups de guitarres més influents de la història. Big Star, que va desaparèixer amb la mort d’Alex Chilton el 2010, reneix amb The Music of Big Star, una superbanda que compta amb l’únic membre viu del trio original, el bateria Jody Stephens, i músics d’alguns dels grups que no serien iguals en un món on no hagués existit el de Memphis: Mike Mills de R.E.M., Chris Stamey de The dB’s, Jon Auer de The Posies i Pat Sansone de Wilco.
Avui Houston Party és una promotora de concerts, però al principi era un segell discogràfic. En quin moment evoluciona d'aquesta manera i per què?
Al principi, muntar una discogràfica em va semblar una aventura interessant, quasi la solució correcta a allò que et comentava: què fer després de Parkinson DC. Perquè en aquell moment una discogràfica sí que podia ser sinònim de negoci. Però combinar això amb gires dels grups que publiqués el segell em va semblar una equació encara millor. Vaig pensar que podia ser l’hòstia. I va sortir bé.
D'on ve el nom de Houston Party? Crec recordar una foto en blanc i negre d'una festa molt boja... anava per aquí la cosa?
Sí, Houston Party és com es coneix a una fotografia icònica de The Who datada l'any 1975. La 'party' en qüestió va acabar sent una orgia, si és que no va començar sent-ho des del primer minut. Quan vaig descobrir aquesta foto d'adolescent (combinat amb diversos discos i concerts iniciàtics) vaig tenir clar que el rock'n'roll era el meu món i "Houston party!" es va convertir en el nostre crit de guerra quan sortia de farra amb els meus col·legues. Així que quan vaig haver de posar-li un nom a la meva empresa el vaig tenir bastant clar.
Diria que Big Star, juntament amb The Beach Boys i The Beatles, és la meva banda favorita
Quines persones han estat importants al llarg de la història de Houston Party? Quines segueixen i qui ja no?
Importants totes, és clar. Cadascuna ha anat posant el seu gra de sorra. Potser que les dues més rellevants siguin Natalia de Jesús, que fins l’any passat es va encarregar de la nostra comunicació i Miguel Martínez, el nostre director artístic des de fa vint anys, per tant camí recorregut junts. Però també noms com Sergio Vinadé (el del grup Tachenko), que ja no treballa amb nosaltres, i després Tule, que va agafar el seu relleu, amb els qui es va consolidar el nostre apartat de producció, fonamental en aquest gremi. Tan fonamental com tenir un bon advocat, i aquí tocaria esmentar a Enric Enrich. Però bé, són molts els noms que han contribuït al fet que hàgim arribat fins aquí, ha estat un gran treball d’equip.
En aquests 25 anys. De quines coses et sents més orgullós d'haver fet?
Més que d'algun disc o concert especialment, del que em sento més orgullós és que fa 25 anys que descobrim i desenvolupem nou talent amb bastant d'èxit. I la sensació que tinc és que seguim bastant en forma en aquest departament.
Us heu plantejat tornar a publicar discos en algun moment?
Realment, no. La nostra aventura discogràfica va estar molt bé, però no tornarem.
Per celebrar-ho porteu The Music of Big Star. Fins a quin punt és important la música de Big Star per a Houston Party?
Per a mi han estat un grup fonamental. Diria que, juntament amb The Beach Boys i The Beatles, és la meva banda favorita. Mira, jo vaig conèixer Jon Auer a València fa trenta anys, en un concert en què el seu grup, The Posies, feia de teloner de Teenage Fanclub. Aquella nit li vaig passar una casset de Parkinson DC. Casualment, des de fa uns anys Auer forma part de Big Star i ara és un dels membres d'aquesta gira de The Music Of Big Star, que tindrà lloc un mes després de la que hem muntat aquest octubre als Teenage Fanclub. És com si, entre una cosa i una altra, tot el cercle d'aquests 25 anys s'estigués tancant i tot tingués el seu sentit.
Creus que la influència de Big Star encara es pot reconèixer en els grups de power pop o similar de l'actualitat? A quins grups de la vostra òrbita creus que ha influït de manera més evident?
Acaben de sortir en la pregunta anterior els Teenage Fanclub. Doncs ells serien un exemple, un dels més evidents. Després podríem afegir a la llista tots els grups on toquen o han tocat els components de The Music of Big Star, i aquí entren des d'una banda de culte com The dB's fins a pesos pesants com R.E.M. o Wilco. Ja veus, són passat i present. És un sac on pots ficar des de Ryan Adams fins a artistes del nostre 'roster' com Deer Tick, Elvis Costello, Luna i Nick Lowe.
També actuaran The Sadies. Què representa The Sadies per vosaltres?
Per a nosaltres són un grup franquícia, això que es diu en l'NBA dels jugadors que són com un emblema de l'equip en el qual juguen. Perquè, a més d'uns músics boníssims i unes persones excel·lents, són un dels nostres emblemes. Com també ho és Will Johnson, per exemple.
Com encara el futur Houston Party? Quins són els pròxims reptes?
Continuar fent les coses com fins ara, amb la dosi necessària i justa de risc, però sense caure en els experiments amb gasosa o els atacs de supèrbia. Amb humilitat, sense presses i sense pauses.
