[title]
"Atenció, habitants del regne, avui és un dia ombrívol, el reialme ha condemnat els 12 del patíbul", anuncia Albert Pla, en referència als exiliats i els presos polítics que ja porten gairebé dos anys en presó preventiva. De fons, música de 'juerga', de Festa Major. Revoltes des d'Isona a la Bisbal, gralles i flabiols. Pla –que entre el 10 i el 20 d'octubre serà a la Sala Barts amb l'espectacle 'Miedo'– ha publicat el single 'Juerga catalana 2', una crònica musicada del Procés que no seria estrany que es convertís en l'himne de la Diada d'enguany.
Albert Pla ja havia publicat una primera 'Juerga catalana' l'any 2008 a l'àlbum 'La diferència', que començava a Isona amb dos col·legues que surten junts a "tirar la basura" i acabava al mateix lloc on havien començat uns dies més tard, després d'una versió catalana de 'Por i fàstic a Las Vegas' amb controls d'alcoholèmia accidentats, sexe, escatologia i psicodèlia nostrada.
'Juerga catalana 2' arrenca amb Oriol Junqueras que entra a la Farmàcia "a buscar gotetes d'independència i pastilles republicanes" i que "ho té fotut". El videoclip dispara imatges del Piolín, dels autocars de la Guàrdia Civil, de masses manifestant-se, estelades, llaços grocs, diables i el monarca en flames.
"Dins de la conselleria hi ha una pobre secretària ballant amb uns guardaespatlles música de les Espanyes, li sembla que ha begut massa, es tira un pet i està borratxa, diu que l'han fet presonera i fuig pel balcó de darrere", canta Pla sobre les declaracions de la lletrada Montserrat del Toro durant el judici. Un gatet que fa un salt frustrat a una finestra il·lustra els fets. "Adiós querida, ves-te'n a prendre pel cul", li dedica Pla. El caganer, Macià entre reixes i en Valtonyc rapejant s'alternen amb molt de 'lololo' festamajorenc de fons.
I arribem a l'1 d'octubre amb "avis dolents, infants violents, tietes indecents" i forces policials apallissant-los i rebentant escoles. Hi és la proclamació de la independència, que dura "7 segons, menys que un plat de macarrons", hi són Casado, Abascal, Rivera, Aguirre i altres. També hi ha un pallasso decadent que vomita, un Tió que somriu, les Tres Bessones, en Mic, el ruc català i Ot el Bruixot: tota la iconografia pop de la catalanitat.
Tothom hi és representat: també "Doña Inés" (Arrimadas) vestida de flamenca, que "vol ser Reina de Aragón i casar-se amb Don Alberto que és l'hereu de la nación". Hi és en Miquel (Iceta) "que li riu les gràcies" ("visca la constitución!") i un desenllaç que fa de resum: 155 combats i La Reconquista, amb una cronologia dels monarques del segle XVI al XXI, de Felipe II a Felipe VI.
Pla torna a la festa amb una declaració d'intencions: "vull sonar a la ràdio, vull triomfar en el 'mundo entero' com un cantant 'castellano'", amb una traca final que inclou a Julio Iglesias, Alejandro Sanz, Miguel Bosé, Malú, Rafael, Serrat, Sabina i Bertín Osborne.
