[title]
L'Ajuntament de Barcelona ha creat 'La ciutat del refugis', un catàleg online que recull, a través d’imatges, documents i informació oficial de l’època, els 1.322 refugis antiaeris que s’amaguen sota els carrers de Barcelona. És fruit de la feina de quinze anys de documentació, investigació i recerca a càrrec del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Es pot accedir als refugis antiaeris documentats de la ciutat en alguns casos amb galeries d'imatges i reconstruccions en 3D en un viatge interactiu.
El mapa utilitzat és el de Vicenç Martorell de l'any 1935, el document, d'una gran precisió, és el més proper a l'època de construcció dels refugis a què es té accés. Serveix com a base per consultar-hi tota la informació aconseguida en aquests anys de recerca, a través de punts d’interès interactius que situen cada refugi en la seva localització. A més, les zones de calor, en vermell, descriuen els impactes de totes les bombes que es van llançar sobre la ciutat durant la guerra.
La iniciativa, impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica, vol arribar a tots els públics, tant a les persones que coneixen a fons la història dels refugis a la ciutat com a les que s’hi acosten per primera vegada.
El web s’endinsa en el contingut divulgatiu i més rigorós, però sense deixar de banda la part més humana, la de les emocions i els sentiments dels veïns i veïnes de la ciutat que van viure aquesta època. Així, s’explica el procés de construcció, però també la vida als refugis, les vivències, els sorolls i les olors que sentien les famílies que s’hi refugiaven durant els bombardejos de l’aviació franquista o italiana.
La distribució dels refugis de Barcelona és desigual segons els districtes. L’Eixample, amb 301 refugis, és on se n’han localitzat més; seguit de Ciutat Vella, amb 204; Sants-Montjuïc, amb 195; Sant Martí, amb 172, i Sant Andreu, amb 137. La resta de refugis es distribueixen entre la resta de districtes: les Corts és el que en té menys (27).
