[category]
[title]
Quan van arribar, els veïns de Gràcia els van batejar com els hippies de Travessera. Al Madrid de principis dels 70 els miraven malament per dur els cabells llargs i és per això que uns jovenets Carlos García i Marisol Vela van decidir deixar la capital del regne per respirar els aires de llibertat que els portaven les notícies de Barcelona. No s'equivocaven, s'hi van trobar bé i s'hi van instal·lar.
Van obrir Surco (Travessera de Gràcia, 144) uns números més enllà d'on és ara, a la porteria d'un edifici. Era el 4 de març de 1974. Llavors tenien 24 anys i el seu fill, el periodista Carlos G. Vela, recorda perfectament rondar per la rebotiga quan era un marrec. El local actual (una mica més gran, però no massa), continua sent un negoci familiar, tot i que no qualsevol: és la botiga de discos més antiga de Catalunya.
"No em jubilo", diu el Carlos pare quan li pregunto pel relleu generacional. Fa més de cinquanta anys que es dedica al que més li agrada i a sobre és un bon moment pel que fa a vendes, especialment de discos de vinil. La joia de la corona? Tot el que sigui de Beatles es ven molt, explica, i hi ha discos clàssics que no paren de sortir, com el Dark side of the moon de Pink Floyd i el Rumours de Fleetwood Mac. "Cada setmana se'n venen –assegura–, i de vegades són xavals".
Que la gent no es pensi que tots els vinils són tan cars com el de Rosalía
"Sense els Beatles no seria aquí" recorda García, que de noi li agradava tant la música que contestava amb estrofes de cançons. "Després ja van ser en anglès i ja no podia", reconeix, perquè no en sabia. Però a banda de clàssics de tots els gèneres a Surco també hi tenen novetats internacionals i de segells independents catalans; moltes pel·lis en DVD, i llibres sobre música i cine.
Curiosament, en l'era de les plataformes es venen moltes pel·lícules: "No totes les pel·lícules estan disponibles en streaming", ni ho estaran eternament, ens atrevim a afegir. La majoria són clàssics, sigui de cinema francès, italià, musical... pel·lícules que cal haver vist almenys un cop a la vida.
Una passió familiar
Amb tants anys, el Carlos n'ha vist de tots els colors: des que se n'anava a la Costa Brava amb el cotxe carregat per vendre maxi singles de l'època –va ser el que va vendre més maxis del Blue monday de New Order de tot Espanya i la discogràfica li va fer arribar les felicitacions–, fins a l'arribada d'Internet, passant per la crisi del petroli, moment en què molts van tancar: "Pensaven que era el final".
Ara, irònicament, és un bon moment per a una botiga de discos. Es venen sobretot vinils i es nota l'efecte de fenòmens com Rosalía, Ariana Grande i Taylor Swift. Ara bé, "que la gent no es pensi que tots els vinils són tan cars com el de Rosalía", diu Carlos fill, que sap que el preu de 55 euros pot espantar als compradors poc avesats, la majoria de discos costen menys de la meitat.
"La música és la meva passió i no vull deixar-la", diu el Carlos pare. "Tot això és fruit d'un esforç familiar conjunt –reconeix Carlos fill–, especialment dels meus pares; sense la meva mare aquesta botiga no hauria aguantat tant de temps, la botiga és la meva germana gran".
